Investigadors de la UA i la UV descobreixen canvis genètics al sud de la península ibèrica a l'Edat del Bronze

Un nou estudi publicat en Science Advances documenta l'arribada de nous ancestres genètics al sud de la península Ibèrica, concomitant amb el sorgiment de la cultura d’El Argar, a l'inici de l'Edat de Bronze, al voltant del 2200 abans de la nostra era. La investigació, dirigida per personal investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i dels instituts Max Planck per a la Ciència de la Història de la Humanitat i d'Antropologia Evolutiva, compta amb la participació de personal investigador de la Universitat d'Alacant i la Universitat de València.  

El tercer mil·lenni abans de la nostra era (ANE) és un període molt dinàmic en la prehistòria d'Europa i Àsia occidental caracteritzat per canvis socials i polítics a gran escala. En la península Ibèrica, l'Edat del Coure, fa uns 4500 anys, estava en ple apogeu, amb un important creixement demogràfic, testificat per una gran diversitat d'assentaments i fortificacions, estructures funeràries monumentals, com també macrollogarets de més de 100 hectàrees. Per raons que encara no són clares, la segona meitat del mil·lenni va experimentar un despoblament i l'abandó dels grans assentaments i necròpolis.

En el sud-est de la península Ibèrica va sorgir, entorn del 2200 ANE, una de les entitats arqueològiques més destacades de l'Edat del Bronze europea: la cultura d’El Argar, una de les primeres societats de nivell estatal del continent europeu. Aquesta societat s'identifica amb els seus grans assentaments centrals en turons, una ceràmica diferenciada, armes especialitzades i artefactes de bronze, plata i or, juntament amb un ritu funerari intramurs, amb enterraments i hàbitats integrats en un mateix espai.

Aquest nou estudi publicat en Science Advances ha explorat la relació entre els canvis demogràfics a gran escala i els principals canvis socials i polítics del tercer i segon mil·lenni ANE mitjançant l'anàlisi dels genomes de 136 individus (96 de l'Edat de Bronze d’El Argar i altres societats contemporànies, 34 de l'Edat de Coure i 6 del Bronze tardà). L'equip format per investigadors de la Universitat d'Alacant, de València i el Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ) ha contribuït amb informació arqueològica, cronològica i antropològica de 19 individus datats en l'Edat del Coure (Cova d’en Pardo –Planes– i Cueva de las Lechuzas –Villena–) i 9 de l'Edat del Bronze (Cabezo Redondo, cova oriental del Peñón de la Zorra, cova del Puntal de los Carniceros –Villena– i La Horna –Asp–). Incloent els genomes publicats prèviament de la península Ibèrica, el nou estudi abasta dades de quasi 300 individus prehistòrics i se centra específicament en la transició de l'Edat del Coure a la del Bronze, al voltant del 2200 ANE.

Canvis genètics i poblacionals

"Encara que sabíem que l'anomenada ascendència estepària, que s'havia estès per Europa durant el tercer mil·lenni ANE, va acabar arribant al nord de la península Ibèrica al voltant del 2400 ANE, ens ha sorprès veure que tots els individus del període d’El Argar i grups contemporanis portaven una part d'aquesta ascendència, mentre que en els individus de l'Edat del Coure està absent", afirma l'investigador del Max Planck Wolfgang Haak, autor principal i investigador de l'estudi.

Les dades genòmiques revelen alguns dels processos que subjauen després d'aquest canvi genètic. Mentre que el gruix del genoma mostra que els individus de l'Edat del Bronze són una mescla d'ascendència de població local de l'Edat del Coure i una part menor d'ascendència procedent del continent europeu, els llinatges del cromosoma Y heretats per via paterna mostren un canvi complet, vinculat al moviment d'ascendència estepària que també és visible en altres parts d'Europa. “Les causes d'aquesta desaparició de la diversitat prèvia del cromosoma Y continuen sent molt difícils d'explicar”, comenta Cristina Rihuete Herrada, coautora principal de l'estudi i investigadora de la UAB.

Les noves i substancioses dades dels jaciments d’El Argar mostren també que aquests dos components no expliquen totalment la composició genètica de les societats de la primera Edat del Bronze. "Trobem senyals també d'ascendència que rastregem fins al Mediterrani central i oriental i l’Àsia occidental. No podem dir amb exactitud si aquestes influències van arribar al mateix temps que l'ancestria estepària, però sí que formaven part de les naixents societats d’El Argar, la qual cosa evidencia que va haver-hi contactes continus amb aquestes regions", afig Vanessa Villalba-Mouco, investigadora postdoctoral en l'Institut Max Planck i l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

Sud-est i llevant peninsular

L'article analitza també mostres procedents de contextos arqueològics situats fora de la cultura d’El Argar, la qual cosa permet tenir una visió àmplia de les característiques genètiques d'aquest moment en el sud-est i llevant peninsular. “Aquest treball modifica substancialment el que coneixíem sobre les poblacions de l'anomenat Bronze valencià, per a les quals s'assumia un desenvolupament diferenciat respecte de les argàriques, situades més al sud. La presència d'ascendència estepària en jaciments de l'Edat del Bronze del Vinalopó assenyala que els fluxos migratoris des de Centreeuropa també van impactar sobre les poblacions autòctones d'aquest territori”, assenyala Gabriel García Atiénzar, investigador de l'Institut d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d'Alacant.

"Si el canvi genètic va ser provocat per grups migratoris del nord i centre de la península Ibèrica o per la deterioració climàtica que va afectar el Mediterrani oriental cap a l'any 2200 ANE és la pregunta del milió", afirma Roberto Risch, coinvestigador i autor principal. "Seria absurd pensar que tot es pot explicar amb un model simple d'un sol factor. Encara que la coincidència temporal és sorprenent, és probable que hi hagen intervingut molts factors".

Un d'aquests factors podria ser les pandèmies, com una forma primerenca de la pesta, que s'ha evidenciat en altres regions d'Europa en eixa època. Encara que no s'ha trobat directament entre els individus analitzats en el sud de la península Ibèrica, podria ser un desencadenant dels canvis poblacionals observats en la regió, apunten els investigadors. "En qualsevol cas, ara podem concloure que el moviment poblacional que es va iniciar en les zones estepàries de l'est d'Europa cap al 3000 ANE no va ser un esdeveniment migratori únic, sinó que va necessitar més de quatre segles per a arribar a la península Ibèrica i altres 200 anys per a aparèixer en els actuals territoris de Múrcia i Alacant", afirmen.

El registre arqueològic del grup d’El Argar mostra una clara ruptura amb les tradicions anteriors de l'Edat del Coure. Els ritus d'enterrament, per exemple, van passar de ser comunals a individuals i dobles a l'interior dels poblats. En l'àmbit valencià, tanmateix, on també s'observa el mateix canvi genètic, l'Edat del Bronze revela un panorama un poc diferent. “Fins a dates recents s'assumia que durant l'Edat del Coure els enterraments en l'àmbit valencià es definien pel ritual d'inhumació col·lectiva a l'interior de coves naturals, mentre que, a partir de l'Edat del Bronze, el nombre es reduïa dràsticament i passaven a localitzar-se a l'interior d'uns pocs poblats. No obstant això, aquesta investigació posa en relleu, a partir de diversos jaciments alacantins, a més del component genètic estepari i mediterrani, la perduració del ritual en cova, encara que l'accés a aquest ritual degué ser molt més restringit com evidencien el menor nombre d'inhumats i els depòsits funeraris, alguns típicament argàrics, la qual cosa apunta cap a importants llaços d'unió, tal vegada genètics, entre els dos territoris a partir del 1800-1700 ANE”, apunta l'investigador de la Universitat d'Alacant, García Atiénzar.

Els enterraments d'elit també indiquen la formació de fortes jerarquies socials. En realitzar proves de parentiu biològic, l'estudi ha revelat que els homes estan, de mitjana, més emparentats amb altres persones de l'assentament, la qual cosa indica que el grup estava probablement estructurat de manera patrilineal. Aquesta organització social podria explicar la marcada reducció de la diversitat del llinatge Y, apunten en l'estudi.

"Observem patrons similars d'organització social i estratificació creixent també en altres parts de l'Europa de l'Edat del Bronze primerenca, de fet, en línies generals, al voltant de la mateixa època i amb característiques similars de formacions primerenques de tipus estatal. Això suggereix un reinici estructurat o un restabliment després d'alguna mena de crisi o temps inestables i molt dinàmics", resumeix Haak.

La investigació ha comptat amb la participació, a més de les esmentades, de les següents institucions: Adelaide University, Danube Private University, Basel University, Fundació Basca per a la Ciència, Cape Town University, Museu Arqueològic Municipal de Llorca, Universitat de Múrcia, Harvard Medical School, Harvard University, Howard Hughes Medical Institute i Universitat de Sevilla.