10 dades per a conéixer el passat, present i futur de la plaça de l'Ajuntament de València

La plaça de l'Ajuntament de València és l'epicentre de la vida social de la ciutat. Un ampli espai de 12.000 metres quadrats que concentra ja més d'un segle d'història. En ella han transcorregut i continuen succeint-se diversos esdeveniments de gran importància i calat per als valencians.

Ara, es converteix en la catedral de la pólvora durant el mes de març, com a digna representant de les festes més importants de València: les Falles. Dia a dia acull a milers de visitants, turistes i veïns que passegen per ella per a gaudir del centre de la ciutat i visitar els monuments que l'envolten, com l'Ajuntament, el Palau de les Comunicacions, el teatre Rialto, l'Ateneu Mercantil, o al fons, l'Estació del Nord.

La plaça té el seu origen en l'antic Convent de San Francisco, els terrenys del qual el rei Jaume I va atorgar als franciscans per a construir el seu convent a la ciutat en el segle XIII. La desamortització de 1835 va fer que l'edifici passara a convertir-se en caserna de cavalleria fins que la seua gran deterioració va portar a la seua demolició en 1891, donant pas així a l'espai que hui ocupa el centre de la plaça.

Els 10 moments històrics més important de la plaça de l'Ajuntament de València, fins a arribar a l'època actual

1- Plaza de San Francisco

En el segle XIX va passar de dir-se la plaça de San Francisco (a causa del convent que es trobava en aquests terrenys) a altres noms com del General Espartero (1840-1843), d'Isabel II (1843-1868) o de la Llibertat (1868-1874), per a després tornar a dir-se de San Francisco fins a l'any 1900.

2- Plaza d'Emilio Castelar

Des de l'11 de febrer de 1900 la plaça va prendre el nom d'Emilio Castelar, un dels presidents durant la I República Espanyola. El nom va estar vigent fins al terme de la Guerra Civil Espanyola.

3- Plaza del Cabdill

Entre 1939 i 1979 la plaça va ser coneguda com del Cabdill, acollint fins i tot una escultura eqüestre del dictador, ​ i durant la transició espanyola va canviar el seu nom pel de País Valencià, fins que en 1987 va prendre la seua actual denominació neutra de Plaza de l'Ajuntament. L'estàtua va ser retirada el 9 de setembre de 1983 pels agents de la Policia Local de València.

4- Proposta per al seu nomenament com Plaza del Rei Jaume I

L'any 2008 el Consell Valencià de Cultura va proposar canviar-la de nom com a plaça del Rei Jaume I però no va haver-hi el consens necessari per a tal canvi i es va mantindre el nom que té en l'actualitat.

5- Construcció del Palau de les Comunicacions

En 1907 va començar la demolició de l'antic Barri de Pescadors, a l'est de la plaça, per a convertir-lo en centre financer, i entre 1913 i 1922 es va construir el Palau de Comunicacions (edifici de Correus).

6- Els llocs de flors

La plaça de l'Ajuntament sempre s'ha caracteritzat pels seus llocs de flors. L'any 1924 es van inaugurar els primers llocs, les bases dels quals estaven adornades amb ceràmica de Manises, el seu aspecte era molt diferent de l'actual.

7- La "tortada de Goerlich"

Entre 1933 i 1961 la plaça comptava amb una plataforma elevada anomenada "la tortada de Goerlich" en la qual destacava el mercat de flors en la part subterrània.

8- Conversió en zona de vianants de la plaça

L'any 2020 va concloure la primera fase per a la conversió en zona de vianants de la plaça i el seu entorn. Així, els cotxes van deixar de passar per aquest cèntric emplaçament amb l'objectiu de recuperar l'espai públic per als vianants.

9- Projecte Re-Natura

Ara, l'Ajuntament de València ha presentat el que serà el disseny definitiu per a la plaça. El projecte re-Natura planteja la plaça com una àgora multifuncional en la qual s'atorga gran protagonisme als edificis singulars que la conformen.

10- Així serà el seu disseny definitiu

Una proposta, que segons l'alcalde, Joan Ribó, “millora l'experiència per als vianants, renova els llocs de flors, disposa de fonts per a beure, banys públics, ombra, vegetació, i manté la zona per a plantar la falla i disparar la mascletà”.