Gandia reclama la reintegració efectiva del dret civil valencià
L'Associació de Juristes Valencians i una important representació de la societat civil valenciana s'han concentrat hui en Les Corts i ajuntaments com el de Gandia per a sol·licitar que, amb caràcter d'urgència, es reinicie el procediment per a la modificació constitucional que permeta la reintegració efectiva del dret civil valencià. Una reivindicació que secunden més de mig centenar d'entitats. A la nostra ciutat s’hi ha concentrat els portaveus dels dos partits que conformen el Govern local (PSPV i Compromís +´ Gandia unida), José Manuel Prieto i Josep Alandete, respectivament, juntament els portaveus de tots els grups municipals, excepte Ciudadanos, el portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Oliva, Josep Escrivà, i Ximo Esteve, advocat i membre de l’Associació de Juristes Valencians.
Aquest procediment de modificació tècnica de la Constitució ja es va iniciar per les Corts a l'octubre 2018, obtenint un ampli suport dels grups polítics, en el que es va qualificar com un consens històric, reflex del suport de la societat civil, les tres diputacions i la immensa majoria d'Ajuntaments de la Comunitat Valenciana, de totes les comarques. L'avançament electoral va frustrar la seua remissió al Congrés dels Diputats, per la qual cosa aquesta concentració pretén impulsar la tramitació urgent de la recuperació del Dret Civil Valencià, que es continua aplicant a 300.000 ciutadans que van constituir relacions jurídiques a l'empara de les lleis civils valencianes.
Des de Juristes Valencians es recorda que aquesta reclamació té un fonament històric indubtable però també suposa una reclamació de futur perquè els valencians disposen d'una eina que els permeta millorar la seua qualitat de vida en qüestions tan quotidianes com el règim matrimonial, l'herència o la legislació de parelles de fet. Ens obri la possibilitat de tindre una legislació moderna que per exemple contemple la successió d'empreses possibilitant en molts casos la continuïtat aquells xicotets negocis tan arrelats en el nostre teixit productiu.
“El que pretenem és recuperar eixa competència que sempre hem tingut els valencians i les valencianes, i que tal dia com hui de 1707 va ser abolida pels Decrets de Nova Planta. Ni més ni menys, tindre la capacitat normativa i legislativa conforme mana l’Estatut d’Autonomia des de 2006 i que, malauradament va tombar el TC, per això cal modificar puntualment la Constitució Espanyola per a que novament siguem autònoms, pugem legislar i dotar-nos la ciutadania d’unes millors relacions interpersonals, com en el cas del règim econòmic matrimonial de separació de béns. Enguany és l’any en el qual podem recuperar, per això hui volem fer eixa força per a tots els partits units fer valdre la nostra força per a tornar a gaudir de les nostres costums i lleis que van ser abolides, i de les quals gaudeixen altres comunitats autònomes. Ara depèn de Madrid”, ha assegurat Esteve.
“Hem donat suport des de l’Ajuntament, a les Corts, i ho hem traslladat al Congrés, perquè creiem que el desplegament d’eixes competències s’han d’exercir perquè realment ens pertanyent”, ha explicat Prieto.
El Dret civil foral és la competència exercida per la Generalitat Valenciana de regular les matèries de l'àmbit privat al territori valencià. Històricament, aquesta competència prové dels furs de València, abolits tal dia com hui de 1707 pel rei Borbó Felip V. Al 2006 foren recuperats amb una reforma de l'Estatut d'autonomia valencià de manera limitada, tal i com posteriorment es va comprovar amb les sentències en contra del Tribunal Constitucional. El 28 d'abril de 2016 el Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat de la Llei Valenciana de Règim Econòmic Matrimonial Valencià. Després passaria el mateix amb la Llei de custòdia compartida i amb la Llei Unions de fet Formalitzades.
El Dret Civil Foral és el conjunt de lleis i normes que serveixen per a solucionar els problemes que sorgeixen en les relacions entre les persones. Per exemple en temes com: El matrimoni, la família, l’organització de les nostres propietats... Les persones acorden quasi totes aquestes normes de forma lliure i voluntària; l’Estat no les obliga acomplir a les persones aquestes normes com ocorre amb el dret que s’ocupa dels delictes o els impostos.
“El dret civil foral permet que els ciutadans es posen d’acord o que cada persona decidisca de forma lliure segons les seues necessitats. El dret civil ho crea el poble en el seu dia a dia i té les característiques d’aqueix poble”, ha recordat el vicealcalde de Gandia.
