Flamenc d'avantguarda per a parlar del canvi climàtic i la migració amb Eduardo Guerrero

La consciència ecològica o la sensibilitat social són temes que el flamenc també pot tractar quan s'entén de manera oberta, connectat al context en què s'emmarca, capaç d'enriquir-se amb els estímuls d'altres disciplines artístiques i des d'un punt de vista creatiu absolutament lliure. Així és com el concep el ballarí i coreògraf Eduardo Guerrero, un dels màxims exponents d'este gènere.

Investigador inquiet i compromès, aprofita els seus espectacles per a llançar missatges que conviden a reflexionar als espectadors. “M'identifique amb els temes socials i vull treballar-los, ja que tinc l'oportunitat de pujar a un escenari i manifestar-me des d'allí. Crec que podem servir a la societat a través de l'art”, sosté el creador, que esta setmana visita per primera vegada el Teatre El Musical.

El centre cultural municipal manté una línia de programació dedicada al flamenc, donada la seua ubicació i arrels al barri d’El Cabanyal – Canyamelar. Per ell han passat figures de primer ordre, com Rocío Molina, que recentment va actuar al teatre. Ara és el torn de Guerrero, que el divendres 20 a les 20.30 h estrena a la Comunitat Valenciana l'espectacle Sombra Efímera II, tercera fase d'un projecte iniciat al 2016 i realitzat en col·laboració amb Mateo Feijoó.

El que fora durant tres anys director de Las Naves de El Matadero (Madrid), ha influït en la manera de Guerrero d'acostar-se a la creació: “Mateo va ser un descobriment per a mi, desperta la meua curiositat per l'experimentació i em fa connectar el flamenc més pur amb l'expressió contemporània, avantguardista”. Junts es van embarcar en Sombra Efímera, una peça creada per a la Biennal de Sevilla on interactuaven amb una estructura arquitectònica creada per l'artista plàstic Marco Canevacci. Després va vindre Sombra Efímera I, on van col·laborar amb l'ONG Mensajeros por la Paz per a incorporar roba de migrants, teixint telons que portaven a escena la diversitat de les persones que es veuen obligades a travessar fronteres. A més, van estudiar la poesia sufí per a canviar les lletres clàssiques del flamenc per poemes que aporten un missatge social a la música en directe que acompanya a la peça.

“Sombra Efímera II és el cim de tot el procés creatiu. Hem anat sumant capes a este projecte i ara incorporem la preocupació per la situació de desgast del Planeta”, explica Guerrero. Sobre l'escenari, una enorme muntanya de terra a la qual puja Samara Montañés per a cantar. També serveix per a bussejar en eixa representació de la naturalesa, buscant la seua essència, o per a llançar-la com a símbol de la seua destrucció sobre un sòl que es presenta blanc, impol·lut, al començament de l'espectacle.

“Hi ha moments que hem treballat moltíssim a nivell estètic. Per exemple, hi ha un taranto que balle sostenint un grapat de grafit. Vaig contenint l'emoció fins que, arribat un punt, és inevitable que les mans i el cor s'òbriguen. Cau tot al sòl i, a partir d'ací, cada moviment és un traç que va embrutant-ho tot, que representa com ens comportem els humans amb la Terra”, explica el ballarí, de qui la crítica especialitzada destaca una tècnica portentosa, una elegància i estil innats que conviuen amb la brutalitat del seu sabatejat visceral.

El treball amb les tonalitats sobre l'escenari, el disseny de llums, tot condueix a una experiència que reuneix l'impacte visual amb l'emocional, sense perdre les arrels del flamenc pur, però portant-lo més enllà. “És imprescindible connectar amb la societat contemporània, amb els temes que preocupen i amb les maneres d'expressar-se. La gent jove s'interessa per l'avantguarda i, si volem que li donen una oportunitat al flamenc, hem de portar-lo a eixe terreny”, afirma el ballarí gadità, qui reconeix que encara hi ha una major obertura per a este tipus de propostes a Europa que a Espanya. “Encara que, a poc a poc, els programadors es van donant compte que és la manera d'atraure a nous públics. Cal eixir del guitarrista vestit de negre i del dramatisme perquè el flamenc actual està evolucionant”, conclou l'artista.

EN LES ACTIVITATS FORMATIVES DEL TEM, UN TALLER SOBRE EXPERIMENTACIÓ SONORA AMB UN DELS EXPONENTS EUROPEUS D’ESTA DISCIPLINA, AXEL DÖRNER

Esta temporada, el TEM acull una nova edició de ‘Diàleg Obert’, un conjunt de workshops, màster classes i tallers especialitzats per a aprofundir en les diferents vies de l'expressivitat i creació artística.

La poeta, accionista i vocalista valenciana Lorena Izquierdo, junt amb l'artista Mario Montoya, coordina esta iniciativa que inclou sis propostes que toquen diferents disciplines. Esta setmana, de dimarts a diumenge, es realitza el curs Composició en temps real.

L’imparteix el trompetista alemany Axel Dörner, un dels intèrprets més singulars de l'escena de música experimental, capaç de treballar des del bebop a la música clàssica lliure, el jazz o l'electrònica.

Expert en la composició en temps real, dirigirà un laboratori de creació musical on s'analitzaran les possibilitats sonores i de desenvolupament d'un nou vocabulari tonal, analitzant el concepte d'improvisació i experimentació en si mateix.