elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Roger Mira
A barlovent - RSS

Adéu als masets de Castelló

    A Castelló són coneguts com els masets  –diminutiu de mas o masía- uns edificis situats a les afores de la ciutat caracteritzats normalment per tindre les façanes cobertes i algún espai dedicat a hort o jardí. La construcció dels més emblemàtics comença a  la segon part del segle XIX  i dura fins als anys 30 dels segle passat. Tots plegats conformaven un paisatge intermig entre la ciutat i l’horta de l’oest de Castelló que hui està practicament abandonat però que un dia va tindre vida i llum pròpia puix era el lloc on passaven les vacances moltissimes families castellonenques.

    El maset genuí té dues terrasses, una davantera que mira a la mar i té un sostre inclinat de teula plana o corba, i una al darrere que habitualment és de dimensions més reduïdes i que de vegades està coberta per un emparrat. Els murs emblanquinats es feien de mamposteria en una primera època, encara que les darreres construccions són d’alevons o de blocs. El pis podia ser de bonics baldosins de color roig o bé de baldoses de ciment hidràulic amb espectaculars dibuixos geomètrics.

    Masets com a tals hi havien de molts tipus i tamanys. Des dels més humils i senzills amb una sola planta i un hortet xicotet al darrere, fins a grans edificacions amb dues o tres plantes rematats en alguns casos amb una torre. Els de les families més pudients s’adornaven amb uns jardins esplendorosos de revirades tanques de murtres, enormes palmeres i cedres,  sol de pedra redona de riu o fonts de rajoletes blaves i blanques amb peixos de colors. A la part de l’horta solien tindre quatre o cinc fanecades de tarongers, una caseta per als masovers i de vegades un xicotet corral o una bassa per a regar. Barretjats amb aquells edificis havia també vaqueries,  quadres de cavalls o granjes de conills i gallines.

     Tot aquell conjunt constituïa tot un xicotet món rural de verdor, d’humitat i de vida que quedava quasi dintre de la ciutat. Un espai únic, preciós i irrepetible que comptava certament amb un bon grapat d’edificacions amb un gran valor arquitectònic com ara Torre Paca, el Maset Blau, Entre Naranjos, Dols, Valparaíso , Los Arrayanes i alguns altres, i que els governants de la ciutat de Castelló no han estat capaços de conservar o de protegir perquè en lloc de vetllar pel patrimoni artistic de la ciutat van apostar per ficar-se del costat dels especulladors i dels interessos dels lobbies urbanístics de la ciutat que traçaven carrers, avingudes i boulevards que travessaven les propietats.

    Els estiuejants van emigrar cap a les platges i els que quedaren vivint tot l’any, davant la pressió urbanística, els plànols que literalment se’ls menjaven o l’estat  d’incertesa permanent que els feia viure el consistori, van anar abandonant la zona fins que a dia de hui podem dir que ha passat a millor vida.  “Salvem els masets” va estar una xicoteta plataforma que va aglutinar alguns veïns i que recorda l’eslògan de “Salvem el Cabanyal” però, dissortadament, a Castelló ningú es va mobilitzar i els masets van començar a ser habitats per okupes , indigents o immigrants sense habitatge. Tothom va acabar fugint, molts edificis fóren enderrocats o tapiats i, amb la greu crisi del sector immobiliari, cap PAI ni cap projecte urbanístic es va dur endavant.

    La ciutat es queixa de la manca de llocs d’interés turístic i la zona dels masets haguera pogut constituïr un indret ideal per a la creació de llocs d’esbarjo per als joves, tallers ocupacionals i d’aprenentatge de les tasques del camp o inclús per a la reconversió d’algún edifici en un restaurant d’aquells amb encant. Els deu o dotze edificis més emblemàtics devien haver estat declarats  edificis protegits i , per exemple, tal i com s’ha fet a Benicàssim al Passeig de Pilar Coloma amb les Villes antigues  podien haver-se identificat amb plaques que explicaren la seva història i conformar un interessant recorregut per a qualsevol turista. Definitivament Castelló i l’urbanisme harmònic es troben encara renyits i açò és una bona mostra.

     

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    comentaris 2 comentaris
    Roger
    Roger
    10/04/2011 07:04
    Romàntic

    Evidentment quasi ningun d'aquells homes de ciutat empeltat de camp està ja amb nosaltres encara que no només ha desaparegut completament la vida als masets sinó que els mateixos edificis també estan morint per inanició i per falta d'interés del consistori. Acàs no s'hagueren pogut salvar uns quants? No podien haver estat catalogats i protegits pel seu valor arquitectònic? Precisament la darrera setmana s'ha presentat un llibre sobre Arquitectura Rural del País Valencià al Col.legi d'Arquitectes de Barcelona on apareixien un parell d'estos edificis de l'Avinguda de Vila-real.

    Pujar