La Capella de l'Assumpció de Gandia podria obrir-se després de l'estiu per a mostrar a la ciutadania el resultat de la seua restauració

La regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, ha mostrat aquest matí a l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, i als mitjans de comunicació l’estat de les obres de restauració i recuperació de la Capella de l’Assumpció, una actuació que ja es troba en la seua fase final, tot i que ha patit retards a causa de les importants troballes realitzades durant els treballs.

Durant la visita, Izquierdo ha anunciat que el govern municipal preveu una obertura prèvia de l’edifici, unes portes obertes a la ciutadania, després de l’estiu, abans de la seua posada en funcionament definitiva com a centre d’interpretació dels clàssics: “Visitem les obres de la Capella de l’Assumpció, perquè teníem il·lusió de mostrar ja en què s’està convertit. Per això, hem pres la decisió de fer una obertura prèvia a la ciutadania per poder visitar l’edifici, perquè la gent puga gaudir i entendre tot això que hui expliquem, què va ser en origen aquest espai i quina ha sigut la gran feina que s’hi ha fet”.

La intervenció ha anat molt més enllà d’una restauració convencional, convertint-se en un procés continu de descoberta patrimonial. “Pràcticament, quan vam començar, la documentació que teníem era molt limitada, i a mesura han avançat les obres han anat apareixent noves estructures que no coneixíem”.

En aquest sentit, ha detallat l’aparició d’espais desconeguts fins ara, com “una sala, un pati completament desconeguts en la planimetria original, així com elements associats com un pou, que ens parlen d’usos i dinàmiques internes de l’immoble que no es coneixien”. A aquestes troballes se sumen altres elements de gran valor històric: “S’han localitzat les restes del celler de l’antiga casa, que es conservaran i es destacaran dins del projecte museogràfic, i també una sitja amb restes ceràmiques que ens aporten una informació arqueològica molt rellevant”, ha explicat l'edil.

Un dels descobriments més destacats han sigut les pintures i grafits del segle XVII, que “han aparegut a les parets de l’edifici annex i ens han obligat a detindre, documentar, investigar i restaurar amb el màxim rigor i sensibilitat, incorporant aquesta nova capa històrica al projecte”.

Sis segles d’història i un projecte en evolució

La regidora ha subratllat que aquestes troballes evidencien la gran complexitat de l’immoble, "un edifici amb una història molt més rica del que pensàvem inicialment. S’hi han trobat restes des del segle XIV, és a dir, pràcticament sis segles d’evolució constructiva concentrats en un mateix espai”. Aquesta realitat ha obligat a replantejar constantment el projecte “modificant, ampliant els treballs i incorporant noves línies d’investigació, però sempre amb un criteri molt clar: conservar, documentar i integrar totes les evidències sense perdre la coherència global”.

Finalment, Izquierdo ha destacat la dimensió pedagògica de la intervenció: “L’objectiu final és que la ciutadania no només visite un edifici restaurat, sinó que puga entendre el procés, les troballes i la història que conté. Per això, volem també acostar aquest espai als centres educatius, perquè es puga veure fase per fase tot el treball que hi ha darrere”.

Una actuació estratègica per al patrimoni de Gandia

Per la seua banda, l’alcalde de Gandia ha destacat la importància de la intervenció dins de l’estratègia municipal de recuperació patrimonial. “Una de les premisses del Govern municipal és protegir, conservar i afavorir el nostre patrimoni històric i cultural, i la Capella de l’Assumpció és un exemple clar d’aquesta aposta. Estem davant d’una actuació que dona una idea molt clara de l’envergadura del projecte i del compromís de la ciutat amb el seu llegat”.

Prieto ha recordat que la inversió inicial ha sigut de 400.000 euros, però que el projecte ha crescut notablement i ha superat àmpliament els marges previstos, "però és que s’ha demostrat que la dimensió i l’ambició de l’actuació eren molt superiors al que s’esperava inicialment, sobretot per tot el que s’ha anat descobrint durant les excavacions”.

Per a Prieto es tracta d'una "actuació exemplar, perquè ressalta totes les etapes constructives de l’edifici. S’ha aflorat la construcció originària, s’ha reconstruït la cúpula, la sagristia i s’ha integrat també la casa annexa, sempre amb un criteri de màxim respecte per la història de l’immoble”.

Finalment, ha qualificat el projecte com una de les recuperacions patrimonials més destacades dels últims anys, "tant per la seua complexitat com per la seua capacitat de transformar un espai en desús en un element clau del nostre patrimoni”.

Obertura progressiva i futur centre d’interpretació

Si tot evoluciona segons el previst, la capella podria obrir-se a visites entre setembre i octubre, una vegada finalitzades les obres principals, cosa que permetrà a la ciutadania conéixer de primera mà el resultat i el procés de restauració.

Posteriorment, l’espai es completarà amb continguts museogràfics amb l’objectiu de convertir-lo en un centre d’interpretació dels clàssics, amb previsió d’obertura definitiva a principis de 2027.

Amb aquesta intervenció, Gandia recupera una autèntica joia patrimonial al centre històric, convertint-la en un nou espai de coneixement, cultura i identitat per a tota la ciutadania.

Crítiques de l’oposició

La regidora del Grup Municipal Popular Mar Beltrán ha aprofitat l’ocasió per denuncianr que “el govern socialista acumula ja més de dos anys de retard respecte als terminis que ells mateixos van anunciar per a aquest projecte”

I és que, segons ha explicat, “el govern del socialista Prieto va prometre al gener de 2024 que el projecte per convertir la capella a centre de recepció de visitants estaria completat en 10 mesos”. Ara, critica, “dos anys més tard, i només després de les denúncies del PP, prometen que estarà acabat el desembre del 2026 o fins i tot el gener del 2027.”

Per Beltrán, les “troballes arqueològiques” a què al·ludeix el govern socialista no són una excusa vàlida: “Si la feina s'hagués fet a temps i forma, aquestes troballes s'haurien produït fa, com a mínim un any”.