Per l’Horta denuncia que una rotonda cobreix trams de séquies mil•lenàries i amenaça un valuós partidor a Picanya
El col•lectiu agrarista critica el desinterès de les institucions pel patrimoni hidràulic
La rotonda a la carretera CV-407 situada entre Picanya i Paiporta, impulsada per la Conselleria d’Obres Públiques, va a cobrir trams de les séquies de Faitanar i Benàger i es quedarà a pocs centímetres de les llengües de Faitanar o de Paiporta, un dels principals partidors de l’horta de València, segons la denúncia de Per l’Horta, que critica «el desinterès de les institucions pel patrimoni hidràulic» de la comarca. En total, el projecte suposarà la desaparició de 10 000 m2 d’horta.
El partidor afectat està reconegut com un «punt de repartiment clau» i «un dels pocs elements valuosos des del punt de vista patrimonial que queden a la séquia de Benàger i Faitanar», segons el catàleg de patrimoni de l’Horta elaborat per la Càtedra de l’Horta de València: Territori Metropolità, de la Universitat de València.
El partidor conegut com a les llengües de Paiporta és el punt on la séquia de Benàger-Faitanar, una de les set séquies mare de l’Horta, es divideix en les mare de Benàger i Faitanar, els dos braços que reben les aigües en parts iguals. La rotonda cobrirà 180 m2 d’aquestes séquies mil·lenàries: 141 m2 del braç de Faitanar i 40 m2 del de Benàger.
El projecte es basa en la construcció d’una gran rotonda de 60 metres de diàmetre que deixarà una illeta interior de 1500 m2 i una segona illeta de 2500 m2 com a separació entre dos vials. Per l’Horta denuncia que rotondes d’aquestes dimensions haurien d’estar prohibides a l’horta, un territori fràgil amb una figura de protecció internacional en estar reconeguda com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) per Nacions Unides. Els camins d’horta estan protegits per la Llei d’Horta i la construcció de rotondes va en contra d’aquesta protecció.
Desinterès pel patrimoni hidràulic
El col·lectiu agrarista denuncia que la situació que s’ha produït deixa en evidència la desprotecció dels elements patrimonials de l’horta, conseqüència de l'escàs desenvolupament de la Llei de l’Horta de València i el desinterès de la Conselleria de Cultura pel patrimoni hidràulic. El partidor de Faitanar tan sols té una protecció com a bé de rellevància local, que és «clarament insuficient», segons Per l’Horta, ja que no ha servit per a evitar el cobriment de la séquia immediata, que es podria haver evitat amb una lleugera modificació del projecte.
L'Administració argumenta que les rotondes milloren la seguretat viària en reduir la velocitat del trànsit. Des de Per l’Horta, però, s’argumenta que es podria aconseguir el mateix efecte amb una rotonda més reduïda i carrils més estrets, la qual cosa afectaria una menor superfície d’horta i amb una despesa menor per al contribuent. «La conselleria sempre aposta per les solucions més grans, més cares i més agressives amb el territori. Poc efecte pacificador sobre el trànsit pot tindre una rotonda amb carrils de 4 metres, comparables als d’una autovia», comenta Marc Ferri, portaveu del col·lectiu.
Orígens andalusins
El conjunt ara amenaçat té uns clars orígens andalusins, anterior a la conquesta de Jaume I i, segurament, una datació mil·lenària. D’acord amb els estudis de Ferran Esquilache, especialista en hidràulica andalusina a l’horta de València, es tracta d’un partidor que repartia l’aigua entre dues xicotetes hortes vinculades a alqueries andalusines. L’alqueria de Cotelles, que apareix esmentada en el Llibre del repartiment, i una segona situada a l’horta històrica de Paiporta, ara ocupada pel creixement d’aquesta població.
En les xarxes hidràuliques històriques, les séquies mare i els partidors de llengües són elements centrals del sistema i, per tant, es consideren part dels elements originaris del moment de la seua creació. En conseqüència, el conjunt de partidor i braços afectat per la rotonda és clarament un dels més antics de l'horta i haguera estat mereixedor d’una major protecció patrimonial, segons Per l’Horta.
