Unió solidària davant la DANA: “Anem a visitar molts col·legis i a fer un espectacle de màgia en cadascun”

Cooperant Internacional pels Drets de la Infància, germana major de quatre, mare, Consultora de Criança i Educadora de Disciplina Positiva per a Famílies, així és com es descriu la valenciana Anaïs Darder, coneguda com Mamá de Plutón (@mamadepluton), davant la resta del món. Una dona solidària i humanitària, la cui veritable vocació és lluitar pels Drets Fonamentals dels xiquets. Per això, el 28 i 29 d’octubre, un any després de la DANA, “anem a visitar molts col·legis de diferents pobles i a fer un espectacle de màgia en cadascun” junt amb l’associació Magos Solidarios. D’aquesta manera, “es crearà un moment de desconnexió i alegria en un dia que els xiquets recordaran, perquè ells també van viure tot allò”.

Tanmateix, la labor solidària d’Anaïs no comença ara, sinó que porta gran part de la seua vida dedicada a l’ajuda humanitària. Primer va començar als onze anys com a voluntària a Creu Roja, fins que finalment es va llançar a treballar en Cooperació Internacional d’Emergències i Desenvolupament, el principal objectiu de la qual era la protecció dels xiquets durant les catàstrofes dels últims anys, com el terratrèmol d’Haití o el tsunami de Tailàndia. “La salut emocional és una cosa que normalment no valorem tant quan ajudem en el mal anomenat ‘Tercer Món’, però és una part absolutament fonamental. Al Perú, per exemple, vaig tindre l’oportunitat d’obrir i gestionar diversos orfenats. En cadascun hi havia xiquets que venien de famílies marcades per l’alcoholisme, els maltractaments i situacions que preferisc no detallar ara, però que eren realment dures. Tot i això, el més impressionant era veure com aquests xiquets, que havien viscut experiències terribles, podien millorar quan es treballava la seua part emocional.”

Però, d’on naix aquesta vocació? “El meu pare també ha estat president d’una ONG durant molt de temps, a més de reporter de guerra. Per tant, sempre he vist aquell costat on existeixen els més desfavorits i com poden estar de malament, especialment els xiquets, que són els més vulnerables.”

Després d’aquell temps, es va certificar com a Educadora de Disciplina Positiva per la PDA (Positive Discipline Association), i es va centrar en la criança respectuosa, on la seua labor principal era cuidar dels drets dels xiquets i de la seua salut mental.

Ara bé, després del que va passar el 29 d’octubre de 2024 en diversos municipis de València, on van morir més de dues-centes persones, Anaïs no va dubtar a ajudar el seu poble i a prestar assistència. Per això, va organitzar un projecte solidari junt amb diverses entitats per ajudar les famílies afectades per la DANA, especialment els més menuts. Aquesta iniciativa va proposar diferents activitats, com passar un cap de setmana a la neu o acudir a un parc infantil, per a escapar un poc de la situació catastròfica. “Quan va passar això, afortunadament, gràcies a la meua experiència, no em vaig bloquejar i sabia què calia fer. D’aquesta manera vaig aconseguir traure del fang quasi tres mil persones i et puc dir que va ser una experiència increïble, perquè la cara de la gent quan se n’anava era molt diferent de la que tenia quan arribava.”

Després de tot, ha canviat realment la situació després de tot aquest temps? “Aquest mes està sent especialment sensible per a tots. Hi ha persones que, en sentir tronar, s’espanten, pateixen malsons, ansietat i ho passen realment malament. El que més em dol és que, quan deixa de ser notícia, sembla que deixa d’existir, encara que hi ha molta gent que encara no està curada. Ha passat un any, i el poble ja no és el mateix. Mires on mires, hi ha restes de la DANA. Els xiquets estan als aularis, encara hi ha fang sec, i els parcs continuen tancats. Un es pregunta, com és possible que després d’un any encara hi haja aquest tipus de problemes?”

A dia d’avui, molts valencians que han viscut en primera persona aquest desastre, estan enfadats per l’abandonament que senten: “Et pots creure que, un any després, encara hi ha molts edificis sense l’ascensor arreglat? Hi ha garatges que continuen inutilitzables, i si passeges per qualsevol poble de la zona, veus cotxes aparcats per tot arreu, fins i tot a les rotondes. Si la política es centrara més a intentar veure les necessitats reals de la gent, que no a intentar cobrir l’expedient per tornar-me a votar, les coses canviarien molt. Les persones que ho han viscut no seran les mateixes persones.”

Per aquesta raó, no hem d’oblidar-nos d’ells ni de tot el que han viscut, encara que també cal seguir endavant i treballar per recuperar aqueixa normalitat que tant desitgen i que és difícil d’assolir. Com bé diu Anaïs: “Si hi ha algú que creu que pot aportar alguna cosa interessant, que em truque i l’organitzem”, ja que qualsevol ajuda és necessària i, bé… el poble salva el poble.