La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària presenta un informe sobre l'impacte de la crisi sanitària

La catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant (UA) María Teresa Ruiz Cantero ha participat en la presentació de l’informe  «La respuesta a la pandemia de la COVID-19. Lecciones aprendidas» de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). Aquest treball, presentat avui en l’Ateneu de Madrid, analitza l’impacte d’aquesta crisi sanitària al nostre país. Ruiz Cantero forma part de l’equip editorial a càrrec de l’informe.

L’informe complet està disponible en Gaceta Sanitaria, revista oficial de la SESPAS dirigida per Carlos Álvarez-Dardet del Grup d’Investigació de Salut Pública de la Universitat d’Alacant.

Al llarg dels disset articles que formen part de l’informe biennal de SESPAS es fa una anàlisi multidisciplinària del que han significat per a la salut pública i les administracions sanitàries aquests més de dos anys de pandèmia, i se n’extrauen unes quantes lliçons.

Hi destaca la necessitat de millorar la governança de la salut pública en les línies proposades per l’informe amb recomanacions sobre el disseny d’una Agència Estatal de Salut Pública. Es recomana, així mateix, que la salut pública s’integre en els nivells assistencials i participe en el procés de desenvolupament digital del Sistema Nacional de Salut.

L’informe remarca la importància d’oferir una mirada intersectorial a l’hora d’abordar la pandèmia. En aquest sentit, l’aprovació de l’ingrés mínim vital i els ERTO són considerats encerts en la resposta a la COVID-19. No obstant això, en la comunicació del govern espanyol respecte de la pandèmia s’aprecien errors com la difusió de missatges massa tranquil·litzadors al començament, la manca de transparència o l’excés d’informació.

Un altre dels aspectes assenyalats és la necessitat de modificar tant la llei que regula l’estat d’alarma com la de mesures excepcionals en matèria de salut pública. Les normes aplicables en cas de pandèmia no s’ajusten ni a l’actual estructura descentralitzada de l’estat ni a les exigències d’una pandèmia d’amplíssima incidència poblacional i territorial.

L’informe destaca, així mateix, com l’aparició de la COVID-19 ha posat de manifest les mancances del nostre Sistema Nacional de Salut per a afrontar la crisi sanitària. L’atenció primària necessita una dotació pressupostària suficient per a recuperar la seua capacitat de resolució. A més, haurà de comptar amb la reorganització de les competències professionals i la recuperació del prestigi social i professional, fent-la atractiva professionalment.

Al seu torn,  els centres sanitaris públics necessiten més autonomia de gestió per a facilitar la competència per comparació, la integració assistencial i la coordinació entre nivells assistencials.

L’informe també recomana reformar les estratègies de vigilància i prevenció de les pròximes pandèmies, que s’hauran de basar en la coordinació multidisciplinària sota l’estratègia One Health. La solidaritat i la cooperació entre professionals de diferents administracions ha sigut el pilar que ha sostingut el sistema de vigilància epidemiològica. Malgrat això, s’han detectat entrebancs fruit de la falta de coordinació, les desigualtats socials en salut i, posteriorment, la fatiga pandèmica, que han disminuït l’adherència i l’efectivitat de les mesures. També s’ha posat de manifest la necessitat de redimensionar aquestes unitats, dotar-les de professionals amb formació i equiparar les condicions de treball i de remuneració amb els serveis de salut.

D’altra banda, la pandèmia ha revelat la fragilitat del sistema de cures de llarga duració espanyol. Millorar-lo, conclou l’informe, ha de ser una prioritat de les nostres polítiques socials. Sembla imprescindible avançar cap a models residencials alternatius per a persones grans, sens perjudici de la necessitat d’enfortir el finançament de l’actual model de residències. Aquest finançament més elevat s’ha d’acompanyar de programes de formació del personal i sistemes rigorosos d’acreditació dels centres, així com de mecanismes de control i d’avaluació de resultats.

Finalment, l’informe també assenyala les mancances que Espanya té en qualitat democràtica i en la confiança de la població en els polítics, i apunta a la necessitat que es produïsquen canvis de gran entitat en l’administració pública per a aconseguir un estat millor.