Investigadors valencians patenten un mètode per a la detecció precoç de diversos tipus de càncers

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer és la segona causa de mort al món. Quasi deu milions de persones moren a l’any a causa d’aquesta malaltia. Tan sols a Espanya les defuncions anuals atribuïdes al càncer sumen al voltant de 400.000 i la prevalença del de tipus renal oscil·la entre un 2% i un 3% de la població. La seua incidència és menor a altres tumors d’aquest tipus. No obstant això, té una peculiaritat: molts pacients no experimenten símptomes fins que la malaltia s’ha estès a altres òrgans. D’ací que la seua detecció primerenca siga fonamental.

“Hi ha una necessitat de mètodes nous complementaris i més eficaços per al seu diagnòstic precoç i el seguiment apropiat dels pacients afectats i que, a més, siguen assequibles i aplicables a mostres biològiques de fàcil obtenció, com l’orina”, explica Pilar Campis Falco, catedràtica de la Facultat de Química i directora del grup de recerca Mintota.

“L’orina és un sistema menys complex i un mitjà més manejable per poder determinar la presència de biomarcadors del tumor maligne”, afegeix Julia Pérez Prieto, catedràtica de la Facultat de Farmàcia i directora del Grup de Reactivitat Fotoquímica de la Universitat de València.

Les dos han liderat un grup de vuit investigadors, el treball ha conclòs en 2021 amb l’obtenció de la patent: Mètode per determinar la presència i/o l’estadi de tumors malignes mitjançant una mostra d’orina.

“Actualment no hi ha biomarcadors que permeten un cribratge, és a dir un procés per a la detecció precoç de la malaltia, el seu diagnòstic i tractament primerenc, o una diferenciació entre tumors benignes i malignes, particularment per a càncer renal i vesical”, explica Pilar Campins.

Davant d’aquest problema, s’han utilitzat nombrosos marcadors cel·lulars i, fins ara, “no s'ha demostrat que cap d'ells millore l’exactitud predictiva dels sistemes pronòstics actuals”, adverteix la professora Pérez Prieto. “Per això mateix no se’n recomana l’ús en la pràctica habitual”, conclou.

Ara bé, per a l’anàlisi rutinària s’han utilitzat marcadors clàssicament definits que, en general, mostren resultats quan el tumor està en estadis avançats. Pel mateix motiu, no es recomana com a sistema diagnòstic rutinari. D’ací la importància del treball dels científics de la Universitat de València.

Com funciona

Aquesta invenció es refereix a un mètode in vitro per al diagnòstic de tumors malignes i/o la determinació de l’estadi en una mostra d’orina del pacient de la qual s’obté un extracte d’àcid acètic que posteriorment s’afegeix a una dispersió de nanopartícules d’or. El nivell de dispersió d’aquestes partícules, induït per l’extracte d’acètic, es compara amb els nivells de dispersió en mostres de pacients sans o de pacients amb tumors. Això permet determinar la presència de tumors i el seu possible estadi.

Aquesta invenció pertany al camp tècnic dels dispositius i procediments de diagnòstic de patologies, en particular del càncer. Aquest mètode és una eina de diagnòstic eficient, senzilla i no invasiva que podria fins i tot implementar com a test a nivell de point-of-care, és a dir, diagnòstics en un punt d’atenció a prop dels pacients i amb un ràpid lliurament dels resultats.