elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La UA prova en el Port d’Alacant un prototip d’escull artificial per a la protecció i la restauració de fons marins

Aspecte del recobriment calcari en finalitzar la fase d’electròlisi (Autor: Carlos Antón).
Aspecte del recobriment calcari en finalitzar la fase d’electròlisi (Autor: Carlos Antón).
  • Aquesta tecnologia, que ja s’ha patentat, permet la restauració d’ecosistemes marins, la purificació d’aigües marines en els voltants de les estacions d’aqüicultura, com també una explotació sostenible de l’oci marí

MÉS FOTOS
Estructura que simula la cua d’un peix, una vegada finalitzat el procés de carbonatació per electròlisi (Autor: Carlos Antón).
Adhesió d’invertebrats bentònics sobre l’estructura carbonatada (Autor: Alejandro Carmona).

Un grup d’investigadors multidisciplinari de la Universitat d’Alacant ha desenvolupat un prototip d’esculls artificials electrolítics provat amb èxit en el Port d’Alacant. El sistema es basa en una estructura metàl·lica lleugera amb recobriment calcari porós que afavoreix l’adhesió d’organismes com larves d’invertebrats marins i espores d’algues. Sobre aquests suports metàl·lics es fa un procés d’electròlisi, és a dir, es duu a terme la descomposició de l’aigua (H2O) en oxigen i hidrogen per mitjà de un corrent elèctric. «Durant aquest procés s’alliberen al medi substàncies químiques innòcues per a l’hàbitat marí que afavoreix la deposició de carbonat càlcic i el desenvolupament de fitoplàncton», expliquen els investigadors de la UA.

Entre altres avantatges, aquesta tecnologia permet la restauració d’hàbitats marins degradats i la purificació d’aigües en els voltants d’explotacions d’aqüicultura, i també una explotació sostenible de l’oci marí pel seu atractiu per al submarinisme recreatiu. La diversitat biològica fixada a les estructures carbonatades per electròlisi ha resultat ser significativament superior a la d’estructures metàl·liques sense recobriment. Per tant, apunten els investigadors, «s’aconsegueix establir una major diversitat d’espècies marines». A més, «l’ampli volum de l’estructura genera espais que faciliten la protecció i el desenvolupament de nombrosos organismes».

Un altre aspecte innovador és que aquestes estructures submarines poden tenir qualsevol forma geomètrica –amb possibilitat d’assemblatge–, i poden muntar-se in situ i reduir així els costos de transport, muntatge i fondeig.

Proves a escala

L’equip de treball format pels investigadors Alfonso A. Ramos del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada; Miguel Á. Climent i Pedro Garcés del Departament d’Enginyeria Civil; i Vicente Montiel de l’Institut d’Investigació d’Electroquímica, va dur a terme les primeres proves a escala de laboratori l’any 2013. Durant els anys 2020 i 2021, gràcies a la col·laboració de l’Autoritat Portuària d’Alacant, han pogut fer assajos amb prototips a una escala preindustrial, que inclou estudis de fixació comparatius (carbonat-control) i estacionals de fauna i flora marines sobre les estructures.

Els estudis fets pels investigadors de la UA confirmen que el sistema no allibera en el medi marí cap substància contaminant o tòxica i, tant en el procés de fabricació com durant la vida en servei de les estructures, es produeix una contribució a la fixació de CO2. «És important assenyalar que el procés d’electròlisi es duu a terme utilitzant corrent elèctric subministrat per una font externa compatible amb l’ús de panells solars fotovoltaics», destaquen els investigadors.

Aquesta tecnologia ja ha sigut registrada en l’Oficina Espanyola de Patents i Marques sota el títol «Sistema per a la formació d’esculls artificials i estructures submarines amb recobriment calcari induït per electròlisi» i s’ha sol·licitat l’extensió internacional de la propietat intel·lectual.

Pujar