Laura Freixas i Anna Caballé parlaran sobre 'Dones i cultura' a La Nau
Laura Freixas i Anna Caballé impartiran una conferència amb el títol 'Dones i cultura', dins del cicle 'Dones creadores' de l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives, demà dia 31 de gener a les 19 hores a l'Aula Magna del Centre Cultural La Nau. L'entrada a l'acte és lliure fins a completar-ne la capacitat.
Les ponents mantindran un col·loqui i exposaran el profund interès que les dones han mostrat per la cultura a través del temps. Assenyalaran no solament els obstacles de tota mena (biogràfics, educatius, ideològics...) que les dones han trobat per a participar en la cultura, sinó que també exploraran en què ha consistit aquesta participació. Es pot parlar d'una literatura, un cinema, etc., femení o de dones? I, en cas d'afirmativa, quines característiques tenen? D'altra banda, també s'analitzarà com ha sigut la recepció de les seues obres. Laura Freixas i Anna Caballé examinaran la cultura biogràfica i com les aportacions femenines han estat interpretades per la historiografia en clau, moltes vegades, misògina i, en general, aliena als seus propòsits, fins a arribar al que en ple segle XXI s'exposa com una reivindicació que exigeix que es respecte un criteri equitatiu en totes les polítiques culturals.
Anna Caballé (l'Hospitalet de Llobregat, 1954) és una prestigiosa acadèmica de la Universitat de Barcelona, fundadora de la Unitat d'Estudis Biogràfics d'aquesta universitat i experta en literatura espanyola. Caballé ha publicat nombrosos llibres vinculats a la seua doble especialitat: els gèneres autobiogràfics i l'estudi de la literatura escrita per dones. Entre les seues obres destaquen 'Narcisos de tinta' (Megazul, 1995); 'Carmen Laforet. Una mujer en fuga' (RBA, 2009), que va guanyar el premi Gaziel de biografies, i 'Pasé la mañana escribiendo. Poéticas del diarismo español' (Fundación José Manuel Lara, 2015), que va guanyar el premi Manuel Alvar d'Humanitats. L'acadèmica també és col·laboradora habitual en el suplement de llibres d'El País, Babelia; ha sigut professora visitant en universitats de Polònia, del Brasil i dels Estats Units; és vicepresidenta de la Fundació Tom Sharpe; presidenta honorària de la Biography Soci!
ety; i presidenta de l'associació feminista Clásicas y Modernas.
Laura Freixas (Barcelona, 1958) es va llicenciar en dret, però sempre s'ha dedicat a l'escriptura. Es va donar a conèixer l'any 1988 amb una col·lecció de relats, 'El asesino de la muñeca' (Anagrama) i en 1997 va publicar la seua primera novel·la, 'Último domingo en Londres' (Plaza y Janés). Paral·lelament a la seua obra narrativa, Laura Freixas ha dut a terme una intensa tasca com a estudiosa i promotora de la literatura escrita per dones. En 1998 va coordinar i prologar una antologia de relats d'autores espanyoles contemporànies, 'Madres e hijas' (Anagrama), i en 2000 va publicar l'influent assaig 'Literatura y mujeres' (Destino). Ha sigut editora, crítica literària (en El País) i traductora dels diaris de Virginia Woolf i d'André Gide, entre altres obres. Freixas és col·laboradora regular de diferents mitjans de comunicació, columnista en La Vanguardia, ha publicat llibres de divulgació i imparteix tallers literaris en diverses institucions. Així mateix, ha sigut professora visitant de la Universitat de Virgínia, de Dartmouth College, d'Illinois i de Syracuse.
Aquest acte s'emmarca en el cicle 'Dones creadores', organitzat per l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives juntament amb el Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat i la Unitat d'Igualtat; i amb la col·laboració de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.
L'Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Esport, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d'actualitat. L'Escola, a més, té la participació d'altres actors de l'administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat; Ajuntament de València; Conselleria de Transparència; Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport; Acadèmia Valenciana de la Llengua; Institut Alfons el Magnànim; Escola Europea d'Humanitats, i Caixa Popular.
