elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Es compleix el 70 aniversari de la donació del rellotge de la torre de l’església La nostra Senyora de Betlem

Es compleix el 70 aniversari de la donació del rellotge de la torre de l’església La nostra Senyora de Betlem
  • Des de l'Arxiu Municipal recorden en el Document del mes de juliol l'origen d'aquest rellotge que va ser donat per la Confraria de Crevillentins Absents de Catalunya el 9 d'abril de 1952

Es compleixen 70 anys de la donació del rellotge de la torre de l'església de La nostra Senyora de Betlem, de la mà de la Confraria de Crevillentins Absents de Catalunya, acte que va tindre lloc el 9 d'abril de 1952, Dimecres Sant.

Les actes de ple recullen aquesta donació en la sessió de 31 de juliol, en la qual queda patent l'afecte dels absents pel seu poble natal.

Des del segle XIX, molts crevillentins van abandonar la seua pàtria xica a la recerca d'un futur millor, portant amb si tasques tan típiques com l'artesania de les estores, el gelat i el treball de la palma blanca, activitats que compaginaven segons l'època de l'any.

Malgrat la distància, aquests emigrants tenien necessitat de mantindre el vincle amb el seu poble natal, per a això van fundar les confraries de crevillentins absents a Madrid, Barcelona i València, les quals van realitzar nombroses donacions al seu poble natal, sense oblidar mai els més necessitats i a la seua tradició més antiga, la Setmana Santa.

La confraria de Catalunya, el mateix any de la seua fundació, va donar el rellotge de la torre de l'església de Betlem, el programa de l'acte de la qual es conserva a l'Arxiu Municipal Clara Campoamor. El rellotge “cuyas campanadas primeras –vagido inolvidable de su vida- sonaron al mediodía del Miércoles Santo, en medio de la emoción de todo el pueblo,” i “sus latidos unísonos a nuestro corazón, contaron las horas hasta el Domingo de Ramos…”.

Els crevillentins absents sentien un amor incondicional cap a Crevillent, la seua pàtria xica, i tot allò que la defineix: tradicions, costums, festes i cultura, així com els més necessitats, als quals sempre van ajudar de manera altruista i de manera molt important per a l'època.

Pujar