Professorat de l’UJI i de centres de secundària comparteixen experiències d’aprenentatge de llengües
La Universitat Jaume I ha inaugurat avui el congrés internacional sobre AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres) amb el títol CLIL applied to Secondary and Higher education in multilingual contexts, dirigit per la professora del Departament d'Estudis Anglesos, Begoña Bellés, amb la col·laboració del CEFIRE de Castelló i la Unitat de Suport Educatiu de l'UJI i patrocinat per la Generalitat Valenciana. L?acte d?inauguració ha comptat amb la presència del regidor d?Educació de l?Ajuntament de Castelló, Enric Porcar; l?assessora lingüística del CEFIRE de Castelló, Sarah Bagant, i la directora del congrés.
En el congrés s?han presentat experiències AICLE que es duen a terme a la Universitat Jaume I des d'una perspectiva multidisciplinària abordant així una visió d?aquest mètode en aules tan diverses com les d'arquitectura, medicina, educació o economia. Així mateix, la cita també ha servit de punt de trobada i unió entre educació secundària i superior a través de la participació de professorat de secundària que imparteix les seues classes amb aquest mètode.
La ponència inaugural del congrés ha sigut a càrrec del catedràtic de Lingüística Aplicada de la Universitat de Edimburg, John E. Joseph, qui ha reflexionat sobre la funció del llenguatge, la interpretació i la inclusió de la identitat en el treball dels lingüistes. «És com si l?analista no haguera de tindre cap acció sobre el llenguatge, com si fóra un agent passiu i no poguera interpretar el text perquè desqualificaria el seu treball. És el que jo anomenehermeneiafobia, la por a la interpretació, però en realitat tot el que analitzem és una interpretació i això no suposa una minva del seu valor, al contrari». Així, ha instat a prendre el risc professional de no quedar-se amb la metodologia prescrita i tindre el coratge de dir allò que el text significa per a ells i reconèixer la subjectivitat més que deixar el text en una veu d?autoritat que ho converteix en una mena de fet científic.
