Economistes preveuen caigudes del PIB de fins al 20% en sectors com l'hostaleria

El confinament i el tancament de gran part de l'activitat per la crisi del *coronavirus impactaran de forma molt severa en l'economia espanyola enguany. Només els sectors més directament afectats pels tancaments –comercie minorista, allotjaments, restaurants, activitats culturals i esportives i serveis personals– representen prop del 15% del PIB, i a més exerceixen un efecte arrossegue en la resta de sectors equivalent al 6% del PIB, segons *Funcas, que hui ha actualitzat les seues previsions per a 2020 i 2021.

Funcas ha realitzat una simulació del possible impacte de les restriccions sobre cadascuna de les branques d'activitat de l'economia, i la seua evolució una vegada suavitzades aqueixes limitacions, i conclou que el sector més afectat és el dels serveis d'allotjament i restaurants, el PIB dels quals seria un 20% inferior al del final de 2019. Construcció (-5%) i indústria manufacturera (-4,7%) serien els altres dos sectors més perjudicats. Només agricultura, indústries extractives i energètiques, i administració pública, sanitat i educació, mantindrien un nivell de PIB similar a l'anterior a la crisi sanitària.

Pel costat de la demanda, el xoc també serà sever. Les llars ajustaran la seua despesa en consum, tant pel confinament com per la menor renda disponible i l'augment sense precedents de l'estalvi de precaució. L'impacte sobre la inversió serà encara més intens, a causa de l'aturada de l'activitat i la forta deterioració de les expectatives de les empreses. Per part seua, les exportacions es ressentiran de l'enfonsament dels mercats internacionals i de la caiguda inèdita dels ingressos per turisme.

Com a resultat de tot això, l'economia espanyola caurà enguany un 7%, amb una forta contracció en la primera meitat i un rebot a partir del tercer trimestre, sense compensar el terreny perdut. La millora es prolongarà en 2021, amb un creixement del PIB del 5,4%. No obstant això, el PIB no recuperarà el seu nivell pre-crisi fins a 2023.

En 2020, es destruiran uns 900.000 ocupacions. Si afegim els afectats pels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTEs), la pèrdua de llocs de treball serà de 2,3 milions. La taxa d'atur se situarà enguany en el 18,8%, baixant fins al 17,1% en 2021. Si els treballadors afectats per *ERTEs comptabilitzaren com a desocupats, la taxa de desocupació en 2020 arribaria al 24,4%.

El dèficit públic superarà el 10% del PIB per la recessió i les mesures de suport a l'economia. La recaptació podria reduir-se en 56.600 milions d'euros respecte a 2019 i la despesa incrementar-se en 28.800 milions, per la qual cosa la necessitat de finançament de les *AA.PP. aconseguiria els 118.300 milions (enfront de 32.900 un any abans). En 2021, el dèficit podria moderar-se fins al 6,4%, la qual cosa deixaria el deute en valors pròxims al 115% del PIB, 20 punts més que abans de la crisi.

Resposta de la política econòmica

Les previsions incorporen el compliment del pla d'emergència anunciat pel Govern al març, sota la hipòtesi que la recessió no es traslladarà al sector financer i que els esforços de contenció de les primes de risc per part del BCE seran reeixits.

La capacitat de rebot de l'economia espanyola estarà determinada per la duració del virus, però també per l'efectivitat de les mesures acordades durant el confinament. Es tracta de limitar el tancament d'empreses i la pèrdua massiva de llocs de treball, per a intentar mantindre la capacitat productiva. La pèrdua de prop de 100.000 empreses al març (un 7,4% del total) mostra que aquest és un dels principals riscos per al país.

La recuperació dependrà també de la capacitat de finançament del deute públic i privat. El volum d'emissions del Tresor haurà d'ampliar-se per a cobrir el dèficit generat per la crisi, així com el deute privat que –indirectament— heretarà l'Estat per l'assumpció de passius. De moment, el finançament està garantit, però el repunt recent de les primes de risc mostra que serà necessària una acció encara més vigorosa del BCE.

Si les polítiques no resultaren efectives a mantindre el potencial productiu i la prima de risc es disparara, l'escenari seria pitjor de l'esperat. L'economia podria contraure's fins a un 12,5% i l'atur aconseguir el 24%, respectivament 5,5 punts i 5,2 punts més que en l'escenari central per a 2020. Per a 2021, el diferencial s'ampliaria encara més.