“Com recuperar l’ús del valencià” centra el segon dia del VI Congrés d'Escola Valenciana

Escola Valenciana ha continuat este divendres el 6è Congrés #SomLlavors sobre coeduació, diversitat i plurilingüisme, i transformació digital en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. Amb més de 200 participants, entre estudiants, docents, famílies i Activistes pel Valencià, l’objectiu del fòrum és encarar els reptes actuals que presenta l’educació, entre els quals figura com mantenir la llengua viva i en convivència amb unes altres. 

El model que proposa Escola Valenciana aposta per la convivència entre col·lectius que pensen i parlen de manera diferent, garantint persones compromeses amb la societat que els envolta i que no es deixen atrapar per prejudicis. “Hui que una bona part de l’alumnat no té la llengua d’aprenentatge com a llengua primera, hem de continuar situant el valencià com a llengua vehicular i vertebradora del conjunt del sistema per garantir-ne el coneixement a tot l’alumnat i afavorir-ne l’ús”, ha afirmat la coordinadora del Congrés, Pilar Gregori i Monzó. Alhora, cal establir, segons ha dit, les bases estructurals que permeten potenciar els enfocaments inclusius, plurilingües i interculturals que construeixen les relacions entre les diferents cultures i entre la primera i les altres llengües, que faciliten la interdisciplinarietat, el pensament holístic i transversal i una cooperació més estreta del professorat en tot el currículum”. 

Aquest model, que ha de garantir a tot l’alumnat una competència lingüística sòlida desenvolupada a través de diferents llengües, es configuraria, en opinió de Gregori, com a eix fonamental de la política educativa del País Valencià, que hauria d’aconseguir que la societat valenciana es dote d’un projecte polític nacional propi.

Realitat sociolingüística 

Al llarg del matí, el Congrés ha analitzat la realitat sociolingüística actual del País Valencià. Avel·lí Flors Mas, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, i Raquel Casesnoves Ferrer, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, han oferit un panorama de la situació social actual del valencià des de l’any 1989, assenyalant l’evolució negativa de les capacitats orals. “Menys del 50% de la població del cap i casal i l’àrea metropolitana, junt amb la de la regió d’Alacant, saben parlar valencià i només el 30% de la població nascuda a l’estranger és capaç de comprendre el valencià, tendència que sembla invertir-se lleugerament en els últims anys”, han comentat. No obstant això, “gairebé el 80% de la població de les regions de València i d’Alcoi-Gandia sap parlar valencià i la meitat dels valencians nascuts a una comarca valencianoparlant sap escriure’l. I la població jove és aquella amb els nivells més alts de coneixement de valencià,” han conclòs. 

Els experts en plurilingüisme, el pedagog Vicent Pascual Granell i el professor de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant Josep Maria Baldaquí Escandell, han presentat la gestió de les llengües com a centralitat de la didàctica plurilingüe, aplicada al sistema educatiu valencià. Segons han comentat, el plurilingüe és el model educatiu que encara els reptes de la normalització lingüística, la recuperació lingüística i cultural del valencià i la convivència pluricultural. Tot i això, la Llei 4/2018 de plurilingüisme no garanteix la centralitat de la llengua i, a més, sembla que “s’ha perdut la tensió que feia que el valencià fora l'eix estructural del sistema educatiu valencià”, ha expressat Baldaquí Escandell. Els experts han reivindicat les propostes de l'informe “El model lingüístic educatiu”, de 2015, elaborat per les Unitats per l’Educació Multilingüe de les universitats valencianes per a la Conselleria d’Educació Cultura, Investigació i Esport, i han referenciat experiències d’aula, com el transllenguar, i propostes de gestió de les llengües per als centres: “La idea és promoure un model educatiu basant en el plurilingüisme autocentrat, i d'orientar l'actuació dels i les docents en un context social i educatiu que ha canviat molt i ha augmentat la seua complexitat”, ha explicat el professor de la UA. 

Per la seua part, la directora general d’Innovació Educativa i Ordenació de la Conselleria d’Educació, Reis Gallego, ha defensat el model plurilingüe que representa la Llei 4/2018, perquè exposa a més alumnat al valencià. “Perdem algunes línies, però crea nous parlants i alumnat més competent en la llengua del seu País”, ha manifiestat en referir-se als PEPLI. Segons les dades que ha facilitat, en Primària s’ha passat del 30% del centres PPEV  al 53% de centres amb un percentatge superior al 45%. “A Alacant, fa falta molta faena en les zones castellanoparlants, però és un avanç per a classes que abans només tenien 20%”, ha manifestat. La Conselleria s’ha compromés a fer una avaluació dels PEPLI i a augmentar la proporció d’ús vehicular en valencià en les comarques on els percentatges són més baixos o la diferència amb Primària és major. A més, ha manifestat preocupació per l’estat d’ús del valencià a casa, 12,3%.  

El programa ha acollit, a més, un bon grapat d’experiències educatives de referència. Entre d’altres, el projecte de l’IES La Torreta d’Elda, de promoció del valencià en zona castellanoparlant; l’Escola Oberta del CEIP Concepción Arenal de Vila-real, per a la promoció de les llengües maternes amb treball estret amb les famílies; el tractament integrat de llengües i contingut del CEIP Montcabrer de Muro, els patis inclusius de l’Escola Comarcal de Picassent i Les Calandretes, una iniciativa cooperativa d’educació plurilingüe dins l’àmbit d’un ensenyament immersiu precoç en occità. Respecte al treball d’actituds lingüístiques, el professor de la Universitat d’Alacant Carles Segura-Llopes ha comentat que cal comptar amb una didàctica de les llengües minoritzades que oferisca maneres d’aconseguir l’ús dintre i fora de l’aula i en el canvi d’actitud lingüística. S’han presentat referents com la Càtedra Soler i Godes, la Unitat Educativa Multilingüe de la Universitat d’Alacant i Plataforma de professorat en valencià del Baix Segura - El sud trenca el silenci. 

El coordinador de l’eix de diversitat i plurilingüisme, Vicent Romans Noguera, ha destacat la presència d’iniciatives, gent i pobles del sud en el programa.  “Des d'Escola Valenciana volem recollir i fer nostres totes les propostes valentes i reals que s’han aportat hui, puix enforteixen i consoliden propostes de millora de l’escola que volem”.

Educar en un món digital 

La irrupció d’internet, i especialment les pantalles i les xarxes socials, ens ha situat davant d’un nou repte: l’era digital. Un context nou en què en general ni l’escola ni la família garanteixen per si soles l’educació digital, entesa com a espai on aprendre a interpretar el món. Per això, el Congrés ha continuat a la vesprada amb l’objectiu de potenciar la competència digital dels centres, els docents i l’alumnat, a més de presentar les tecnologies digitals com a eina potent per a treballar i desenvolupar la coeducació i el plurilingüisme amb tots els recursos possibles. Entre d’altres, s’han presentat conceptes com benestar digital. “Hem d’ensenyar al nostre alumnat a fer un ús responsable de les xarxes socials, a combatre el masclisme, la xenofòbia i els prejudicis en l’àmbit digital, a saber distingir una informació veraç d’una falsa… El benestar digital està amenaçat en l’actualitat per elements com la desinformació, el ciberassetjament o la privacitat de dades, i hem de poder treballar-ho des dels centres”, ha afirmat la coordinadora de l’eix de transformació digital del Congrés, Josepa Costa Múrcia, per a qui la tecnologia i el món digital és, segons ha comentat, una eina amb possibilitats per a treballar la coeducació, el plurilingüisme, la multiculturalitat, la globalitat, la democràcia i l’esperit crític que tant reclamem. 

La programació ha començat amb la subdirectora general de Recerca i Cultural Digital de la Generalitat de Catalunya, Anna Albalat Martínez, que ha presentat el Pla d’educació digital de Catalunya 2020-2023, que té l’objectiu, segons ha expressat, de capacitar digitalment alumnat, professorat i centres en el marc dels grans canvis socials i tecnològics que estem vivint. Tot seguit, l’especialista en tecnologies de l’educació Mercè Gisbert Cervera ha assenyalat com a fonamental adoptar models d’integració de les tecnologies digitals sostenibles en el temps i transparents i integradors tant per a qualsevol tipus d’usuari com per als diferents nivells educatius, a més de contextualitzar totes les tecnologies que, des de l’àmbit empresarial, es transfereixen a l’educació, perquè, segons ha comentat, la majoria d’elles no s’ha dissenyat i desenvolupat a partir de principis i necessitats educatives reals. “Serà fonamental planificar i gestionar l’aplicació de les tecnologies de manera eficaç i sostenible”, ha afirmat Gisbert. 

Les sessions han continuat amb diverses experiències TIC en l’aula, com la del CEIP El Palmeral d’Elx, a càrrec de Jesús Quiles, una iniciativa de gamificació adreçada a l’alumnat de 5è de matemàtiques que impulsa la competència digital i el treball d’immersió en valencià, a més d’introduir altres àrees, com ara la plàstica. El programa s’ha completat amb taules redones sobre l’ús del mòbil, amb la Confederació d’Associacions de Mares i Pares Gonçal Anaya, el CEIP Joan Martorell de Gandia i l’IES Antoni Llidó de Xàbia, i de la ràdio com a espai i eina d’aprenentatge, amb l’IES Pare Victòria d’Alcoi, l’IES Maria Enríquez de Gandia i Ràdios Escolars en Xarxa. I les comunicacions de la Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament de Valencià, 1entretants, el CEIP Trullàs de Benifaió i el CEIP Bon encert de L’Alfàs del Pi. 

Les conclusions del Congrés en l’acte de cloenda, previst per a demà dissabte, a partir de les 10.00 hores, en la Universitat Politècnica de València, amb la intervenció, a més, de Maria Luisa Marquez Rodriguez, de Xarxa Escoles UNESCO.