Les famílies castellonenques critiquen la quantitat de deures que tenen els seus fills durant el confinament
Molts d'ells lamenten que els seus fills necessiten assistència per a organitzar-se les tasques a causa de la càrrega
FAMPA-Castelló va enviar una enquesta a les famílies dels centres d'ensenyament públics de la província per detectar les dificultats derivades de la suspensió de classes presencials i col·laborar en la cerca de solucions. La iniciativa es va dur a terme d'una forma conjunta amb la resta de federacions de la Confederació Gonzalo Anaya i té l'objectiu d'atendre l'alumnat i garantir el seu dret a l'educació. Per a molts castellonencs, la càrrega de treball és excessiva i es dóna més matèria de la que es deuria en el context actual.
Un total de 1.528 persones de Castelló van respondre al qüestionari per mostrar la seua opinió sobre els diferents temes. De l'enquesta es desprèn que la càrrega de treball és alta o molt alta per al 35% de les famílies. Un percentatge que ascendeix fins al 60% en el cas de les llars amb alumnat en l'ESO, i al 64% en batxillerat. Els resultats pertanyen fonamentalment a persones vinculades als centres públics encara que també podia participar qualsevol usuari amb accés a l'enllaç del qüestionari.
Respecte al grau d'ajuda que necessiten els estudiants per a accedir a treball online, quasi el 50% destaca que és elevat o molt elevat. Passa el mateix amb l'organització, quasi la meitat dels enquestats va respondre que els seus fills i filles necessiten assistència per a organitzar-se les tasques. Per aquest motiu, una de les idees més repetides dels pares i mares és que no són professors. En aquest sentit, molts es veuen desbordats perquè no poden o no saben ajudar els seus fills i filles a resoldre dubtes. Aquesta situació creix per a les famílies amb xiquets i xiquetes amb necessitats especials.
El percentatge baixa en relació als continguts a treballar, en aquest punt s'observa que només el 37% necessita molta o bastant ajuda a l'hora de fer treball. Per tant, la majoria dels continguts serien adequats perquè els estudiants els realitzaren de manera autònoma. Amb tot, molts enquestats van assenyalar que no s'hauria d'avançar en les matèries davant la diversitat de situacions, capacitats i ritmes.
Respecte a les plataformes de treball, la més popular és Web Família 2.0, ja que més de 1.000 enquestats fan ús d'ella, seguida per Mestre a casa. De les esmentades, la menys utilitzada és Classroom. A més del contacte amb els professors i professores per aquests canals, més del 89% ho fa a través d'altres vies, el 50% utilitza el correu electrònic, Telegram i Whatsapp.
Tot i així, moltes famílies troben a faltar més vídeos i classes virtuals, així com un major contacte entre professorat i alumnat. De fet, algunes persones diuen sentir-se abandonades pels seus centres educatius.
Sobre la beca del menjador, alguns enquestats indiquen que no han rebut el val encara a causa de diversos problemes com haver introduït malament alguna dada o un altre tipus d'errors operatius com no disposar de NIE o haver donat un número de mòbil incorrecte.
Entre les observacions, destaquen l'agraïment i el reconeixement a la labor i l’esforç dels docents. No obstant això, els enquestats també van aportar suggeriments de millora i qüestions de descontentament.
Una de les més repetides és la dificultat de conciliació familiar i laboral. Molts adults, o bé treballen fora de casa (en alguns casos al límit de les seues capacitats perquè s'ocupen de serveis essencials), o bé tenen que teletraballar, resultant-los molt difícil compartir recursos com l’ordinador i temps amb els seus fills i filles. De fet, més d'un 85% diu té un ordinador per a accedir als continguts online. No obstant això, el 30% indica que només hi ha un per a compartir entre tots els membres de la llar.
A més, cal afegir que, segons l'edat dels xiquets i xiquetes, són els pares i les mares els que han d'estar pendents del telèfon i l'ordinador per a rebre les indicacions del professorat. Tot això es complica amb la grandària de la família i amb les diferents necessitats educatives i personals. Per això, molts participants demanen més empatia.
Els problemes tècnics i de recursos –com les fotocòpies– i l'organització per part dels centres, són unes altres de les reclamacions. Moltes persones es queixen que hi ha llibres de text que s'han quedat a les aules o que existeixen molts canals pels quals els alumnes reben tasques i comunicacions. També consideren que els lliuraments són difícils, ja que en molts casos s'han de fer mitjançant fotografies dels exercicis, la qual cosa complica el treball i la correcció. D'altra banda, els horaris de les comunicacions s'allarguen durant tot el dia, en algunes ocasions. La diversa situació de les famílies i la incertesa i desmotivació completen la llista d'observacions.
Més de la meitat de persones que va respondre a l'enquesta eren familiars d'alumnes en el nivell d'ensenyament primari (59,3%). Un percentatge seguit del de l'ESO (19,2%) i de l'infantil (17,3%). Tanquen les dades batxillerat i formació professional, respectivament.
