Gran èxit de la manifestació en defensa de salaris, pensions, sanitat i serveis públics
Intersindical Valenciana n’era convocant, junt amb coordinadores pensionistes, moviments socials i altres sindicats combatius i de classe
Al voltant de 50.000 persones van prendre ahir dia 15 d’octubre els carrers de Madrid, en resposta a la convocatòria unitària en defensa dels salaris, les pensions, el treball digne i els serveis públics. Aquesta ha estat una més de les accions convocades per reivindicar els drets de les treballadores i treballadors davant la crisi. Aquesta crisi no és nova: les persones pensionistes, les treballadores en actiu, les parades, i les que busquen treball patim un procés continu de pèrdua de drets socials i de restricció de llibertats en especial des de l’estafa del 2008, que va sumir l’Estat en un enorme deute públic per rescatar els bancs, i que va comportar retallades neoliberals en els serveis públics. Ara patim un augment del cost de la vida que fa molt difícil poder aplegar a final de mes amb els salaris, les pensions i prestacions actuals.
Les organitzacions convocants, també la Intersindical Valenciana, exigim que augmenten els salaris i pensions segons l’IPC real, acabar amb la bretxa de gènere en salaris i pensions, garantir un treball digne i estable enfront de la precarietat laboral, realitzar una auditoria pública de la Seguretat Social, posar fi a les retallades i a la privatització del sector públic, defensar la sanitat i els serveis públics, derogar la Llei Mordassa i garantir els drets socials com l’habitatge, la dependència, l’educació i la salut. És a dir, treballem per impedir que les crisis les tornem a pagar les de sempre i lluitem per avançar cap a la transformació social. Igualment, exigim als governs que prioritzen en l’agenda política les necessitats reals de la gent. Si no és així, les nostres condicions de vida continuaran empitjorant, la pobresa i les desigualtats socials i territorials augmentaran i es condicionarà greument la vida i el futur de milions de persones, especialment les més vulnerables.
Ahir, els carrers de Madrid van ser un clam unànime per a pressionar als governs i les patronals, amb desenes de milers de persones de tot l’estat. La gran manifestació d’ahir no serà l’última de les accions perquè cal la mobilització contínua, transversal, unitària i conjunta per tal de fer valdre els nostres drets socials com a classe treballadora, siga quina siga la nostra circumstància laboral.
