elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L'educació mediàtica, una oportunitat per a desenvolupar les competències comunicatives dels joves més enllà de la dimensió instrumental

L'educació mediàtica, una oportunitat per a desenvolupar les competències comunicatives dels joves més enllà de la dimensió instrumental

    La quarta sessió del seminari web «Diàlegs sobre comunicació i educació en el segle XXI. Impulsar l’educomunicació des de les universitats», que ha tingut lloc el dimecres 18 de maig de 2022, ha comptat, en aquesta ocasió, amb la participació de Mercè Gisbert Cervera, catedràtica de Tecnologia Educativa de la Universitat Rovira Virgili, i de Joan Ferrés Prats, professor titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Pompeu Fabra, sessió que ha sigut moderada pel professor Francesc Esteve Mon, professor contractat doctor de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i comissionat per a la coordinació del gabinet de Rectorat i l'impuls digital.

    En aquesta ocasió, els ponents convidats han coincidit a destacar que l'educació mediàtica és un assumpte transcendental que ha d'abordar-se amb urgència, especialment en les universitats. Els dos experts han subratllat l'enorme influència dels mitjans de comunicació sobre el nostre imaginari col·lectiu, i que queda molta feina per fer en aquest terreny.

    La professora Mercè Gisbert, que a més és coordinadora del Màster i del Programa de Doctorat Interuniversitari en Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement, va posar l'accent en la idea que és necessari prendre consciència que els mitjans governen les nostres vides, fins al punt que les mediacions s'han naturalitzat completament. Per a Gisbert, «és necessari avançar en el coneixement de la “gramàtica de la comunicació”, perquè no sabem llegir els discursos audiovisuals ni tampoc expressar-nos amb aquests llenguatges». Per a avançar en aquest terreny és essencial treballar amb els més xicotets per al desenvolupament de les competències digitals, que inclouen les referides a l'educació mediàtica, sent conscients que les tecnologies no són en si mateixes ni dolentes ni bones, dependrà de l'ús que se'n faça. En definitiva, per a Gisbert, la correcta utilització de les tecnologies educatives ha de servir per a potenciar les capacitats i competències comunicatives dels joves, per la qual cosa, en aquest sentit, l'educació mediàtica s'ha d'emmarcar entre les competències transferibles, que confereixen un valor afegit a la formació. D'ací, el seu enorme valor en la formació universitària, però també per a la formació dels futurs docents.

    Per part seua, el professor Joan Ferrés va començar la seua intervenció destacant que, després de més de 40 anys de debat sobre la importància de l'educació mediàtica, té la sensació d'estar vivint «el dia de la marmota» (en al·lusió al conegut film protagonitzat per Bill Murray, Atrapado en el tiempo). Diferents investigacions liderades pel professor Ferrés en els últims anys han posat de manifest l'escassa presència de continguts sobre educació mediàtica en els graus d'educació en les universitats espanyoles; el fet que, en general, la competència comunicativa es redueix a la competència lingüística –això és, a la comprensió i expressió de les llengües orals i escrites, oblidant l'audiovisual–; l'obsoleta concepció de la comunicació com un procés unidirecccional; o la limitació de la competència mediàtica a la competència informacional.

    En aquest sentit, l'expert de la Universitat Pompeu Fabra va destacar la necessitat de no oblidar l'univers de l'entreteniment, quan es parla de competència mediàtica, perquè tots els relats actuals se serveixen de l'storytelling, tant el periodisme com la comunicació institucional, política, publicitària, empresarial, etc., a més de l'audiovisual. En aquest sentit, Ferrés va subratllar la necessitat d'anar més enllà de la dimensió instrumental de l'educació mediàtica, reclamant la necessitat de situar les persones en el centre d'aquesta formació, perquè el consum dels missatges comunicatius també al·ludeix a l'univers de les emocions i a l'inconscient, a més del cognitiu.

    La quarta sessió del seminari web organitzat per la Càtedra RTVE de Cultura Audiovisual i Alfabetització Mediàtica de la Universitat Jaume I ha servit per a entendre la complexitat de l'educació mediàtica, un camp en el qual queda molta feina per desenvolupar.

    La cinquena i última sessió d'aquest seminari web, l'assistència al qual és gratuïta, tindrà lloc dimarts que ve 24 de maig a les 16 h, en la qual està prevista la participació d'Ignacio Aguaded Gómez de la Universitat de Huelva i de Julio Montero Díaz de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR). Les sessions es graven i estan disponibles en la web https://catedrartve.uji.es/. Aquesta activitat, promoguda per la Càtedra RTVE, compta amb el suport del CEFIRE Artisticoexpressiu de la Comunitat Valenciana, del Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana i de l'Associació per al Desenvolupament de la Comunicació, adComunica.

    Pujar