Pròxima exposició temporal del Museu de Prehistòria de València “El sexe a l’època romana”
Prostitució, adulteri, heterosexualitat, homosexualitat... La vida sexual dels antics romans era molt diferent de la nostra? Tant les històries divines com les humanes estan plenes d'aventures amoroses, estratègies de seducció, passions, transgressions, enganys i desenganys. Les pintures i els objectes ens parlen de desinhibició i desenfrenament, però sabem que també hi havia tabús i doble moral.
La mostra, comissariada per Joan Mayné i Esther Gurri del Museu de Badalona, ens desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans des de la República fins al segle IV, a través d'una selecció de 80 peces procedents de les col·leccions d'onze museus catalans i dels textos llatins més suggeridors.
Adreçada essencialment a un públic adult, la mostra es divideix en quatre grans àmbits. El primer, Sexe i matrimoni, està dedicat a les relacions entre homes i dones, la seua evolució a través del temps i la posició de corrents filosòfics com l'epicureisme i l'estoïcisme enfront de les relacions sexuals i el matrimoni. El segon, Sexe, seducció i bellesa ens parla de l'atracció física i dels recursos que es podien utilitzar per seduir la persona desitjada. El tercer, Pràctiques sexuals, descriu les diverses formes de gaudir del sexe documentades a la societat romana i la consideració que se'n tenia, incidint en les múltiples relacions que es podien entaular fora de la parella legalment establerta, ja fora amb persones del mateix gènere, amb persones que cobraven per practicar el sexe o fins i tot amb animals. Seguidament, el visitant es trasllada del món dels homes al món dels déus. I és que la Sexualitat divina servia com a pretext per justificar la vida sexual dels humans. Júpiter, Venus, Cupido, Hermafrodita, Príap i Bacus tenien les seues estratègies de seducció, les seues aventures, i els seus enganys i desenganys.
Al llarg de la mostra, el visitant es troba acompanyat en tot moment dels autors clàssics. Els consells d'Ovidi, de Sèneca, de Plaute o de Suetoni serveixen per contextualitzar les peces que s'hi exposen: objectes de tipus religiós o amb finalitat ritual, elements de la vida quotidiana, peces de l'àmbit públic i de la intimitat domèstica. Peces com la "Venus de Badalona", el "Vas de Bílbilis" (Calatayud), el "Fal·lus de Sasamón", el Tintinabulum -lampadari –amb la representació de Príap– o la representació antropomorfa d'un fal·lus, procedents de Tàrraco o l'extens conjunt de llànties eròtiques, cridaran l'atenció del visitant ja siga per la seua bellesa o per la seua explicitat... unes peces que,
juntament amb els textos llatins, ens parlen de la vida íntima dels antics romans.
