elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Universitat de València lidera una Xarxa Nacional per a l'estudi dels impactes del canvi global sobre les poblacions d'aus

La Universitat de València lidera una Xarxa Nacional per a l'estudi dels impactes del canvi global sobre les poblacions d'aus

    La Universitat de València lidera la Xarxa CRONOBIRD, primera xarxa espanyola de recerca per a l'estudi dels impactes del canvi global sobre les poblacions d'aus. La iniciativa està coordinada per Emilio Barba, investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València. Finançada pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, la Xarxa està integrada per 8 grups de recerca de diverses Universitats i Centres de Recerca espanyols.

    La recerca sobre els mecanismes de resposta de la biodiversitat al canvi global és imprescindible per a poder predir futurs escenaris i plantejar solucions viables.

    Les aus són, dins dels eucariotes terrestres, un dels grups zoològics més utilitzats com a indicadors del canvi ambiental, per permetre el seguiment de les poblacions a llarg termini, en ocasions amb individus marcats. En concret, el grup d'espècies que utilitzen les cavitats naturals per a reproduir-se (aus trogloditas), moltes de les quals accepten bastant bé les caixes niu, han sigut models d'estudi per la facilitat per a prendre dades sobre el procés reproductor, i facilitar enormement la realització d'experiments en condicions de camp, que han ajudat a establir relacions causa-efecte amb més claredat.

    Els investigadors que integren la Xarxa pretenen estudiar la interacció entre la selecció sexual i la dinàmica poblacional (demografia), sota diferents escenaris ambientals que pogueren donar lloc a adaptacions locals (selecció divergent) en espècies ecològicament molt pròximes, una aproximació rarament abordada a gran escala. Per a afrontar aquest repte, és necessari conjuminar especialistes en diferents disciplines (cant d'aus, coloració de plomatge, immunitat, parasitisme, etc.), que treballen amb metodologies coordinades i objectius i hipòtesis de partida comunes, en espècies similars però en ambients diferents. Per a açò, l'àmbit del Mediterrani ofereix una gran variabilitat en condicions ambientals, la qual cosa permet afrontar aquest tipus d'estudis d'una forma eficient.

    Els components de la Xarxa tenen competència per a abordar les múltiples facetes derivades d'aquests objectius. Així, han estudiat diferents senyals sexuals secundàries (cant del mascle, coloració basada en carotenos o melanina, grandària de certes parts del plomatge, etc.), diversos indicadors de la inversió parental en reproducció (incubació, taxa d'enceba i tipus de preses aportades als pollastres, etc.), i la qualitat dels individus (capacitat immune, prevalença de paràsits, etc.); i han considerat diversos motors de canvi global (clima, fragmentació, urbanització, etc.).

    Gràcies al finançament del MINECO, CRONOBIRD organitzarà jornades sobre la temàtica de la Xarxa, realitzarà workshops perquè els integrants de la Xarxa puguen millorar les seues competències en diverses tècniques, i celebrarà seminaris de divulgació entorn dels impactes del canvi global sobre les poblacions d'aus i les aportacions dels estudis científic en la cerca de solucions. La Xarxa també promourà la col·laboració entre els grups de recerca integrants, tant en projectes de recerca, com en explotació de dades i en la formació d'estudiants, entre altres línies d'actuació.

    La Xarxa d'Excel·lència CRONOBIRD és una iniciativa dels investigadors Emilio Barba (ICBiBE, Universitat de València), Juan José Sanz, Santiago Merino, Diego Gil i Juan Antonio Fargallo (Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC), Juan Carlos Senar (Museu de Ciències de Barcelona), Eduardo Jorge Belda (Universitat Politècnica de València), Ismael Galván (Estació Biològica de Doñana, CSIC), i Gregorio Moreno-Rueda (Universitat de Granada).

    Pujar