elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El calçat militar de Segarra, protagonista d'una exposició a Madrid

Bota militar de Segarra
Bota militar de Segarra
  • Es podrà visitar fins al 19 de febrer en l'Institut d'Història i Cultura Militar

La història de la Vall d'Uixó està íntimament lligada a la de la família Segarra i la seua empresa que va canviar la història d'esta ciutat situada al sud de la província de Castelló.

Les seues arrels es remunten a l'any 1882 quan Silvestre Segarra Arago va obrir el seu taller d'espardenyes a la Vall d'Uixó. D'aquell xicotet negoci familiar va nàixer un imperi que va conquistar mig món, fabricant tant calçat civil com militar, convertint-se en els majors exportadors de sabates i botes d'Espanya.

La Fàbrica Segarra va ser una de les empreses d'Espanya més importants del segle XX.

La seua vinculació a l'exèrcit, sent els proveïdors del calçat militar, centra l'exposició que acull del 10 de gener al 19 de febrer l'Institut d'Història i Cultura Militar a Madrid, situat en el Passeig de Moret.

‘Marcant el pas: el calçat militar Segarra’ comptarà amb més de 100 objectes diferents entre fotografies antigues, quadres, documentació, parixes de sabates, material publicitari, uniformes militars, eines i útils dels artesans, records de la Fàbrica Segarra com el rellotge de les oficies o el pupitre de les escoles, com ha comptat la comissària de l'exposició, Mónica Ruiz, en una entrevista en Ràdio la Vall d'Uixó-Cadena Ser.


Per a això, han aprofitat el material de col·leccionistes, aficionats i estudiosos.

A través d'esta exposició, l'Institut d'Història i Cultura Militar vol donar a conéixer la Fàbrica Segarra, que també compta amb una càtedra en el CEU Sant Pau que té com a missió estudiar la història d'este projecte empresarial vinculat a uns anys fonamentals del passat dels espanyols.

Corria l'any 1882 quan l'agricultor i espardenyer Silvestre Segarra Aragó va fundar una xicoteta fàbrica d'espardenyes dins del nucli urbà de la Vall d'Uixó, que va començar amb sis espardenyers. Amb el suport de la seua dona, Teresa Bonig, el negoci familiar va créixer fins a convertir-se, ja en el segle XX, en una empresa amb més de quatre mil treballadors i botigues a les ciutats més important d'Espanya, una mercantil que en 1942 es transforma en Silvestre Segarra i Fills S. a.

Bastant abans, en 1919, la família Segarra ja era propietària d'una gran empresa i va construir una nova fàbrica a la ciutat per a després desplaçar-se a la carretera de Xilxes on va poder ampliar la seua producció i crear l'imperi empresarial que va canviar la vida de la ciutat i que va permetre que milers de famílies emigraren des de tots els punts d'Espanya per a buscar un treball en este imperi del calçat de referència mundial.

Pujar