Aforament complet en la jornada de portes obertes del jaciment prehistòric de El Salt
Aquest diumenge ha tingut lloc una jornada de portes obertes en El jaciment prehistòric de El Salt. L’activitat s’ha dut a terme seguint totes les mesures sanitàries establertes amb dos grups de 25 persones, és a dir el màxim permés, que van fer prèviament la reserva.
Les persones assistents van conéixer de primera mà com seria Alcoi durant la Prehistòria Paleolítica. Van tenir informació de les condicions ambientals del període en qüestió, manejar dades precises sobre la biomassa, o conéixer aspectes clau de la vida dels caçadors-recol·lectors que en aquell moment habitaven les valls alcoianes. Tot açò gràcies al resultat de dues dècades d'intenses investigacions en un dels enclavaments arqueològics més importants del Mediterrani Occidental per a estudiar les poblacions neandertals: el jaciment Paleolític del Salt i el seu entorn. Aquest racó protegit per un imponent penya-segat, integrat en una formació travertínica de dimensions espectaculars i de gran interés geològic, alberga un dipòsit arqueosedimentari resultat de l'activitat natural i humana al llarg de milers d'anys. En concret, les datacions per diferents mètodes indiquen que les ocupacions més antigues documentades fins al moment en el jaciment es retrotrauen fins fa uns 60.000 anys.
Des d'aleshores, la població neandertal articulada en grups no molt nombrosos, van triar aquest enclavament per instal·lar-se, atrets per un biòtop ric i divers, amb formacions lacustres i lacunars, i abundants recursos litològics, la qual cosa convertia aquest sector de la muntanya alcoiana en un lloc idoni per a la implantació humana. Les excavacions arqueològiques dutes a terme en el jaciment han permés traure a la llum les restes de successius campaments organitzats al voltant de fogueres, tan ben conservades que semblen acabades d'extingir. Al voltant d'aquestes s'acumulen múltiples evidències de les seues activitats cinegètiques, de la producció de ferramentes lítiques de sílex, així com de les activitats culinàries, relacionades sobretot amb la ingesta de carn, principalment de cérvol, cavall i cabra salvatge. Aquesta situació es prolonga fins fa uns 45.000 anys. A partir d'eixe moment, es detecta una recrudescència de les condicions ambientals, les temperatures semblen refredar-se i es documenten indicis d'aridificació. Aquest canvi en les condicions climàtiques coincideix amb un debilitament de la presència humana al Salt i, finalment, amb la seua desaparició. Totes les dades apunten a un despoblament de la zona fa uns 43.000 anys.
