ALICANTE PROVINCIA | SOCIETAT

Les exhumacions de fosses a Benissa i Monòver localitzaran a 31 víctimes de la repressió franquista

ELPERIODIC.COM - 31/01/2020

La Conselleria de Qualitat Democràtica signa el contracte perquè comencen els treballs a les dues poblacions alacantines

Rosa Pérez Garijo mostra la seua satisfacció pel fet que "per primera vegada en la Història" la Generalitat promoga "de manera directa" l'exhumació de víctimes del franquisme

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha signat amb l'empresa arqueològica Drakar el contracte per a exhumar els cossos de 31 persones que es troben a les fosses comunes que hi ha a les localitats de Benissa i Monòver.

Es preveu que l'empresa adjudicatària dels treballs puga començar quan abans amb les tasques d'exhumació de 5 víctimes del franquisme a Benissa i altres 26 a Monòver. El cost dels treballs arqueològics està xifrat en prop de 21.000 euros, impostos inclosos.

La consellera, Rosa Pérez Garijo, ha manifestat la seua satisfacció per l'inici imminent d'aquesta actuació, en la qual "per primera vegada en la història la Generalitat Valenciana va a procedir a fer de manera directa exhumacions de les fosses de la vergonya".

Brigadistes i represaliats

Els cossos de les 5 persones que seran exhumades a Benissa corresponen a cinc brigadistes internacionals que van morir a l'hospital de guerra instal·lat en el seu moment a la localitat.

L'any 2001 ja es va realitzar una primera exhumació de cinc cossos al mateix lloc i se'ls va donar un soterrar digne en el cementeri nou, dins d'un hipogeu en què es van dipositar les restes i es va col·locar una placa commemorativa amb els seus noms. Més tard, el 2012, nous estudis van revelar que encara hi havia cinc persones més on estava ubicat el vell cementeri, motiu pel qual es va afegir una nova placa amb els noms de les persones que ara seran extretes i les restes de les quals seran traslladades al mateix monument.

En el cas de les 26 víctimes de Monòver, es tracta de persones represaliades procedents de la plaça de bous del municipi, que aleshores va ser utilitzat com a camp de concentració.