Una platja d'Alacant, entre les úniques set del món amb bandera blava des de fa 40 anys
La platja de Sant Joan, a Alacant, forma part d’un grup extremadament reduït d’arenals: és una de les úniques set platges del món que compten amb bandera blava de manera ininterrompuda des de fa 40 anys. L’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor, ADEAC, ha donat a conéixer els resultats anuals del programa, en els quals la ciutat d’Alacant torna a revalidar quatre distintius per a les seues platges.
Sant Joan manté així un reconeixement històric que la situa entre les platges més constants del planeta dins d’este programa internacional. El distintiu no sols valora la qualitat de l’aigua, sinó també el nivell dels serveis prestats, la seguretat general i les condicions oferides als banyistes durant la temporada.
Juntament amb Sant Joan, la ciutat d’Alacant conserva en 2026 les banderes blaves d’El Postiguet, Urbanova i Tabarca. En total, quatre arenals alacantins tornen a rebre este segell de qualitat, en un any en què la Comunitat Valenciana es manté com l’autonomia amb més platges reconegudes, amb 152, i la província d’Alacant lidera el llistat autonòmic amb 76.
La platja de L’Albufereta no ha presentat candidatura enguany, igual que ja va ocórrer en 2025. La decisió arriba després de la detecció de valors anòmals en alguns paràmetres de la qualitat de l’aigua en una de les mesures realitzades l’estiu passat dins dels controls rutinaris que du a terme la Conselleria de Medi Ambient.
Sant Joan compartix un reconeixement mundial amb altres sis platges, totes elles espanyoles
La marca aconseguida per Sant Joan té una dimensió internacional. Segons les dades difoses, només altres sis platges han obtingut la bandera blava de manera ininterrompuda durant 40 anys, i totes elles es troben a Espanya. En la província d’Alacant figuren també la platja de La Fossa, a Calp, i la platja Carrer la Mar, al Campello.
El grup el completen la platja El Carregador, a Alcalà de Xivert; Sant Antoni, a Cullera; Nord, a Gandia; i Bastiagueiro, a Oleiros. A este llistat se sumen a més dos ports esportius que també han mantingut el distintiu durant tot este temps: el Club Nàutic d’Altea i el Real Club Nàutic Calp.
La presència de diverses platges valencianes en este grup de rècord reforça el pes del litoral de la Comunitat Valenciana dins del programa Bandera Blava. No es tracta únicament d’aconseguir el distintiu un any concret, sinó de mantindre durant dècades uns estàndards de qualitat, serveis, seguretat i gestió ambiental capaços de superar les revisions anuals.
En el cas de Sant Joan, el reconeixement se suma al seu paper com una de les platges més conegudes i freqüentades d’Alacant. La seua continuïtat durant 40 anys en el programa la convertix en un símbol de qualitat turística i ambiental per a la ciutat.
Alacant revalida les seues quatre banderes en un any de lideratge valencià
Per a obtindre la bandera blava es valoren diferents paràmetres relacionats amb la qualitat de les aigües, els serveis disponibles en les platges i la seguretat dels usuaris. El distintiu s’ha consolidat com una referència internacional per als municipis costaners i com un indicador de qualitat per a residents i visitants.
La ciutat d’Alacant manté les seues quatre banderes blaves en una edició en què Espanya torna a liderar el rànquing mundial amb 794 distintius, 44 més que en 2025. Del total estatal, 677 corresponen a platges, 111 a ports esportius i sis a embarcacions turístiques.
La Comunitat Valenciana torna a ocupar una posició destacada dins del mapa estatal, amb 152 platges reconegudes. La província d’Alacant, amb 76 arenals distingits, encapçala el llistat valencià i confirma el pes del litoral alacantí en l’oferta turística i ambiental del país.
Amb este nou reconeixement, Sant Joan no sols revalida la seua bandera blava per a 2026, sinó que celebra una trajectòria excepcional: quatre dècades consecutives dins del programa. Una fita que situa una de les platges més emblemàtiques d’Alacant entre les poques del món que han aconseguit mantindre el distintiu des de l’origen d’esta iniciativa.
