Terratrèmol en el mapa de Castelló: Cinc municipis canvien de comarca
La Generalitat ha publicat el nou mapa autonòmic on desapareix una comarca
El mapa comarcal de la província de Castelló ha viscut un terratrèmol. I és que l'Institut Cartogràfic Valencià; (ICV) ha publicat el nou mapa autonòmic de la Generalitat amb l'entrada en vigor de la llei d'acompanyament dels pressupostos autonòmics de 2023.
Així, s'arrepleguen les peticions que tots aquests municipis van fer davant la Generalitat per a veure complida una reivindicació històrica: canviar a una comarca en la qual sentiren més còmodes per les seues arrels culturals.
Actualitzada la cartografia de delimitació comarcal d'acord amb la Llei 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat, que entra en vigor hui 1 de gener de 2023. pic.twitter.com/9zdUoWJhSH
— GVA Cartogràfic (@GVAcartografic) January 1, 2023
Amb la seua entrada en vigor fins a cinc municipis ballen entre l’Alt Maestrat, la Plana Alta i l’Alcalatén. En total, en la Comunitat Valenciana fins a 14 pobles i ciutats han canviat de comarca sobre la base de les seues preferències culturals i històriques.
El mapa abans dels canvis
El mapa després dels canvis
En el cas castellonenc, Vilafranca ha passat de l’Alt Maestrat als Ports i Benafigos, Vistabella i Atzeneta del Maestrat, per part seua, s'han mogut de l’Alcalaten a l’Alt Maestrat mentre que La Serratella ho ha fet de l’Alt Maestrat a la Plana Alta.
A més, amb la nova actualización l’Horta Oest (en la província de València) ha desaparegut del mapa, en sentit literal.
Així, l'ICV acaba amb una denominación creada en 1987 i que ha sigut criticada per molts municipis de la zona, que reivindicaven que les comarques históriques eren sol l’Horta Sud i la Nord, al mateix temps que consideraven l'Oest una creació artificial.
Fins ara aquesta comarca comprendía a els municipis de Torrent, Paterna, Manises, Xirivella, Picanya, Alaquàs, Quart de Poblet, Mislata i Aldaia. El riu Turia partirà ara l'Horta Sud de la Nord.
Són oficials les comarques?
Cal recordar que les comarques de la Comunitat Valenciana són una delimitació territorial no oficial, almenys de moment. La primera proposta autonòmica la va publicar la Generalitat en 1987 de la mà del llavors conseller Vicent Soler, encara que l'oficialització d'aquestes fronteres encara no s'ha fet efectiva, per la qual cosa no tenen rang legal.
Això sí, s'han utilitzat àmpliament tant a nivell popular com de referència per a organitzar la descentralització de l'administració, però legalment no tenen transcendència, ni les comarques ni les seues capitals.
Amb l'arribada del nou Consell en 2015 es va anunciar un nou impuls a la comarcalització de la Comunitat Valenciana enfront de la potent provincialización, però fins al moment no hi ha hagut avanços, més enllà de la Llei de Mancomunitats aprovada per les Corts, on tampoc es desenvolupa un règim jurídic de funcionament de les comarques com a entitats territorials amb òrgans administratius.
Altres propostes de comarca
Les comarques de 1987 a les quals estem habituats porten el nom de Delimitació Territorial Homologada i són l'última versió d'una llarga història en la qual han sonat altres noms i propostes.
És el cas dels Plans de Vinaròs, la Tinença d'Alcalatén, el Baix Espadà, la Tinença de Mirabet o la Conca del Millars, a la província de Castelló, o de les comarques de Calderona, el Pla de Quart, la Serrania d'Aiora i la de Xelva, la Vall dels Alcalans, la Vall de Montesa, la Costanera de Ranes, l'Horta de Xàtiva, l'Horta de Gandia o la Valldigna, a València.
A la província d'Alacant s'ha proposat al llarg de la història altres noms com els Plans de Villena, els Valls de Pego, el Marquesat de Dénia, la Foia de Castalla, la Foia de Xixona o l'Horta d'Oriola
Denominacions que han intentat agrupar en el seu moment als diferents municipis atenent els seus llaços comercials o els accidents geogràfics que els agrupaven o separaven.
