elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Una investigació del CIDE determina les pautes de consum de drogues a València a partir de l’anàlisi d’aigües residuals

Una investigació del CIDE determina les pautes de consum de drogues a València a partir de l’anàlisi d’aigües residuals
  • El treball va analitzar les aigües residuals procedents de tres depuradores de la capital del Túria de 2011 a 2020 i va aconseguir detectar un total de 16 substàncies psicoactives (legals o il·legals)

Un estudi del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, ha avaluat mitjançant l’anàlisi de les aigües residuals el consum de drogues a la ciutat de València, de 2011 a 2020. Cànnabis, tabac i cocaïna van ser les drogues més consumides, especialment durant els caps de setmana i en períodes festius, en concordança amb les estimacions de la Unió Europea. El treball, recentment publicat en la revista Water Research, posa en relleu l’eficiència d’aquesta tècnica epidemiològica.

El Grup d’Investigació en Seguretat Alimentària i Mediambiental (SAMA-UV) del CIDE va analitzar les aigües residuals procedents de tres depuradores de la capital del Túria i va aconseguir detectar un total de 16 substàncies psicoactives (legals o il·legals), huit de les quals van rebre un control continuat, mitjançant estudis cromatogràfics i d’espectrometria de masses.

Els resultats mostren que el cànnabis, el tabac i la cocaïna van ser les drogues més consumides, amb una mitjana per cada 1.000 habitants de 9,9 g/dia per al cànnabis, 1,7 g/dia per a la cocaïna i 1,5 g/dia per a la nicotina. L’estudi també mostra una tendència de consum a l’alça de les tres substàncies a partir de 2018. Opiacis com la codeïna (0,5 g/dia), al·lucinògens com la bufotenina (0,2 g/dia) o estimulants com l’èxtasi (MDMA 42 mg/dia), les amfetamines (36 mg/dia) i les metamfetamines (20 mg/dia) destaquen a continuació. I, finalment, l’heroïna, la ketamina o la metadona, entre altres, van mostrar ser drogues de menor consum a València durant el període d’estudi. Les mostres per a l’anàlisi van ser obtingudes tant en forma de substàncies pures com dels seus metabòlits.

“Aquestes dades són similars als trobats en altres ciutats espanyoles i estan en concordança amb les estimacions realitzades pel centre Europeu de Monitoratge de Drogues i d’Addicció a les Drogues per a la UE”, apunta l’enginyer Julián Campo, primer autor d’aquest article i investigador del Grup SAMA-UV al CIDE. L’Informe Europeu sobre Drogues 2021 va identificar la cocaïna com el segon estimulant més estés i confiscat a Europa, i l’Informe de 2021 de l’Observatori Espanyol sobre Drogues i Addiccions (OEDA) va confirmar que la cocaïna és una de les drogues amb major prevalença de consum en la població espanyola entre 15 i 64 anys i en el període 2019-2020, després de l’alcohol i el tabac.

Els resultats del Grup SAMA-UV mostren que, ademés de la cocaïna, el cànnabis es troba entre les drogues il·lícites més sovint detectades en mostres d’aigües residuals. Aquestes dades concorden amb diferents estudis realitzats per a períodes similars en 26 països de la UE.

Altres dades que aporta el treball són l’augment del consum de cocaïna a la ciutat de València i els seus municipis limítrofs al llarg de la dècada, coincidint amb la tendència general observada en tota Europa; el consum estabilitzat de metamfetamina, reduït per a l’amfetamina i a l’alça per a l’èxtasi. Durant els caps de setmana i festes locals, principalment Les Falles, es va observar una freqüència major de consum de substàncies psicotròpiques en comparació amb els dies laborables.

“Resultats similars s’han registrat en diferents festivals, esdeveniments o períodes vacacionals en diferents ciutats del món, la qual cosa confirma l’ús recreatiu d’alguna d’aquestes substàncies”, assenyala Yolanda Picó, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de València i responsable del grup SAMA-UV.

Els resultats d’aquest treball posen en relleu la pertinència de l’anàlisi d’aigües residuals com a excel·lent complement als indicadors epidemiològics clàssics (dades de prevalença, estadístiques de confiscacions, etc) a l’hora de compondre un panorama objectiu, ràpid, barat i anònim dels patrons de consum de drogues en una localització específica, com és el cas de la ciutat de València”, conclou Julián Campo.

Pujar