Una exposició per a tractar d'esbrinar què és el mar
El mar sempre ha estat i estarà envoltat de cert misticisme. En ell han transcorregut centenars d'històries narrades pels millors escriptors de la història i d'altres que mai seran explicades. Una dualitat que va adherida a la seua pròpia naturalesa, a voltes brau, a voltes tranquil.
Font inesgotable d'inspiració per a molts, les artistes María Jesús Soler i Sol Pérez han aportat el seu gra d'arena per a plasmar i retratar la seua visió particular sobre el mar.
L'exposició porta per nom “El mar és…” i consta de 70 treballs de pintura, escultura, estètica plàstica en ceràmica i instal·lacions artístiques disposades en sis sales del Museu del Mar del Castell Fortalesa de Santa Pola.
Les artistes han tractat de crear “dues concepcions” diferents basades en les sensacions que a cadascuna els transmet el mar. Per a Soler, “és com un espill de la terra i de les persones, doncs hi ha molts tipus: rabiòs o serè…”.
“Em va sorgir la idea de fer aquesta exposició quan vaig pensar que, per a mi, el mar és també un viatger que banya molts llocs diferents i li dóna sentit a la vida de molta gent”, ha explicat.
No obstant açò, no tot el relacionat amb l'aigua marina representa la bellesa. L'exposició serveix també com a denúncia de la tragèdia que es viu en l'actualitat en el Mediterrani, on milers de refugiats s'ofeguen en el seu intent desesperat d'aconseguir aplegar a terres europees.
Per a criticar aquesta situació, Soler ha muntat la instal·lació “Nàufrags del segle XXI”. En ella, una xarxa penja del sostre i porta lligada a si desenes de botelles de diferents colors, que representen els països de procedència d'aquests immigrants: Síria, l'Iraq, Líbia, Afganistan, Algèria o l'Àfrica subsahariana.
El detall està en què aquestes botelles no porten tap, ja que aquests estan dipositats en una peixera just baix, surant en l'aigua al costat d'una frase: “El mar és un gran contenidor de fugides i vides truncades cercant un somni”.
La part reivindicativa de l'exposició no acaba ací, doncs en una altra sala Soler ha plasmat el desglaç de l'oceà Àrtic com a conseqüència de l'escalfament global. Per a açò ha utilitzat obres fetes amb pols de marbre i cristall, totes elles sota un mateix mantra: “Àrtic, desert gelat de silenci que ja ha començat a parlar”.
Culmina la mostra una Menina, de 2,55 metres d'altura i 1,63 metres d'ample, cridada Ítaca, en referència als poemes del poeta grec Constantino Cavafis.
És impossible definir què és el mar, però Soler i Pérez han aconseguit plasmar la seua pròpia interpretació: és un reflex de la condició humana.
