Dia Mundial del Medi Ambient: Els insectes saproxílics que habiten en els buits dels arbres són més vulnerables que fa una dècada

Les comunitats d’insectes dels boscos mediterranis estan patint una pèrdua d’espècies alarmant i interaccions a conseqüència del canvi global, adverteix un estudi de l’Institut d’Investigació CIBIO (Centre Iberoamericà de la Biodiversitat) de la Universitat d’Alacant (UA). El treball, publicat en la revista Insects, analitza la variació a llarg termini en els patrons de diversitat i d’interaccions de les comunitats d’escarabats saproxílics (lligats a la fusta) que habiten els buits arboris del parc nacional de Cabañeros (Ciudad Real i Toledo).

Els resultats adverteixen que aquestes comunitats són avui més vulnerables que fa 11 anys, particularment les dels boscos riparis (boscos lligats a la ribera d’un riu. «Aquesta situació podria, fins i tot, empitjorar en potencials escenaris futurs en cas que disminuïsca la idoneïtat dels hàbitats o microhàbitats», destaca Estefanía Micó, professora de Zoologia i directora d’aquest treball.

«Dels nostres resultats, es pot extraure que aquesta comunitat d’insectes està experimentant un declivi dràstic al llarg del temps i que aquest canvi podria ser degut a canvis d’origen antropogènic, i és el canvi climàtic o l’efecte de la deposició de contaminants alguns dels factors que actualment remenem com els més plausibles. Per exemple, la temperatura mitjana anual en l’àrea d’estudi va augmentar 1,5 °C entre el 2007 i el 2021», assegura la investigadora de la UA.

L’equip de treball ha analitzat la variació interanual entre 2009-2010 i 2021-2022, en els patrons de diversitat i d’interaccions ecològiques de les comunitats d’escarabats saproxílics que habiten els buits de tres principals tipus de bosc mediterrani presents al parc nacional de Cabañeros: el bosc de roure reboll (Quercus pyrenaica), el bosc ripari de freixe (Fraxinus angustifolia) i els alzinars o deveses (Quercus ilex). A més, han simulat potencials escenaris d’extinció basats en una pèrdua en la idoneïtat dels buits.

Generalment, segons la investigadora del CIBIO, «trobem, actualment, comunitats d’escarabats saproxílics amb una menor diversitat d’espècies i amb patrons d’interacció menys especialitzats, fet que està íntimament relacionat amb una menor estabilitat o resiliència davant de les pertorbacions».

Els insectes saproxílics participen en nombroses funcions ecosistèmiques, i el seu paper és fonamental en la degradació de la fusta morta i la reincorporació conseqüent dels nutrients al sòl. A més, moltes espècies són importants pol·linitzadors. «Al seu torn, les espècies depredadores que viuen associades a la fusta morta fan una funció reguladora important d’altres espècies d’insectes que poden actuar com a plagues potencials en els boscos, com alguns xilòfags transmissors de malalties», explica Estefanía Micó. 

L’Institut de la Biodiversitat de la UA fa anys que realitza investigacions sobre els insectes saproxílics, és a dir, que depenen de la fusta morta i la descomponen, i que habiten en els buits d’espècies arbòries del bosc mediterrani. «Aquests buits es formen tant per causes naturals com, per exemple, la caiguda d’un llamp, com per la mà de l’home, com les podes. Actuen com a depòsit natural de restes orgàniques i de gran diversitat d’espècies, no sols insectes», indica l’experta.

En concret, el CIBIO basa el treball en l’ús de la metodologia de xarxes ecològiques, les quals són d’una gran utilitat per a millorar els plans de maneig i de conservació dels nostres boscos. «En aquest treball vam demostrar que la metodologia de xarxes ecològiques és vàlida per a inferir la vulnerabilitat de les comunitats saproxíliques dels buits en diferents escenaris i escales temporals. La innovadora metodologia de xarxes és adequada per a avaluar aquest sistema d’estudi, i altres, i és d’una gran utilitat per a predir i anticipar-se a canvis futurs i permetre millorar plans de maneig i de conservació de la biodiversitat forestal», insisteix la investigadora de la UA.

Aquest treball s’emmarca en el projecte «Resposta de la comunitat saproxílica als canvis ambientals en boscos mediterranis: afrontant l’amenaça del declivi dels insectes (SAPRODECLIVE)», del Ministeri de Ciència i Innovació.