Demanen el tancament de la granja de visons de Viver, l'única activa en la Comunitat Valenciana
Els parlamentaris de sis formacions polítiques asseguren que aquests recintes són incompatibles amb qualsevol qüestió relacionada amb el benestar animal
Durant la pandèmia de COVID-19 la meitat de les instal·lacions van notificar brots
Diverses forces polítiques han registrat entre les seues esmenes al Projecte de Llei de Protecció Animal estatal la proposta de tancament i reconversió de les granges pelleteres, com la situada a Viver, Castelló, l'única instal·lació encara activa de tota la Comunitat Valenciana.
Es tracta de BNG, Esquerra, Més País-Verds Equo, Junts per Catalunya i la CUP, que asseguren que que “el tractament legal dels animals (…) es basa en normes i estàndards impossibles de complir en un context en el qual qualsevol esforç per a mantindre als animals en gàbies de manera compatible amb les seues necessitats de benestar és inassolible.”
A majors de la qüestió de la integritat i salut dels animals amuntegats en les granges de visó americà, FFW recorda que durant la pandèmia almenys la meitat dels recintes va notificar casos de COVID-19, posant en risc la biodiversitat i la Salut Pública, situació que podria repetir-se amb la grip aviària, amb un primer brot en Carral, a la província de la Corunya.
Els partits que han registrat aquesta proposta de modificació del Projecte de Llei de Protecció Animal compten amb el suport de les ONG per a convéncer a la majoria parlamentària.
62 anys de fugides d'animals de les granges
La instal·lació de granges de visó americà per al seu aprofitament pelleter a Espanya es remunta a 1958, amb la primera explotació a la província de Segòvia, i dos anys després es comença a documentar la fuita de mustèlids, constituint una creixent amenaça que arriba fins a l'actualitat.
Aquestes eixides negligents dels mustèlids han obligat a gastar al voltant de 16 milions d'euros en programes de captura i restauració dels ecosistemes fins a 2016. D'aquests muntants més de la meitat prové de fons europeus, de programes com Life.
Per exemple, en el cas de Comunitat Valenciana s'han desenvolupat campanyes continuades en els últims anys per a matar visons americans que fins i tot havien desembarcat en diverses riberes de rius, afectant greument la fauna autòctona.
Reconversió secundada per les administracions públiques
A Europa existeixen exemples d'ajudes públiques a la transformació de negoci a través de pagaments directes. Noruega, amb data de prohibició de les granges pelleteres en 2025, ha oferit 52 milions d'euros a les empreses per a desmantellar i reconvertir els seus recintes o instal·lar-se en altres llocs.
Una altra proposta la formula els Països Baixos, que mobilitzarà 36 milions, amb els quals subvencionarà despeses com la demolició de les granges, reembossant fins al 50% dels mateixos amb prima ambiental si es retiren els elements d'amiant amb fins a 120.000€ per granja.
La proposta de TASV i Fundació Franz Weber aposta per la transformació de les empreses, garantint ocupacions i mitjans de treball dignes.
