Investigadors de la Universitat d’Alacant apliquen realitat virtual i robòtica social per a millorar la comunicació de persones amb TEA

El grup d’investigació Educació Inclusiva i Tecnologia (IncluTIC) de la Universitat d’Alacant desenvolupa un projecte pioner en l’aplicació combinada de la realitat virtual immersiva i la robòtica social en alumnat amb trastorn de l’espectre autista (TEA). Amb l’aplicació d’aquestes tecnologies innovadores, l’equip pretén desenvolupar la comunicació i interacció social de l’alumnat amb TEA d’educació infantil i primària.

Finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya i dirigit per Gonzalo Lorenzo Lledó, professor del Departament de Psicologia Evolutiva i Didàctica de la UA i director del grup d’investigació IncluTIC, el projecte té una duració prevista de tres anys i compta en el seu equip investigador amb Asunción Lledó Carreres, Eliseo Andreu Cabrera, Alejandro Lorenzo Lledó, Elena Pérez Vázquez i Alba Gilabert Cerdá, professors de la UA, i com a tècnic amb Ángel Rodríguez Quevedo. A més, en la investigació col·laboren universitats espanyoles com les de Granada i la de Castella-la Manxa.

Actualment, el projecte desenvolupa la primera fase, en la qual s’elabora un estudi pilot en un centre educatiu de la província d’Alacant on s’aplica la realitat virtual immersiva mitjançant dispositius head mounted display (HMD). Amb aquesta finalitat s’ha creat una aula virtual realista i interactiva en què els usuaris participen en activitats amb els avatars virtuals. Entre aquests es troba el robot NAO, un personatge creat per a exercir el rol d’assistent personal.

A diferència de la realitat virtual coneguda popularment com «d’escriptori», és a dir, aquella que es produeix en una pantalla i amb la qual s’interactua mitjançant pantalla tàctil, el teclat o el ratolí de l’ordinador i amb so directe, la realitat virtual immersiva «reprodueix un entorn complet i el més real possible, que s’observa mitjançant ulleres, s’hi interactua directament amb el moviment de l’usuari i el so respon a aquesta interactuació directa», indica l’investigador principal del projecte, Gonzalo Lorenzo Lledó.

Pendents de la seua publicació en una revista científica en les pròximes setmanes, «els resultats preliminars van ser positius, ja que es van identificar signes de comunicació i interacció social en l’alumnat amb TEA i una acceptació de la tecnologia de la realitat virtual immersiva», apunta el professor.En el mateix sentit, l’investigador principal detalla que «en una primera fase, l’alumnat es troba davant d’un escenari de realitat virtual que intenta ser el més real possible i, a més, interactua amb la simulació virtual del robot NAO. La interacció mitjançant jocs i seqüències d’activitats, com les normes de comportament a classe, es desenvolupen en un entorn virtual, segur i controlable per a poder traslladar els aprenentatges treballats a l’entorn físic de l’aula».
La següent fase del projecte, que començarà pròximament, serà un altre estudi pilot que, en aquest cas, desenvoluparà una intervenció amb el robot NAO en un entorn real de classe. El robot NAO es presentarà com un company de classe i de joc que assistirà  l’alumnat i proposarà situacions d’interacció social. A més, es mesuraran l’atenció i les emocions que genera en l’alumnat.

«Després de la realitat virtual immersiva i la interacció virtual amb el robot NAO, passarem a interactuar físicament amb aquest element que ja és conegut i, per tant, segur. Evitem un cert estrès de l’alumnat en el pas a la realitat física i, d’aquesta manera, creiem que es millorarà la pràctica de les seues habilitats socials», concreta el director del projecte.

Els dos estudis pilot constitueixen el pas previ al desenvolupament del projecte, al llarg del 2023, en el qual es farà el pas a l’aplicació en centres educatius de les comunitats autònomes participants. «Amb aquest estudi volem contribuir a una major inclusió de l’alumnat amb TEA en els aprenentatges escolars utilitzant les eines tecnològiques com la realitat virtual immersiva i la robòtica social, concretament, amb el robot NAO», conclou el director del projecte, Gonzalo Lorenzo Lledó.