elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El Grau i Alfafar demanen que el soterrament de les vies no es quede només en els barris del sud

El Grau i Alfafar demanen que el soterrament de les vies no es quede només en els barris del sud
  • Exigeixen que s'estenguen diversos quilòmetres els túnels de Serradora i el sud

València ha fet un pas de gegant en matèria d'infraestructures amb la licitació de les obres del soterrament de les vies cap al sud. Amb la posada en marxa d'aquesta obra, la més important des del Pla Sud, caurà el mur ferroviari que divideix la ciutat des de fa 170 anys.

Un avanç que hauria d'estar finalitzat en 2027 i que permetrà unir barris que porten quasi dos segles separats. A més, el canal d'accés sud és el primer pas per a una altra sèrie de projectes, com la reforma de l'Estació del Nord i la construcció del túnel passant, que acabaran amb el cul de sac que suposa l'actual nus ferroviari.

No obstant això, el soterrament d'aquestes vies ha animat a altres barris de la ciutat a reclamar que es faça el propi amb les seues vies, ja que el problema de les vies del sud no és únic en tota la ciutat.

Prolongar el túnel de Serradora

Així, els veïns de la zona del Grau estan en peu de guerra davant el nou PAI, que finalment no contempla el soterrament de les vies malgrat les contínues reivindicacions plantejades fins i tot des de l'Ajuntament, que demanava allargar el túnel de Serradora fins a l'antic llit del Túria.

Per això, els veïns d'aquesta zona enlletgeixen “la rendició del consistori davant el ministeri de Foment” i recorden que aquest soterrament “costa tan sols el 15% de l'import aprovat per al soterrament de les vies al Parc Central”, amb un cost de 78 milions d'euros.

El túnel de Serradora es va començar a construir en 1986 i es va acabar en 1991, molt més curt de les seues previsions inicials en atenció a les dificultats tècniques oposades i a la falta de finançament, deixant el seu desenvolupament per a una segona fase. 36 anys després el soterrament segueix sense estar projectat.

El PGOU de 1988 ja contemplava el soterrament de les vies del tren de Serradora i establia el seu finançament amb càrrec, en tot o en part, als aprofitaments urbanístics de les zones que fa 20 anys es van construir amb el PAI de l'Avinguda de França i de Moreres, un total de 12,6 milions d'euros, càrregues que es van imputar als veïns en els seus pisos i que els van encarir sota la promesa d'efectuar un soterrament que no ha tingut lloc.

Els veïns lamenten que “les vies del tren ens separen dels barris veïns del Grau i Natzaret, però també han suposat un impediment important al desenvolupament urbanístic del Grau i el del Jardí del Túria”.

Així, critiquen que aquestes vies provisionals es puguen convertir en definitives amb el pas de les dècades. “Un pegat que desenvolupa urbanísticament un gueto separat pel mur de la vergonya que suposen les vies del tren”, denuncien.

L'oposició critica el PAI del Grau

El Partit Popular ha lamentat que s'haja renunciat a soterrar les vies en el PAI del Grau, així com a demanar finançament europeu per a dur-lo a terme.

“Ni en l'Oficina de Projectes Europeus de l'Ajuntament ni en el Ministeri de Transports consta sol·licitud de manifestació d'interès perquè el soterrament de Serradora opte als fons Netx Generation”, ha lamentat la portaveu del Partit Popular, María José Catalá.

Per part seua, el portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de València, Fernando Giner, ha lamentat que el govern municipal haja renunciat a aquesta obra estratègica per a la ciutat.
“Estem parlant d'una intervenció que hauria de ser de primera prioritat, per a poder acabar d'una vegada per sempre el Jardí del Túria i permetre que arribe fins a la mar i per a prolongar l'Albereda”, ha reivindicat, al mateix temps que ha criticat la proposta de l'Ajuntament de salvar les vies per damunt amb unes passarel·les.

Per això, el portaveu dels liberals ha proposat que siga el propi Ajuntament el que anticipe els 80 milions que costarien les obres. “Aquest govern té els comptes sanejats i una previsió d'invertir 300 milions d'euros en un any que no podrà complir. Això vol dir que capacitat, si hi ha voluntat, hi ha”, ha assegurat.

Alfafar vol acabar amb els passos a nivell

Un problema similar ocorre a Alfafar, un municipi dividit per les vies del tren i un passe a nivell que ja ha causat diverses víctimes. Per això, demanen que el soterrament no es quede només a València i s'estenga cap als pobles del sud.

És per això que l'Ajuntament ha encapçalat aquesta setmana una concentració al costat del pas a nivell per a denunciar “la injustícia en el pla de soterrament de les vies”.

“Alfafar ha quedat fora del projecte de l'eix passant pel qual s'enterraran les vies del tren a la ciutat de València”, ha lamentat l'alcalde Juan Ramón Adsuara, que ha assegurat que dóna suport al projecte en la capital del Túria, però que es tracta d'un punt negre reconegut, per la qual cosa reclama “que s'incloga a Alfafar en el projecte finançat amb els fons europeus Next Generation”.

Pujar