Cultura i turisme units per l'òpera

Està considerada la primera òpera europea que es puc veure a Xina i és tot un símbol de la comunió entre Orient i Occident en la històrica Ruta de la Seda. 'La Cecchina' és la composició que iniciarà el projecte de 'La Ruta de la seda en música' que s'ha presentat este dimarts en el Palau dels Arts i que naix de l'acord firmat entre l'Agència Valenciana de Turisme i el Palau de les Arts Reina Sofía.

Un conveni "trascendental" i "històric", tal com ha assegurat el secretari autonòmic de l'AVT, Francesc Colomer, en la roda de premsa de presentació de l'acord i en la que també han intervingut els firmants del mateix, l'Intendent de Les Arts, Davide Livermore, i el director economicoadministratiu del centre operístic, Francisco Potenciano.

"És una aliança que comença i en la que volem fomentar el turisme cultural", ha explicat Colomer, qui ha destacat "la gran oportunitat" que representa l'opera per a difondre la ruta de la seda i "ensamblar" les cultures oriental i occidental. "Des del punt de vista turístic donarem un viratge sensible cap a la gestió i la demanda d'un tipus de turisme que ens interessa", hi ha el dit Colomer sobre el turisme cultural i el segment que valora el "gran potencial artístic" que representa el Palau de les Arts.

Major rendibilitat turística i desestacionalització de l'oferta són alguns dels objectius que es busquen amb la firma d'este conveni que mostren "el contingut i el continent" del Palau de les Arts, a què ha qualificat com "una icona de l'arquitectura de gran prestigi que devem entre tots projectar adequadament".

La ruta de la seda en música

Exemple d'això, ha destacat Davide Livermore, els més de 30.000 espectadors que han descobert 'La ruta dels Borja' a través de l'òpera 'Lucrezia Borgia' amb la retransmissió en 'streaming' de Les Arts promovida per Turisme. Amb la firma d'este conveni es pretén "narrar un relat de cultura, de música, de pau, de trobada de mons amb València com parada imprescindible cap a Orient". I tot això amb la ruta de la seda com a eix principal en què la música es convertix "en un llenguatge universal".

El 2 de novembre arranca la primera jornada de 'La ruta de la seda en música' amb la versió en concert 'Le Cinesi', de Gluck, amb Fabio Biondi com a director musical i un repartiment de primeres veus: Désirée Rancatore, Ann Hallenberg i Anicio Zorzi Giustiniani.

El projecte continuarà les dos pròximes temporades de Les Arts. La segona jornada englobaria un concert al voltant de 'La ruta de la seda' amb artistes internacionals vinculats amb els països associats a este programa i els músics de la Comunitat Valenciana, a més d'un recital de poesia

La tercera jornada, planificada dins de la temporada 2019-2020 inclou la nova producció de 'La Cecchina', i una nova dramatúrgia que integre intervencions no cantades en l'òpera narrant els fets succeïts en La Cort Imperial, acompanyats musicalment amb instruments xinesos i occidentals.

Com a clausura al projecte, els voltants de Les Arts aollirien un concert de música pop, que fusione l'actualitat musical europea, xinesa, valenciana, índia, etc.

La història d'Orient a Occident

El marc de la història es remunta a la presència del jesuïta Matteo Ricci en La Cort Imperial a finals del S. XVI, on va arribar a exercir de primer ministre, un posat al que també accedirien altres membres de la Companyia de Jesús durant tot el segle XVII i mitjan del XVIII amb el conseqüent intercanvi cultural. Mentrestant, a Europa augmenta la pressió al Papa perquè excomunique a l'orde jesuïta, en paral·lel a l'estrena a Roma -en l'any 1760- de 'La Cecchina, ossia La buassa figliuola', de Piccini, l'èxit de la qual s'estén ràpidament per tot el continent i arriba anys després a oïdes del pare Joseph Marie Amiot, primer ministre de la cort de Xina.

El religiós, que pensa que només la conversió de l'Emperador pot salvar els jesuïtes, promou la posada en escena de 'La Cecchina' amb instruments occidentals i xinesos, que s'estrena en 1773 amb l'emperadriu en el paper protagonista. No obstant això, eixe mateix any Clemente XIV excomunica a la Companyia de Jesús; l'Emperador no es convertix i la seua esposa, després de cantar l'òpera, es torna boja i mor abandonada en la Ciutat Prohibida.

Amb la mort de Joseph Marie Amiot en 1793 conclou el camí dels jesuïtes en La Cort Imperial, antesala de la invasió econòmica anglesa a Xina.

Per a construir el vincle narratiu, es va a crear un nou personatge: Jaume, un fàmul valencià que acompanya un jesuïta en el seu viatge. Com a marc escènic per al desenrotllament del projecte trianual, a més de l'Auditori i la Sala Principal de Les Arts, s'ha previst una instal·lació a l'aire lliure composta per contenidors de transport marítim.