La UJI investeix al professor Jordi Garcés doctor honoris causa
La Universitat Jaume I de Castelló, a iniciativa del Departament d’Administració d’Empreses i Màrqueting, concedirà la distinció de doctor honoris causa al professor doctor Jordi Garcés Ferrer per les contribucions que ha realitzat en el camp de les ciències socials des d’una perspectiva interdisciplinària, així com per la seua vinculació amb la Universitat Jaume I. El professor Javier Sánchez García, catedràtic de Comercialització i Recerca de Mercats de la UJI, actuarà com a padrí. La investidura es realitzarà el divendres 19 de maig de 2017 a partir de les 12 hores en el Paranimf de la universitat castellonenca.
Jordi Garcés Ferrer és doctor en Ciències Polítiques i de l’Administració, doctor en Psicologia Social, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació (especialitat en Psicologia), diplomat en Criminologia i diplomat en Treball Social. Ha ocupat la Càtedra Príncep d’Astúries en la Georgetown University de Washington DC i és catedràtic de la Universitat de València i director de l’Institut Universitari de Recerca en Polítiques de Benestar Social (Polibienestar) de la Universitat de València.
El professor Garcés compta amb una experiència docent universitària continuada de trenta anys en temes relacionats amb les polítiques socials europees comparades i les ideologies polítiques i el benestar social. La seua activitat investigadora s’ha desenvolupat tant des de la Universitat de València com des d’altres universitats i centres de recerca en els quals ha realitzat estades com a investigador visitant. És autor o coautor de més de cent publicacions científiques en espanyol, valencià, anglès i alemany.
En el seu discurs d’investidura farà una defensa del coneixement interdisciplinari com a generador de la innovació social. El professor Garcés explicarà que, “així com la nova consciència ecològica entén que ja no cal dominar a la naturalesa sinó pactar i conviure amb ella, les ciències socials hauran de recuperar la seua funció social pactant amb les ciències tècniques la reflexió de la interdefinibilitat, per a compondre nous sistemes complexos socioètnics i reformulant així la concepció pràctica de les ciències socials”. A més, segons la seua anàlisi, “transformar el vast coneixement social validat en algorismes matemàtics, catapultarà aqueix coneixement cap al futur de la recerca científica, i serà capaç de modificar l’acció a través de la presa de decisions polítiques eficaces i eficients en l’àmbit de les administracions públiques”.
Garcés preveu que, des d’una perspectiva científica, “la inseparabilitat ecosistèmica serà capaç de substituir l’esquema darwinià de la supervivència del més apte pel de la major adaptabilitat del més cooperatiu”. Pel que “la política no hauria de cercar respostes en les certeses tècniques ni en les victòries d’uns sobre uns altres, sinó en la capacitat i en la llibertat d’intercanviar arguments i sintetitzar conclusions d’equilibri i de consens a llarg termini”. Des d’aquesta perspectiva, “el consens és a la política com la interdisciplinaritat al coneixement. Una suposada lògica que es transforma en oxímoron per improbable, si bé, i en realitat, ací resideix, justament, l’essència de la política, per ser complexa, dialogant”.
Seguint la idea del pensador francès Edgar Morin de “tractar d’instituir en totes les universitats i facultats un delme epistemològic interdisciplinari que deduiria un 10% del temps del curs per a un ensenyament comú que tractaria de les premisses dels diferents sabers…”, el professor Garcés proposarà “la seua institucionalització però en l’àmbit de la recerca, a través d’Instituts Universitaris de caràcter interdisciplinari socioètnic que estudien els problemes heterogenis i àlgids del desenvolupament integral del ser social. Instituts que es plantegen la conveniència de la coordinació de professionals i investigadors, del públic amb el privat, dels polítics amb els científics, per a aprendre objectius, epistemologies, metodologies”.
