La Revista Valenciana de Filologia publica un monogràfic sobre Jaume I des d’una òptica plural
El número 7, de 386 pàgines, també inclou una entrevista a la Presidenta de l’AVL, sis articles més i quatre ressenyes
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de publicar el número 7 (2023) de la Revista Valenciana de Filologia (RVF), tant en la seua versió en paper com en línia. La RVF ha volgut fer una nova aproximació a la figura del rei Conqueridor i al moment fundacional del regne de València. En concret, el monogràfic s’ha centrat en oferir una sèrie d'estudis que són un tast de la riquesa del personatge i aquell temps, per tal d'aportar dades als actuals treballs d'història cultural, literària i lingüística.
Segons ha expressat el director de la revista, Vicent J. Escartí, “el volum és una bona aportació a molts àmbits de la nostra literatura, de la nostra llengua i de la nostra història cultural, i segueix les directrius dels números anteriors i l'esperit de la Revista Valenciana de Filologia des de la seua fundació”. I ha afegit que “Jaume I és, sense dubte, un referent inexcusable per als valencians actuals. Cap altre monarca o dirigent polític ha tingut, fins ara, la transcendència cultural i històrica del rei Conqueridor. És per això que, malgrat els grans avanços que s'han fet en el coneixement de Jaume d'Aragó i del seu temps, sempre es poden aportar nous enfocaments i es poden elaborar noves aproximacions, com en el cas que ens ocupa”.
Mirar Jaume I des de diferents perspectives
El número 7 de la RVF compta amb una primera aportació del catedràtic valencià Ernest Belenguer (Universitat de Barcelona), que és un dels millors coneixedors de la figura del rei. “Alfons X, Jaume I, Múrcia i el món aragonés” és un article que presenta aspectes de la relació de la Corona d'Aragó amb Castella en temps del rei i que fa veure, també, com des de l'òptica aragonesa, el rei-icona dels valencians no ho va ser tant per als aragonesos. En segon lloc, Míriam Cabré, de la Universitat de Girona, amb “El record de Jaume I i la musa trobadoresca” mostra quina va estar la relació del rei amb els trobadors del seu temps. La tercera aportació és de dues investigadores de la Universitat Rovira i Virgili, Sofía Fernández Pozzo i Marta Serrano Coll, les quals, des de l'òptica de la història de l'art, en l’article titulat “Paraules que construeixen imatges: Jaume I el Conqueridor com a miles Christi”, analitzen, a partit de fonts escrites, com es va potenciar i projectar la imatge del monarca. En el quart article, el catedràtic emèrit de la Universitat de València, Antoni Ferrando, amb “Els orígens històrics del valencià”, analitza el moment fundacional del regne i reflexiona sobre la formació de la variant lingüística valenciana, en un extens treball que fa un recorregut exhaustiu per dades i aportacions que mostren com es va anar generant la particularitat lingüística valenciana, dins el diasistema de què forma part. Finalment, Francesc Granell Sales (Universitat de València) fa una ullada a com els governants de la ciutat de València col·laboraren a mitificar el record del rei. El seu article porta per títol “Governar i forjar el record. El Consell de València i Jaume I (ss. XIV-XV)”.
Per una altra banda, el volum conté aportacions d'Albert Toldrà Vilardell (Universitat de València), sobre el món de la bruixeria a València al segle XVIII; Rubén Galera Hernández (Universitat de València), sobre un manuscrit del segle XVI pràcticament desconegut, que aporta notícies sobre la fundació de Sant Jeroni de Cotalba; Joaquim Martí Mestre (Universitat de València), al voltant de la riquesa lèxica dels inventaris valencians del XVI; Pilar Valor Moncho (Universitat CEU-Cardenal Herrera) sobre la beata valenciana Magdalena Lorca; Alaitz Zalbidea (Universitat d'Alacant), que ofereix claus per acarar-se als exàmens dels nivells C1 i C2 del valencià; i, finalment, Carles Cortés (Universitat d'Alacant), que s’ha acostat a la literatura de Mercè Rodoreda.
El volum es complementa amb una llarga entrevista a la Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó Doménech, a càrrec de Carles Fenollosa i quatre ressenyes de llibres.
