Amb ‘Pescar en la memòria’, es difon la cultura, rica i singular, dels pescadors de l’Albufera de València
Aquest nou llibre del Magnànim de les antropòlogues Santamarina i Vizcaíno contribueix a la recuperació dels sistemes de pesca tradicional
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Pescar en la memòria. Sistemes de pesca tradicional a l’Albufera, dins de la col·lecció Estudis Universitaris, i la subcol·lecció Antropologia. El llibre és una investigació etnogràfica que es va dur a terme entre els anys 2008 i 2012 per les autores, Beatriz Santamarina Campos i Aida Vizcaíno Estevan, tot seguint l’estela dels estudis antropològics del professor Ricardo Sanmartín Arce als anys 80.
Un dilatat treball de camp i una exhaustiva recerca
L’objectiu ha sigut analitzar les transformacions del llac, de la seua pesca i dels seus habitants vora trenta anys després, tot incloent la mirada dels protagonistes mateixos. D’una o una altra manera, aquest llibre és una nova aproximació al complex món albuferenc com ja han fet en el passat Antonio J. Cavanilles, Max Thede, Plácido Virgili Sorribes, Carmen Caruana, Francisco Montblanc, Joan Fuster, Ernest García, Mara Cabrejas o Carles Sanchis Ibor, entre d’altres.
Aquesta investigació s’endinsa en els sistemes de pesca del llac i la seua plasmació en l’estructura social del Palmar. D’una banda, s’aborda la pesca fixa amb els tradicionals Redolins i la singular pesca al cel, les seues formes, atifells, temporades i espècies piscícoles. D’una altra banda, s’aprofundeix en el extens catàleg d’arts de la pesca ambulant, la major part d’ells desapareguts. Les embarcacions, les formes d’orientació i la riquesa topogràfica conformen el complex sistema pesquer de l’Albufera, resultat de la capacitat d’adaptació i els coneixements sobre el medi acumulat durant segles. Homes i dones del llac desenvoluparen destreses no escrites, de difícil aprehensió i adquirides des de la infantesa, coneixements vulnerables que segueixen el camí de la desaparició, com la pesca tradicional mateixa. Com a corol·lari, les autores reflexionen sobre la crisi i les transformacions del sector pesquer del llac i el futur de la pesca a l’Albufera.
Beatriz Santamarina Campos és professora titular d’Antropologia Social en la Universitat de València. Les seues línies de recerca giren al voltant dels processos de patrimonialització cultural i natural i de l’antropologia ambiental. És autora o coautora d’Ecología y poder (2006), Hijos del mar, hijos de la Tierra (2007), La memoria construida (2005), Llàgrimes vora mar (2009) i Una plaça per a la ciutat (2021), i editora o coeditora de Geopolíticas patrimoniales (2017), Antropología ambiental (2018), El cercle màgic (2018), Mujeres y universidad sin cifras (2018) i D’alternatives et de communs (2021).
Aida Vizcaíno Estevan és professora associada de Ciència Política i de l’Administració en la Universitat de València. Desenvolupa la seua tasca professional i investigadora en l’àmbit de la memòria oral, els processos de patrimonialització i la incorporació de la ciutadania a les polítiques públiques. És coordinadora del projecte València Immaterial, sobre patrimoni immaterial i innovació social, i és coautora dels llibres El barri que vam imaginar. Cartografia de la lluita veïnal a Sant Marcel·lí (2017) i Receptari Extraviat. Històries al voltant de la taula (2016).
