ASCER presenta quatre projectes sectorials en matèria d'energia, medi ambient i matèries primeres

La seu de ASCER ha acollit hui la presentació de quatre projectes sectorials enfocats en l'àrea tècnica, en concret en matèria d'energia, descarbonització, medi ambient i matèries primeres. Els estudis elaborats per experts sota la supervisió de l'equip tècnic de ASCER s'enquadren en el marc del conveni subscrit amb la Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública de la Generalitat Valenciana.

Ha inaugurat la jornada, el secretari general de ASCER, Alberto Echavarría qui ha posat en valor els constants i enormes esforços que les empreses del sector apliquen contínuament per al seu millor comportament mig ambiental “la nostra indústria està fermament compromesa amb la descarbonització i l'optimització en el consum de recursos naturals, així com amb la més estricta protecció de la salut dels treballadors”. Echavarría ha afegit “malgrat les fites aconseguides històricament en reducció d'emissions per les empreses, ens trobem en una cruïlla perquè els objectius marcats i els terminis establits no són realistes ni assolibles com venen a demostrar els estudis”. Va afegir “la indústria espanyola (i europea) necessita comptar amb el ferm suport de les administracions, tant en l'aspecte econòmic com en l'aspecte regulador vista la gran dificultat tècnica a la qual ens enfrontem i l'enorme repte econòmic que suposarà la transició energètica”.

La jornada ha estat clausurada pel Director General d'Economia de la Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública, José Vicente Todolí.

El “Estudi comparatiu de les necessitats energètiques de les aplicacions d'ús d'hidrogen i d'electrificació en el sector ceràmic. Quantificació econòmica de la inversió en infraestructures energètiques i costos d'operació” elaborat per IAG Enginyers té com a objectiu estimar les necessitats energètiques i inversions necessàries per a la implantació en el sector ceràmic d'alternatives de descarbonització que permeten aconseguir la neutralitat climàtica. Les tres alternatives analitzades es basen en la substitució de gas natural per hidrogen renovable i/o per electricitat en diferents fases de procés, i s'ha tractat d'estimar la inversió en infraestructura de generació i de distribució necessàries.

Algunes de les principals conclusions són:

La inversió necessària per a la transformació del sector a l'ús d'hidrogen renovable o la seua electrificació suposarà entre 10 i 15 vegades la facturació anual del sector (entre 56.619 milions d'euros i 81.613 milions d'euros) sense incloure el cost de la modificació dels equips de procés.
En termes anuals la inversió suposaria tindre més a duplicar el preu mitjà d'exportació pel que els productes quedarien fora de mercat per la seua baixa competitivitat.
Les infraestructures de generació elèctrica renovable necessàries abastarien una superfície de 134,5 km² en el cas del parc fotovoltaic (18.900 camps de futbol coberts per plaques solars) i de 1.116,3 km² per a l'eòlic (156.400 camps de futbol coberts amb aerogeneradors).
La demanda d'electricitat necessària per a substituir la totalitat del gas natural consumit pel sector ceràmic es multiplicaria per 10 fins als 18,2 TWh a l'any, amb el conseqüent increment de la factura energètica.
La potència de generació fotovoltaica necessària per a produir la demanda estimada d'electricitat renovable és de fins a 16,55 GW. Per a cobrir aquestes necessitats s'hauria de multiplicar per 6 la potència prevista a instal·lar en la Comunitat Valenciana en 2030.
La potència de generació eòlica necessària per a produir la demanda estimada d'electricitat seria de 10,8 GW, més del doble de la potència prevista a desenvolupar en la Comunitat Valenciana en 2030.
La transformació a l'ús d'hidrogen com a combustible suposaria quasi duplicar el consum global actual d'aigua del sector de rajoles ceràmiques.
L'estudi “Ús d'aire enriquit amb oxigen en forns de cocció de rajoles ceràmiques” desenvolupat per l'Àrea de Sostenibilitat del ITC té com a objectiu valorar l'ús d'aire enriquit amb oxigen en la fase de cocció amb la finalitat de reduir el consum de gas natural en els forns, amb el consegüent estalvi de costos i reducció de les emissions de CO₂. En el projecte s'han realitzat proves pilot en un forn industrial de cocció de rajoles ceràmiques per a analitzar l'impacte del consum d'oxigen i de possible estalvi de gas natural, en els paràmetres de treball, i en la qualitat del producte final. Algunes conclusions són:

La injecció d'oxigen en l'aire de combustió té com a conseqüència un estalvi limitat de gas natural, quantificat entorn al 4,5% per a aquest cas d'estudi concret.
Amb els preus actuals d'oxigen, de gas natural i d'emissions de CO₂, depenent de la zona d'injecció d'oxigen en el forn, l'estalvi podria rondar els 40.000 €/any, o en el pitjor cas no arribar a compensar el major consum d'oxigen necessari.
L'enriquiment d'oxigen en l'aire de combustió s'ha observat que condueix a un lleuger augment de les emissions de compostos àcids i de compostos de nitrogen.
El projecte “Renovació de la DAP i elaboració de la Fitxa de Declaració Mediambiental i Sanitària (FDES) per al sector ceràmic” a càrrec de l'Àrea de Sostenibilitat del ITC ha consistit en l'actualització de la DAP sectorial, una ecoetiqueta que es va registrar en 2019 sota el sistema Global EPD de AENOR, i la vigència del qual vencia l'any vinent. Per a això s'ha elaborat l'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) sota la nova norma sobre Anàlisi de Cicle de Vida UNE-EN 15804:2012+A2 :2020.

La Declaració Ambiental de Producte (DAP) sectorial ha tingut un gran acolliment per part de les empreses de rajoles ceràmiques, ja que es tracta d'un dels distintius ambientals de major reconeixement a nivell internacional, sent demandat en un gran nombre de mercats per a processos de compra pública verda, licitacions, obres singulars, entre altres. Concretament, en els últims 10 anys s'han emés i verificat més de 80 DAPs sol·licitades per més de 25 empreses del sector ceràmic nacional.

D'altra banda, s'ha aprofitat el treball de recopilació d'informació i desenvolupament de ACV per a obtindre un altre dels distintius ambientals més demandats durant els últims 3 anys pel mercat francés com és la Fitxe de Declaration Environmentale et Sanitaire, DAP pròpia del Programa INIES, França, més coneguda per les seues sigles FDES.

Finalment, en la jornada s'han presentat els treballs desenvolupats dins del projecte “CERHEALTH. Millora de la gestió de la informació associada a la composició de les matèries primeres i producte en el sector de rajoles ceràmiques”, a càrrec de l'Àrea de Sostenibilitat de ITC.

Des de l'aprovació del Reglament REACH, la informació sobre l'ús de substàncies químiques ha millorat substancialment i es requereix d'una major transparència en referència a la composició dels materials i el seu possible impacte sobre el medi ambient i sobre la salut humana. Mitjançant aquest projecte s'ha desenvolupat una eina, en forma de Guia, que facilita la interpretació de la informació relacionada amb els riscos associats a la manipulació de determinades substàncies en el procés productiu, i permet identificar si aquesta informació és correcta. A més, aquesta Guia també inclou recomanacions sobre com elaborar etiquetes voluntàries, com les declaracions de producte saludable (HPD, per les seues sigles en engonals). producte.

Els informes presentats es publicaran durant els pròxims dies en la web de transparència de ASCER.