7 d’agost de 2020 7/8/20
ENTREVISTA Al PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

Toni Gaspar: “S'ha de comptar amb el municipalisme, és el que la gent veu més pròxim”

Toni Gaspar: “S'ha de comptar amb el municipalisme, és el que la gent veu més pròxim” - (foto 1)
  • Elperiodic.com entrevista al president de la Diputació de València per a conéixer com s'ha viscut la pandèmia des de l'administració provincial

La Diputació de València ha mantingut durant els moments més durs de la pandèmia un perfil discret però eficaç. Els ajuntaments de la província han comptat amb les seues ajudes – socials i econòmiques – des d'un primer moment i a més, ha servit d'interlocutor per a traslladar les seues principals reivindicacions a altres administracions.

Ara, amb la nova normalitat acabada d'estrenar, elperiodic.com entrevista al seu president, Toni Gaspar, per a conéixer de primera mà la gestió realitzada. Una entrevista en la qual Gaspar posa en valor la ràpida actuació al mateix temps que es mostra crític per les grans traves burocràtiques a les quals han de fer front malgrat la urgència.

Pots llegir l'entrevista al complet, a continuació:

Pregunta: La pandèmia del coronavirus ha revolucionat en els últims mesos totes les nostres realitat Com ha viscut la Diputació de València aquesta situació?

Resposta: Han passat només tres mesos des de l'estat d'alarma però sembla que haja sigut una eternitat, i alhora sembla que haja sigut ahir. La Diputació és la que al final treballa amb els ajuntaments i els ajuntaments són, ho he dit moltes vegades, aquells que la seua porta s'obri la primera en tot. Nosaltres estem al costat dels ajuntament i hem viscut això, com a alcaldes i alcaldesses, i com a regidors i regidores de tota la província.

El nostre paper davant una crisi sanitària, al no tindre competències en aquesta matèria, va ser un paper discret que es limitava a atendre les primeres necessitats de neteja, de material, de preguntes i de ser ací, però que després va haver de derivar a fer front amb recursos econòmics, perquè evidentment tot anava tenint impacte en els pressupostos municipals i en el dia a dia dels ajuntaments.

Un treball que a més agraïsc que va ser per unanimitat de tots els grups polítics des dels primers dies. Ara, tres mesos després, podem dir que els ajuntament ja fa setmanes que tenen els recursos en les seues arques.

P: Hi ha hagut problemes de liquiditat als Ajuntaments de la província de València?

R: Depén molt de la situació de cada ajuntament, però per part nostra no ha sigut. Les nostres ajudes - els 60 milions d'euros - que es van injectar als ajuntaments per part del Fons de Cooperació que ja estan les seues arques.

Però a més, nosaltres ens encarreguem de la recaptació de més de 180 municipis on diem que els impostos municipals, sobretot els més significatius com l'IBI, es girarien als ciutadans a octubre i novembre. Això no ha tingut incidència en la seua tresoreria perquè s'ha continuat injectant diners en elles mensualment, encara que no hàgem cobrats aqueixos impostos.

P: És en moments com aquests quan es posa en valor el treball de les diputacions provincials…

R: Moltes vegades dic que el treball de la Diputació és el gran desconegut, sobretot perquè les grans ciutats tampoc tenen aqueixa necessitat. En canvi, no és la gran desconeguda en els municipis petits i mitjans, perquè realment veuen la seua labor.

Això em porta al debat de sempre, sempre estem en la picota de si hem d'existir o no, jo ací em negue a entrar. El que hem de fer és treballar tots de la millor manera possible. En aquest moment, li preguntes a qualsevol alcalde de la província i et diu que la primera ajuda li ha vingut per part de la Diputació, per tant, alguna efectivitat té.

Una altra cosa és que el model de Diputació que es va crear en el segle XIX evidentment ha de passar al segle XXI i en això estic obstinat jo com a president, en això i en la reducció de la burocràcia. Les coses del XIX no segueixen en el XXI, no poden continuar iguals.

P: Com a president de la Diputació ha estat en contacte directe a tots els alcaldes quins han sigut les principals reivindicacions que li han traslladat?

R: Era curiós perquè jo em vaig entrevistar amb tots els alcaldes i les alcaldesses. Dels 266 municipis vam fer reunió amb 258, i em va cridar l'atenció que a part del contacte directe d'assumptes diaris normalment les preocupacions eren de coses que no eren competència de la diputació però que em demanaven que intercedira.

Moltes vegades les preocupacions dels alcaldes, sobretot en el moment àlgid de la pandèmia perquè transcendien de les competències de la diputació, i parlar entre nosaltres ens servia per a posar en comú que accions fer o que mecanismes cuinar

P: En quines qüestions us demanaven col·laboració llavors?

R: En aqueix moment, hi havia preocupacions sobre què fer amb les festes, les piscines… Ara hi ha molt d'encertant de la travessa en el dia després de la jornada, jo he mantingut un perfil discret i algun l'ha confós amb què no féiem nada, no és així.

El perfil discret és una altra cosa, és fer el que toca sense fer espectacle de la política. En el moment en el qual la gent està patint no cal fer espectacle, i la gent estava passant-ho mal. Lamentablement en aquest moment, hi ha algun que es dedica més a fer espectacle de la política que a fer política, que és una cosa molt noble. En aqueix perfil discret hi havia moltes coses que estaven pendents de reflexionar.

P: Una de les reivindicacions més públiques ha sigut la petició de poder utilitzar el superàvit de l'any anterior al complet què opina d'aqueixa petició? seria oportú que s'autoritzarà l'ús del 100% dels romanents?

R: És una reivindicació que transcendeix al COVID-19. Els ajuntaments hem pagat els plats trencats de molts anys d'una laxitud normativa i com sol passar en les organitzacions i en les coses humanes, ara s'ha convertit tot en una estretor. Ara estem immersos en aqueixa presumpció de culpabilitat en la qual, la normativa l'única cosa que fa és que impossibilita qualsevol tipus d'agilitat per a res.

Hem passat de tots aquells temps, a una legislació per a llei de contractes i regla de despesa que ofega als ajuntaments. Resulta que fent els deures, sense estar endeutats, no poden utilitzar els recursos de la gent a poder atendre urgències.

L'administració ha de ser àgil i evidentment el que ve a l'administració a fer altres coses cal estar damunt d'ell i picar-ho, però no pot ser que restringim l'agilitat i no puguem servir a la gent. Ens dotem d'unes normes que ens fan presumptament culpables a tots, algú haurà de dir sentit comú a tot això i no dedicar-se a fer tuits del dia. I entre aqueixes coses, està que els diners que li sobra a l'ajuntament de la seua gestió d'un any a un altre puguen utilitzar-lo per a millorar la vida dels seus ciutadans.

És una petició d'abans del coronavirus, el que passa és que el coronavirus ha aguditzat aqueixa i altres coses que no funcionen bé. Intentem canviar-ho.

P: La burocràcia al final ha posat una pedra més en el camí en aquesta lluita…

Si, però és aqueixa burocràcia obstinada a tractar a tothom de culpable. Nosaltres hem simplificat moltíssim els plans i reduït tantíssimes coses que sobraven, És una obsessió meua des que sóc president. Caldria reduir-la però costa moltíssim, perquè ens hem dotat de moltes normes amb aqueix kit i no pot ser. Així no servim bé a la gent i ell que ve directament a fer altres coses perquè estic segur que troba la manera de fer les coses malament.

P: També ha participat en la reunió en el Palau de la Generalitat per a abordar la reconstrucció. Llavors va advocar per una aposta clara pel municipalisme Com seria?

R: La meua proposta és que es compte amb el municipi. La primera porta que s'obri quan hi ha un problema sempre és la del seu ajuntament, la del seu alcalde. Qualsevol cosa que es faça al final ha de comptar amb l'administració més pròxima.

Evidentment té unes competències i unes limitacions, no pot existir sol ajuntaments però s'ha de comptar amb ells. S'ha de comptar amb el municipalisme, és el que la gent veu més pròxim.

P: La nova normalitat ja és ací S'ha elaborat en la Diputació algun pla post-*covid? Es contemplen ajudes per a la recuperació?

R: La nova normalitat la va dictant les normes de rang superior i a partir d'elles les institucions van adaptant el seu dia a dia. Amb aqueixes normes, es va arrancant el dia a dia. Nosaltres anem tornant a la normalitat institucional a poc a poc, amb l'esperança que torne la normalitat que existia i no la nova normalitat, però ja veiem que tampoc cal tindre la bola de cristall que tardarà una mica a arribar.

Hem de coordinar-nos i treballar junts. Hem sigut capaços de passar aquests tres mesos una situació que no vivíem des de la Guerra Civil i hem sigut ací, i cal recordar-se sempre del que som capaces de fer quan estem tots units.

P: I amb els escenaris que hi ha ara, amb les mesures conegudes hi ha alguna acció concreta?

R: Anem retornant a la normalitat totes les nostres activitats dins de la nova normalitat i ajudant els ajuntaments a afrontar aquest estiu tan atípic en el qual normalment tenim moltíssima presència. Això més tot el dia a dia, el problema de cada ajuntament representa aquesta nova normalitat perquè no estem acostumats a això.

Entre tots resistirem aquest estiu i afrontarem com aquests tres mesos passats, la qual cosa calga afrontar i preparats, junts i amb disponibilitat per a transformar-nos el més ràpidament que calga fer-ho. El virus ha vingut, sembla, per a quedar-se una estona i no podem fer una altra cosa que és per al que ens van triar els ciutadans.

P: Abans de la pandèmia s'està debatent sobre el futur de Divalterra En quin punt es troba aquest assumpte?

R: Es troba en el punt de la transformació. S'interromput la rapidesa per la suspensió dels terminis de l'estat d'alarma però ara el reprendrem. Divalterra, que és una entitat mercantil, existeix una àmplia majoria que ha de transformar-se en una entitat de dret públic com estan fent altres administracions com la Generalitat.

En el seu moment va ser una bona idea que fóra mercantil però 30 anys després ni ha donat bons resultats ni en l'actualitat té aqueix esperit per a administrar una cosa com són les brigades forestals que és una competència nostra.

En aqueix procés aquesta i volem culminar-lo en el menor temps possible. És un procés que ens haguera agradat que haguera sigut més ràpid però les coses porten el seu temps. El que es faça es faça bé, aquesta la qüestió molt avançada i a hores d'ara sense el coronavirus segurament ja s'havien pres les ultimes decisions.

P: Finalment, el mes vinent de juliol es compleix un any de l'inici de la legislatura Quin balanç fa d'aquests mesos i quins reptes es marca per davant?

R: Ha passat súper ràpid, entre que ens vam posar, vam tindre el pressupost i la pandèmia. El pressupost posa en xifres on volem anar i aqueixa simplificació de la burocràcia que ha començat a donar els seus fruits ja.

És el primer pressupost en el qual es veu reflectit aqueixa autonomia i aqueixa quantitat de diners incondicionals que els arriba als ajuntaments. És veritat, que m'agradaria que s'avançarà més en aqueixa eliminació de la burocràcia, anem en la bona línia i sobretot anem per la bona línia sobretot perquè intentem que les coses siguen el màxim unànime possible no sols és treballar en una línia és treballar tots junts en una línia.

Ha passat de tot en un any, però bo ja estem acostumats. Cada mes és diferent, hem tingut pandèmia i tot en els últims tres a continuar treballant. Sóc positiu però crític, sempre es pot fer moltíssim més.

La Finestra de la Diputació de València

La Finestra de la Diputació de ValènciaEntrar en el especial
Pujar