Podem Alcoi presenta una moció per a frenar la proliferació de les cases d´apostes i promoure alternatives d´oci saludables i inclusives

El grup municipal de Podem Alcoi presentarà en el proper ple, del 4 de desembre, una moció basada en l’aprovació el passat 3 de novembre, en el Consell de Ministres, del nou Reial decret llei de Publicitat del Joc. Aquest RDL, com explica Cristian Santiago, portaveu del grup municipal «incorpora una sèrie de mesures molt importants, com la prohibició dels bons de benvinguda, la limitació dels anuncis de jocs d'apostes i atzar i la prohibició dels patrocinis en equipaments esportius, entre altres. Tot això ve a acabar amb “la llei de la selva” existent que havia provocat el bombardeig constant de publicitat en tota mena de mitjans i espais publicitaris».

El País Valencià és un referent estatal pel que fa a legislació en matèria de prevenció de la ludopatia. Els principals avanços que incorpora la LLEI 1/2020, d'11 de juny, de la Generalitat, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia en la Comunitat Valenciana, es poden recollir en quatre aspectes: la regulació de les distàncies mínimes entre locals i a 850 metres de centres educatius; majors restriccions a l'accés als locals d'apostes i a les màquines, que romandran apagades mentre no s'usen; adopció de prohibicions a la publicitat en tanques, exterior de locals i promocions enganyoses; Estratègia integral valenciana de prevenció del joc patològic, incloent la perspectiva inclusiva en matèria de gènere i vulnerabilitats socials.

Des de Podem Alcoi, continua el Sr. Santiago, «volem posar el focus en la necessitat de crear espais alternatius d'oci per a la joventut». El Centre Reina Sofia per a la Infància i l'Adolescència i la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció va publicar enguany un informe en què es conclou que «mai com en aquest moment els i les menors d'edat han estat exposats i exposades a tal presència de jocs d'atzar i apostes; a més, des de la proximitat que suposa no sols l'existència de nombroses sales de joc, i de tantes possibilitats per a jugar en línia, sinó també la seua assimilació com a opció normalitzada d'oci juvenil».

Des d'una perspectiva de gènere, segueix Cristian Santiago, «cal posar el focus, també, en com afecta de manera diferenciada als homes, que són majoria, representant dos terços del total de persones ludòpates, de com afecta a les dones, les quals només acudeixen a sol·licitar ajuda en un 10%.»

Aquesta diferència es troba en totes les franges d'edat, així com una major invisibilitat de les dones afectades per ludopatia, vinculada als estereotips de gènere, que retarda i dificulta l'accés i continuïtat del seu tractament. Una altra de les característiques que s'han trobat en les investigacions realitzades amb perspectiva de gènere és que el 70% les dones que presenten addicció al joc viuen sota situacions de violència masclista. Així mateix, de l'elevat nombre d'homes que acaben patint una addicció d'aquest tipus, s'extrau la necessitat d'abordar la problemàtica atesa la socialització de gènere i a la construcció de la masculinitat com a factor de risc enfront de la ludopatia. Apostar per educar i mostrar masculinitats alternatives als models normatius i tradicionals d'èxit, competitivitat, cerca de plaer a través del risc, així com evitar la utilització dels cossos femenins com a reclam hipersexualitzat, és una de les maneres de posar límit a aquest greu problema social.

Actualment hi ha uns 911.218 usuaris actius a les cases d'apostes, segons l'últim Informe Trimestral del Mercat del Joc Online (1T 2020, un 65´54% més que en el mateix segment de 2016, sent alarmant en els sectors juvenils. No sols correspon a les apostes esportives, també a pòquer, casino i bingos virtuals. A més, durant aquests últims anys la despesa en publicitat està sent molt important fluctuant entre els 300 i 145 milions. A Espanya hi ha més de mig centenar d'empreses amb llicència en el negoci online i presencial. El joc patològic és un trastorn que figura entre les addiccions de tipus comportamental en les classificacions mèdiques i psicològiques, i que té especial incidència en els sectors poblacionals més precaris. Consisteix en la pèrdua del control del comportament en relació al joc que es caracteritza per tindre greus conseqüències per a les persones com a problemes acadèmics, laborals, econòmics, socials i/o legals associats al joc, així com al seu entorn més pròxim. A més, no hem d'oblidar que no fa falta ser un ludòpata per a tindre un problema amb el joc. S'estima que 1 de cada 4 jugadors que ha jugat en els últims 12 mesos presenta algun tipus de problema amb el joc (roba diners, s'endeuta, juga compulsivament…)

«Es tempta a la classe treballadora, que normalment no pot accedir a un treball estable donat l'enorme atur crònic, al fet que arrisquen les seues rendes guanyades en treballs precaris», afirma Cristian Santiago i continua exposant que «no és estrany que en els barris i localitats on menys renda hi ha, siga on les polítiques neoliberals més efectes negatius causen a través de les cases d'apostes. Aquestes afecten especialment la joventut i als barris més humils, on la falta d'expectatives, d'un futur estable i la falta d'alternatives d'oci és el caldo de cultiu perfecte per a dosis ràpides d'adrenalina on aconseguir diners sense esforç».

«Tampoc és admissible que les cases d'apostes augmenten dia a dia els seus beneficis i deixen a les famílies i al conjunt de la societat l'obligació de costejar íntegrament el tractament de les persones a les quals han enganxat. És de justícia, per tant, augmentar la contribució que els beneficis d'aquestes empreses han de fer al conjunt de la societat perquè es puga tractar de manera eficaç a les persones addictes al joc i perquè es puguen investigar aquells mecanismes i previndre futures addiccions, així com prendre mesures que posen fre a l'expansió d'aquesta mena de locals i garantir des de les institucions el dret a l'oci.»

El portaveu de la formació morada conclou dient que, «de manera física o a través d'Internet, el que s'amaga darrere de cada aposta és el mateix: la falsa realitat que podem generar riquesa amb poc esforç. I que el benefici d'un dia és la pèrdua de l'altre, i que fins i tot aquesta pèrdua pot ser encara major. És el moment que les diferents institucions adapten la normativa a la realitat social, econòmica i tecnològica de l'activitat del joc abans que es convertisca en una xacra sense retorn. Per això, plantegem en aquesta moció una sèrie de mesures, a nivell municipal i supramunicipal, per a frenar aquesta problemàtica i garantir el dret a l'oci digne i accessible en tots els pobles i barris del nostre país».