elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Casa de la Marquesa de Gandia obri l’exposició “Prietas las filas”: un recorregut per la repressió del franquisme sociològic

La Casa de la Marquesa de Gandia obri l’exposició “Prietas las filas”: un recorregut per la repressió del franquisme sociològic
  • Està organitzada pel Museu Valencià Etnogràfic i ofereix fins el 28 de novembre un recorregut pels brutals mecanismes i estratègies de repressió que va utilitzar el règim per a silenciar qualsevol intent d’oposició

  • Nahuel González, regidor de Cultura: “És un deure de les institucions públiques corregir els moments de nostàlgia del passat que estem vivint per part d’alguns sectors de la ciutadania”

  • José Maria Candela, comissari de la mostra: “La mostra analitza la maquinaria de propaganda, d’adoctrinament, de censura i de brutal repressió que va posar en marxa Franco amb el inici de la Guerra Civil”

MÉS FOTOS
La Casa de la Marquesa de Gandia obri l’exposició “Prietas las filas”: un recorregut per la repressió del franquisme sociològic - (foto 2)
La Casa de la Marquesa de Gandia obri l’exposició “Prietas las filas”: un recorregut per la repressió del franquisme sociològic - (foto 3)
La Casa de la Marquesa de Gandia obri l’exposició “Prietas las filas”: un recorregut per la repressió del franquisme sociològic - (foto 4)
La Casa de la Marquesa de Gandia obri l’exposició “Prietas las filas”: un recorregut per la repressió del franquisme sociològic - (foto 5)
La Casa de la Marquesa de Gandia obri l’exposició “Prietas las filas”: un recorregut per la repressió del franquisme sociològic - (foto 6)

El regidor de Cultura, Nahuel González, ha assistit aquest matí a l’obertura de l’exposició “Prietas las filas. Vida cotidiana y franquismo”, una mostra organitzada pel Museu Valencià Etnogràfic (ETNA), en col·laboració amb l’Ajuntament de Gandia, on ha estat acompanyat del comissari de la mostra, José Maria Candela, el gestor cultural de l’Ajuntament de Gandia, Lluís Romero, la responsable d’exposicions itinerants de l’ETNA, Estefania Martínez, les dues dissenyadores de l’exposició i membres de LIMO estudio, Rosa Bou i Kumi Furió, i d’altres membres de la Corporació municipal, per a presentar aquest itinerari sobre la repressió del franquisme sociològic que va patir la ciutadania de l’Estat i del territori valencià.

Durant la seua intervenció, González ha posat en valor la col·laboració entre l’Ajuntament de Gandia i les diverses entitats valencianes del món de la cultura i ha destacat que “el Museu Valencià d’Etnologia (ETNO) és una ferramenta important i fonamental per a transmetre la cultura artística del nostre poble”.

“Amb aquesta exposició podem mostrar una realitat que tal vegada alguns han oblidat i que altres, com la meua generació, no, tot i que hem nascut, per sort, en democràcia”, ha emfatitzat el responsable de Cultura, qui ha assenyalat que “és un deure de les institucions públiques corregir els moments de nostàlgia del passat que estem vivint per part d’alguns sectors de la ciutadania”. 

Per la seua banda, Candela ha explicat que la mostra exposa algunes de les raons d’un règim que va ser antidemocràtic, dictatorial i profundament repressor en la seua essència i que analitza com el franquisme va passar de se un règim polític al modus quotidià de la ciutadania. “El seu triomf va ser precisament que una bona part de la població estatal, aquells que els estudiosos del franquisme van denominar la majoria silenciosa, assumira i interioritzara com a natural i com a propis els valors, els principis i la ideologia del règim franquista”.

Entre els principals arguments de la mostra destaquen “la maquinària de propaganda, d’adoctrinament, de censura i de brutal repressió que va posar en marxa Franco amb l’inici de la Guerra Civil per a contrarestar qualsevol intent d’oposició al règim” gràcies a dues ferramentes fonamentals que van ser cabdals per a legitimar el règim i que van servir de cadenes de transmissió per a transmetre valors a diferents generacions: l’Església catòlica i l’escola, ha afegit.

A més, “Prietas las Filas” també aborda la subordinació de les dones per part del règim franquista, que les relegava al paper d’esclaves i d’objectes baix el lema  “Madres para Dios, para la patria y para le hogar. Sumisas esposas y amas de cases”, i la terrible repressió a través de les execucions amb què va assassinar 4.714 persones únicament  al País Valencià, la meitat de les quals van morir al paredó de Paterna.

Pujar