elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El catedràtic de la UA Joaquín Silvestre, finalista en els premis Falling Walls Science Breakthroughs

El catedràtic de la UA Joaquín Silvestre, finalista en els premis Falling Walls Science Breakthroughs
  • La Fundació Falling Walls, que concedeix aquests guardons, és una plataforma global originària de Berlín, que té com a finalitat derrocar murs connectant la ciència, els negocis i la societat

  • L’investigador ha sigut seleccionat pel seu treball en materials porosos per a aplicacions energètiques i mediambientals

MÉS FOTOS
El catedràtic de la UA Joaquín Silvestre, finalista en els premis Falling Walls Science Breakthroughs - (foto 2)

El catedràtic de Química Inorgánica de la Universitat d’Alacant, Joaquín Silvestre, és un dels 30 finalistes en la categoria d’Enginyeria i Tecnologia dels prestigiosos premis Falling Walls Science Breakthroughs of the Year 2021 a l’avanç científic de l’any.

La Fundació Falling Walls, que concedeix aquests guardons, és una plataforma global originària de Berlín, que té com a finalitat derrocar murs connectant la ciència, els negocis i la societat.

El jurat, integrat per cent personalitats de deu disciplines científiques, haurà de decidir ara deu guanyadors entre els 30 finalistes en la categoria d’Enginyeria i Tecnologia.

Aquests deu seleccionats acudiran a la gran final que tindrà lloc el 9 de novembre a Berlín, que coincideix amb la data de la caiguda del mur, on tindran ocasió de presentar el seu treball davant d’una audiència global.

El catedràtic de la UA investiga el disseny de materials porosos per a aplicacions energètiques i mediambientals. Una de les seues línies d’investigació se centra a emmagatzemar gasos imitant la naturalesa, utilitzant materials de carbó activat d’alta superfície com nanoreactors.

Segons explica Joaquín Silvestre, la investigació per la qual ha sigut seleccionat «se centra a emmagatzemar molècules de gas, per exemple, metà o CO2 a l’interior d’estructures cristal·lines semblants al gel anomenades clatrats o hidrats de gas. Els hidrats de gas són molt comuns en el fons oceànic i en el sòl de les zones gelades de Sibèria (permafrost). S’estima que aquests hidrats naturals contenen més metà emmagatzemat que tots els combustibles fòssils usats fins ara des de la Revolució Industrial. Tristament els hidrats estan ara d’actualitat per culpa dels incendis a Sibèria, on a causa de la seua descomposició per la calor estan produint emissions massives de metà a l’atmosfera i acceleren el calfament global».

«Per a poder mimetitzar la naturalesa i poder fer créixer aquests cristalls de clatrat de manera ràpida, s’utilitzen materials de carbó activat d’alta superfície. Les cavitats interiors del carbó actuen com a nanoreactors i acceleren aquest procés, de manera que, si la naturalesa tarda mesos, el seu equip d’investigació els pot fe créixer en minuts».

Entre els seus èxits està haver reemplaçat el gas original d’aquests cristalls per CO2, la qual cosa permetrà que aquest siga emmagatzemat en estructures naturals en lloc de ser emès a l’atmosfera .

Joaquín Silvestre

Joaquín Silvestre va nàixer l’any 1976 a la localitat de Banyeres de Mariola, Alacant. Després d’obtenir la llicenciatura en Química a la Universitat d’Alacant (1994-1998), va iniciar els estudis de doctorat en la mateixa universitat (període 1998-2002) sota la direcció dels professors Francisco Rodríguez Reinoso i Antonio Sepúlveda Escribano. Catedràtic des de l’any 2018, tota la seua trajectòria investigadora es tradueix en més de 160 publicacions científiques, que inclouen diversos capítols de llibre, com també 2 patents i més de 120 participacions en congressos, tant nacionals com internacionals. Paral·lelament, aquesta trajectòria acadèmica i científica li han valgut diversos premis entre els quals cal destacar el Premi al Rendiment Acadèmic de la Comunitat Valenciana, premi extraordinari de Llicenciatura, Premi “Sant Albert Magne” d’Investigació i Premi “Alexander von Humboldt”.

Respecte a la trajectòria científica, el major èxit aconseguit ha sigut la síntesi i la identificació, per primera vegada en la literatura, d’hidrats de metà sota condicions suaus de pressió i temperatura, amb una cinètica molt ràpida i amb una estequiometria molt semblant a la dels hidrats naturals. A més de la línia de separació i emmagatzematge de gasos, aquest investigador també es troba treballant en altres línies d’investigació com, per exemple, l’aplicació de materials inorgànics per a tractament de malalties oculars.

Pujar