La professora de l’UJI Núria Reguart Segarra ha obtingut el Premi Brunet Tesis Doctorals
La doctora en Dret per la Universitat Jaume I de Castelló Núria Reguart Segarra ha obtingut el Premi Brunet Tesis Doctorals, atorgat per la Fundació Jaime Brunet, situada a la Universitat Pública de Navarra, amb el seu treball d’investigació «Los pueblos indígenas y la protección de sus convicciones religiosas ante conflictos de acaparamientos de tierras y aguas», dirigida per la professora Victoria Camarero Suárez de l’Àrea de Dret Eclesiàstic de l'Estat.
El premi, dotat amb dos mil euros, diploma i la publicació de la tesi doctoral, busca reconèixer aquelles investigacions el contingut bàsic de les quals té una relació directa amb els drets humans, la seua defensa i promoció. Aquest guardó es lliura des de 2016 i aquesta és la segona ocasió en què la tesi d’una doctoranda de l’UJI ha sigut premiada. Reguart va ser la primera doctoranda de l’UJI a defensar totalment en línia la seua investigació durant el primer estat d’alarma i el seu tribunal, presidit pel catedràtic de Dret Eclesiàstic de l’Estat Javier Martínez-Torrón, li va atorgar la qualificació d’excel·lent cum laude amb esment internacional.
La tesi doctoral de Núria Reguart té per objecte reafirmar la singularitat del dret de llibertat de religió o de creences dels pobles indígenes, que es veu irremeiablement violat en els conflictes d'acaparaments de terres i aigües, que amenacen la integritat dels seus territoris tradicionals a causa de la inestimable riquesa i abundància de recursos naturals. La investigació estudia, en primer lloc, la llibertat religiosa dels pobles indígenes en el seu context corresponent, així com el marc normatiu internacional que consagra els seus drets i el seu reflex en els ordenaments interns de l'Equador, Bolívia, Nova Zelanda i l'Índia. Així mateix, presta especial atenció als casos esdevinguts en el si dels Sistemes Regionals de Protecció dels Drets Humans i a les circumstàncies específiques de conflicte al Canadà.
Entre les conclusions destaca que «és la intensitat axiològica de les seues creences religioses el que fonamenta que estiguen legítimament emparades pel dret humà de llibertat religiosa» i que el més gran obstacle per a aquest dret «és l’acaparament de les seues terres i recursos naturals». A més de l’amenaça del land-grabbing, el canvi climàtic és un altre problema que desafia la supervivència cultural dels pobles i que els converteix en agents crucials de canvi amb vista a la conservació de la diversitat biològica i la seua lluita pels seus principis de desenvolupament sostenible i economia ecològica.
En opinió de la doctoranda, l’empoderament dels pobles indígenes com a agents de canvi és essencial perquè compartisquen el seu coneixement i treballen amb igualtat, ja que «el seu coneixement forma part inseparable de la seua espiritualitat, emparat pel seu dret de llibertat religiosa». Per això, assegura que «la garantia efectiva del dret de llibertat religiosa dels pobles indígenes és la pedra angular entorn dels dos grans reptes als quals s’enfronten: el canvi climàtic i el land-grabbing, i aquesta acció és la més eficaç per a assegurar la seua supervivència i el benestar de la Terra».
Núria Reguart Segarra és graduada en Dret i doctora en Dret per la Jaume I i, en l'actualitat, professora ajudant de Dret Eclesiàstic de l'Estat en aquesta mateixa universitat. És membre del Grup de Recerca en Drets Humans i Drets Fonamentals de l'UJI i membre de la REDH-EXATA (Xarxa Iberoamericana d'Empreses i Drets Humans: incidència especial en l'extractivisme i els acaparaments de terra i aigua).
