Acció Ecologista-Agró atribueix la millora de la biodiversitat a l'Albufera a les sinergies positives que generen els aiguamolls artificials

L'entitat ecologista alerta de què​ l'assentament d'una nova colònia de flamencs pot despertar rebuig entre alguns agricultors, per la possible interferència de l'espècie en el desenvolupament de la seua activitat econòmica i en el manteniment de la bona qualitat de l'aigua, ja que disminuiria el plàncton al ser esta una espècie filtradora i​ augmentarien els sediments en suspensió.

La recent notícia de què els flamencs estan nidificant en l'Albufera ha ocupat tots els titulars de la premsa i és que l'excitació social traspassa la tinta i també la pantalla. Especialment per a les persones que ens dediquem a la conservació i l'estudi del medi natural, ja que estem davant un succés excepcional. D'una banda, per tractar-se de la primera colònia, per descomptat de grans dimensions, que nidifica en este aiguamoll; i, d'altra, per fer-ho fora d'època, en ple hivern, com ha estat el cas, sense precedents en tota Europa.

No obstant, més enllà de la sorpresa i l'alegria, creiem que esta situació presenta alguns blancs i negres. No tot sembla ser tan positiu. D'una banda, cal assenyalar que l'espècie ha nidificat en l'Albufera sense ser esta zona humida el seu hàbitat òptim. Entre els motius, s'estén la idea que pot estar produint-se en la llacuna del parc natural un procés de salinització que afavorisca l'assentament. Al nostre juí este fenomen no respon a canvis en la comunitat planctònica, sinó que més encertadament​ reflecteix el mal estat de conservació en què es troben altres aiguamolls mediterranis, com la Camarga o Doñana, que estan pràcticament sense aigua. Unes condicions desfavorables que han obligat als més de 40.000 exemplars de flamencs de la metapoblació​ circummediterrània​ a desplaçar-se de les seues àrees propícies per a l'alimentació i la nidificació.

D'altra banda, estem expectants, plens de dubtes i també un poc preocupades per veure com evolucionarà la colònia tenint en compte, les complicacions que genera l'assecament dels camps de l'Albufera per al conreu de l'arròs en el manteniment de les condicions òptimes que l'han dut a assentar-se en la llacuna d'este parc natural.

Des d'Acció Ecologista-Agró volem posar de manifest que estes dificultats que enfrontaran els flamencs en una època tan important com la nidificació, a causa de la modificació dels hàbitats i refugis naturals marcada pel cicle del cultiu de l'arròs, no constitueixen un cas aïllat ni molt menys inèdit. Són nombroses les aus que assisteixen a un escenari de risc per a la seua supervivència pel buidament de pràcticament tota la marjal durant la primavera.

Fa anys que això està passant. Per exemple, espècies comunes com la fotja o el sivert pràcticament no tenen població nidificant a l'Albufera. Una situació que, a més a més, s'està veient agreujada pel perllongament cada vegada major dels períodes de sequera, ja que comencen abans i acaben més tard, interferint en la nidificació de l'avifauna aquàtica​.​

Tant és així que, fins que no es van posar en marxa els aiguamolls artificials, com el Tancat de la Pipa, espai que custodiem Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife, que romanen inundats tot l'any, algunes espècies no van tornar a nidificar a la marjal. Este és un comportament que hem observat en les poblacions de moltes aus aquàtiques​, com ara el roncadell, l'ascle, el picaport i ara, de manera inèdita, en els flamencs. De fet, en esta àrea de reserva troben aliment uns 600 exemplars de flamencs, molts dels quals segurament constituiran gran part dels reproductors de la nova colònia de l'Albufera​, mentre que altres han de viatjar centenars de km per alimentar-se.

Les evidències ens indiquen que esta és una època crítica per a totes les aus de l'Albufera i que, per tant, és fonamental per al conjunt de la biodiversitat recuperar més tancats en esta marjal i que estiguen inundats permanentment.

Un altre aprenentatge que es desprén d'esta gran notícia sobre la nidificació dels flamencs és el fet que possiblement la instauració de la nova colònia albuferenca, per cert, de grans dimensions, haja estat influenciada o afavorida per la inundació hivernal que hem tingut. Ja que enguany la perellonà ha sigut extensa i el llac ha rebut aigua de manera constant durant l'hivern. Estes aportacions queden incloses dins de la normativa del Pla de Conca, i recordem que es corresponen amb una de les mesures que Acció Ecologista-Agró fa anys que reclama a les autoritats, a la Confederació Hidrogràfica: que l'Albufera dispose d'un cabal ambiental que no estiga lligat a les necessitats del cultiu de l'arròs. És a dir, que tinga un flux hídric durant tot l'any, reforçat especialment en hivern que és quan no hi ha concessions per al reg dels camps.

Poques vegades els ecosistemes tenen una resposta tan ràpida i tan evident de les millores ambientals, i en especial de les millores hídriques; tanmateix, és veritat que els aiguamolls sí són molt agraïts en eixe sentit. De manera que quan hi ha una millora en la qualitat de l'aigua, de sobte la vida floreix i això és el que​ estem veient en l'Albufera, amb el creixement de la vegetació submergida i també amb la nidificació dels flamencs, entre altres espècies, que han trobat en la marjal, després de la perellonà, un gran banquet d'invertebrats del que alimentar-se.

Finalment, volem apel·lar la capacitat que totes les valencianes tenim de contribuir a potenciar la biodiversitat de les nostres estimades i valuoses zones humides, d'afavorir la reproducció d'estampes com la que ens estan deixant els flamencs, mitjançant la cistella de la compra. Consumir arròs conreat en territori valencià és la manera de recolzar l'agricultura de proximitat, sostenible, generadora d'este mosaic paisatgístic estacional ​i de la riquesa de fauna que alberga l'espai natural protegit de l'Albufera.

D'acord amb això, en Acció Ecologista-Agró creiem que l'arròs produït a l'Albufera ha d'estar al capdavant en les bones pràctiques i ha de servir com a distintiu per al reconeixement d'este cultiu d'arròs compatible amb la conservació de l'ecosistema i de la biodiversitat, que es pot fomentar a través de les ajudes, les quals estem a favor de que es revisen.