Estos són els quatre municipis de Castelló que podrien patir un terratrémol
La Comunitat Valenciana es troba en la zona d'interacció entre la Serralada Ibèrica i la Serralada Béltica, encara que és la província d'Alacant la que es troba en una zona de major afecció sísmica
Un terratrémol, o xoc sísmic, és com es denomina al moviment brusc i sobtat de la terra. La Comunitat Valenciana està situada en una àrea d'activitat sísmica moderada a escala mundial, però de relativa importància en la Península Ibèrica, incrementant-se el risc cap a les comarques més meridionals del nostre territori, segons la conselleria de Justícia i Interior.
Encara que la major perillositat sísmica es concentra a la comarca del Segura de la Comunitat Valenciana, en el passat, zones del nostre territori s'han vist afectades per grans terratrémols, com el de Torrevieja, que el 21 de març de 1829 va causar centenars de morts i ferits i va destruir la major part dels habitatges. També destaca el terratrémol que va patir Segorbe en 1839 de magnitud 5 en l'escala Mercalli.
La conselleria publica en la seua pàgina web el llistat dels municipis de la Comunitat Valenciana amb intensitat sísmica igual o inferior a VI i VII per a un període de retorn de 500 anys.
l'Atzúbia, a la província d'Alacant, amb una intesidad esperada de 7 en els pròxims 500 anys, és el municipi de la Comunitat Valenciana amb major possibilitat de patir un terratrémol. Li seguix Agost (Alacant), Agres (Alacant) o Aigües (Alacant). La llista és molt més llarga i també inclou Alcoi, Alacant, Altea, El Campello, Crevillent, Elx, Ibi, Muro d'Alcoi, Onil, Orihuela, Torrevieja, entre altres a la província d'Alacant; i a València això possibilitat es podria donar a Albal, Almàssera, Anna, Barx, Benetússer, Alzira, Carcaixent, Cullera, Foios, Museros, Oliva, Ontinyent o Rocafort, entre altres, dels més de 320 municipis.
De fet els municipis d'Alacant són els que major risc tenen de patir un terratrémol. També a la província de València hi ha poblacions en risc, quant a la província de Castelló, les poblacions amb major possibilitat són només quatre: Bejís, Xilxes, La Llosa i Moncofa, tots ells amb una intensitat esperada de 6 en els pròxims 500 anys.
Davant esta situació, la conselleria d'Interior va establir l'any 2015 un pla especial enfront del risc sísmic i va sol·licitar als ajuntaments l'elaboració d'un pla municipal.
El cas de La Llosa
Este és el cas de La Llosa (Castelló), el pla del qual s'ha sotmés a informació pública el pla d'actuació municipal enfront del risc sísmic de La Llosa en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló (BOP). Esta localitat està situada a la regió de Serralada Ibèrica i Golf de València.
En este pla, l'Ajuntament ha tingut en compte les edificacions i la seua vulnerabilitat en cas d'un moviment sísmic i ha establit un protocol d'actuació en cas de terratrémol amb el personal municipal que formaria part de la unitat amb la finalitat de planificar una resposta adequada a les necessitats, prioritzant el rescat de vides de les persones que pogueren quedar soterrades o els llocs prioritaris en els quals actuar en cas de socors immediat.
El pla també establix el punt d'avituallament en cas de terratrémol o els punts on se situaria el parc mòbil i el personal d'emergències. A més, també s'indiquen les funcions que tindrien les persones implicades en la coordinació de tot el dispositiu: des de l'alcalde fins a la Policia Local, regidors i tècnics.
L'Ajuntament de La Llosa també ha tingut en compte com respondre a la fi de l'emergència i a la fase de tornada a la normalitat.
