L'Orquestra Filharmònica de la UV inicia una gira de concerts amb universitats catalanes
L'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, dirigida per Hilari Garcia Gázquez, realitzarà una gira de concerts d'intercanvi amb les orquestres de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, en el marc de la xarxa SINERGIA. Els concerts tindran lloc, el dia 10 de març, al Paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona; i, el dia 11 de març, al Teatre Auditori de Salou. Tots dos concerts començaran a les 19 hores i l'entrada serà gratuïta.
La Universitat de València coordina el projecte SINERGIA, la Xarxa d'Orquestres Universitàries Espanyoles nascuda el 2015 amb l'objectiu de compartir informació, gestió, producció, formació, etcètera, entre les orquestres universitàries espanyoles per a la producció conjunta d'activitats.
Actualment, a Espanya hi ha 20 orquestres universitàries creades majoritàriament als anys 90. Si bé les universitats tenen formacions universitàries musicals, el nombre d'institucions superiors que han creat la seua pròpia orquestra filharmònica és molt reduït, ja que és un projecte molt ambiciós que implica reunir una huitantena de persones, a més de personal tècnic i de suport administratiu per treballar-hi.
El repertori
El repertori que interpretarà l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València en aquests dos concerts a Catalunya inclou tres obres: 'Documental valenciana' (1936), una obra composta pel músic valencià Manuel Palau (1893-1967) per a la pel·lícula documental 'Valencia y sus flores' de CIFESA; la suite 'Masquerade' (1941), d'Aram Ílitx Khatxaturian (1903-1978); i la 'Simfonia núm. 2 en mi menor, Op. 27' (1908), de Serguei Rakhmàninov (1873-1943).
Es tracta d'un programa de música escrita a la primera meitat del segle XX, que es caracteritza per la seua estètica postromàntica en contraposició amb les avantguardes que tenien lloc en el panorama artístic durant aquestes primeres dècades del segle.
A més, l'Orquestra recorda Manuel Palau l'any en què es compleix el cinquantenari del seu decés, un compositor valencià que no ha estat prou reivindicat, amb una estètica que s'enquadra en la línia de compositors contemporanis europeus més coneguts com Maurice Ravel o Manuel de Falla. A més, la peça 'Documental Valenciana', escrita el 1936, preludia, per les seues característiques musicals, la futura producció del Palau madur de la postguerra.
Pel que fa a les altres dues obres, tot i estar dins del mateix estil tradicional i romàntic, fora de les avantguardes, els mons de Khatxaturian i Rakhmàninov són totalment diferents. Tot dos compositors van viure de prop la Revolució Russa i l'antiga URSS, però van tindre trajectòries molt diferents. Així, mentre Khatxaturian va ser un músic del règim, Rakhmàninov, un dels últims grans compositors romàntics, va emigrar als Estats Units en esclatar la Revolució Russa el 1917, i no va tindre cap tipus de relació amb el món musical soviètic.
