Llucena acull la presentació del projecte «Les escoles de masos» coordinat pel Servei d’Activitats Socioculturals de l’UJI
El projecte té com a objectiu recuperar, conservar i transmetre la memòria pedagògica vinculada a l’espai rural
L’Ajuntament de Llucena acollirà dissabte 20 de novembre de 2021 la jornada «Les escoles de masos de Llucena: una memòria viva», una iniciativa inclosa dins del projecte «Museu Pedagògic de Castelló» coordinat pel Programa d’Extensió Universitària-PEU de la Universitat Jaume I. L’activitat servirà per a presentar el treball d’investigació que ha fet Heterotopia Centre d’Estudis i d’Innovació per a la Participació sobre «Les escoles de masos» durant els darrers tres anys, un període en el qual s’han censat més de 120 escoles ubicades en diferents nuclis de masos de les comarques de Castelló i que van deixar de funcionar entre els anys 50 i els 80 del segle XX.
La jornada se centrarà en l’estudi realitzat sobre les set escoles que hi havia als masos del terme de Llucena. Aquest treball es podrà descobrir a través de les diferents activitats que hi ha previstes durant la trobada, que s’iniciarà a les 10.30 h al saló de la ciutadania de l’Ajuntament de Llucena amb la intervenció de diferents membres dels col·lectius participants en la investigació com Joan Andrés Traver Martí, director del Museu Pedagògic de Castelló; Odet Moliner, de l’Associació Cultural de Llucena; Felipe Moreno, director del CEIP Comtessa de Llucena, i Xelo Bosch i Cyrille Larpenteur d’Heterotopia.
Després de la presentació, els participants en la jornada podran gaudir d’activitats com la «Projecció i realització d’entrevistes: memòria oral de les escoles de masos», les «Projeccions audiovisuals de relats escolars» i la visita a l’exposició sobre les escoles de masos de Llucena, que inclou relats d’alumnes i mestres d’aquells centres educatius. Cyrille Larpenteur, una de les persones responsables d’Heterotopia, ha comentat que «l’execució del projecte aporta valor a tot el coneixement que havia desaparegut i contribueix a construir una identitat amb orgull en l’àmbit rural, per tal de destacar tot el que no s’havia valorat fins ara».
Per a aconseguir els objectius establerts, un dels primers passos realitzats ha sigut l’elaboració d’una cartografia de les escoles, «un treball primordial perquè no desapareguera una part de la història i poder així ubicar cadascuna d’aquestes escoles» explica Larpenteur, qui ha assenyalat que «fins ara, s’han pogut situar 100 centres educatius». El treball de camp fet fins a l’actualitat s’ha plasmat en un mapa cartogràfic de tres per dos metres on es poden trobar totes les antigues escoles que hi havia als masos de les comarques castellonenques denominat «Cartografies nòmades: mobilització del coneixement de les escoles de masos de Castelló» i que també serà presentat durant la celebració de la jornada.
El següent pas de la investigació ha sigut conèixer i donar visibilitat a les persones i a les històries d’aquella època a través d’entrevistes on els protagonistes, alumnes i mestres, conten les seues experiències, uns documents audiovisuals que són Patrimoni Immaterial Cultural de la Humanitat segons la Unesco des de l’any 2003.
El projecte «Les escoles de masos», tutelat pel Servei d’Activitats Socioculturals de l’UJI, té com a objectiu recuperar, conservar i transmetre la memòria pedagògica vinculada a la realitat de l’espai rural castellonenc, a través d’entrevistes a persones que han estudiat en centres educatius ubicats a les àrees de masos de les comarques de Castelló, en les quals relaten les seues experiències i vivències, i de l’estudi de material relacionat amb les escoles de masos.
