La Universitat de València generarà doctors altament qualificats en matèries d’interés prioritari per a la UE

Les MSCA Doctoral Networks són xarxes de Doctorat impulsades pel programa marc Horitzó Europa 2021-2027 a través de les Accions Marie Skłodowska-Curie. Aquestes xarxes busquen augmentar l’atractiu i l’excel·lència de la formació doctoral a Europa, promovent l’adquisició adequada de competències cientificotècniques i transferibles. En aquest context, la Comissió Europea finança programes de doctorat proposats per consorcis internacionals, intersectorials i interdisciplinaris, amb l’objectiu de formar doctorands i portar-los a l’alta qualificació; estimular-ne la creativitat, millorar-ne la capacitat d’innovació i fomentar-ne l’ocupabilitat.

En l’última convocatòria, la REA ha seleccionat 15 xarxes doctorals per a ser coordinades per institucions espanyoles. Una és el projecte TIMES –al panell de Física i al camp dels materials quàntics avançats–, que coordina el físic Alejandro Molina des de l'Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València (ICMUV). A més, la Universitat forma part dues MSCA Doctoral Networks més als panells de Matemàtiques –projecte CaLiForNIA– i Enginyeries –projecte OWIN6G.

Les xarxes tenen una durada de 4 anys i algunes ja es troben en fase d’oferta i selecció de candidats.

TIMES

La xarxa doctoral TIMES s’encarregarà de formar una nova generació de científics capaços d’idear nous marcs teòrics i computacionals per a simular fenòmens fora de l’equilibri, com ara els que es produeixen en les cèl·lules solars quan la llum genera corrent elèctric. El projecte estudiarà els processos dinàmics que tenen lloc en materials quàntics avançats, el modelatge dels quals és clau per a desenvolupar aplicacions en computació quàntica, processament d’informació, cèl·lules fotovoltaiques i dispositius optoelectrònics per a una emissió de llum més eficient.

En la xarxa doctoral conflueixen investigadors amb experiència en física, química, ciència de materials i computació, que hauran de desenvolupar eines teòriques i computacionals per a la comprensió de processos quàntics i fenòmens físics emergents. Per a fer-ho, TIMES farà un ús intensiu de centres de computació d’altes prestacions com ara el supercomputador TIRANT de la Universitat de València o el centre de computació d’altes prestacions CINECA, entre d’altres centres informàtics d’alt rendiment europeus. Les activitats de la xarxa també inclouen col·laboracions amb grups experimentals líders en espectroscòpia ultraràpida.

Coordinada pel físic teòric de la Universitat de València Alejandro Molina Sánchez, titular del departament de Física Aplicada i Electromagnetisme i investigador en l’Institut de Ciència dels Materials (ICMUV) de la institució acadèmica, la xarxa doctoral compta amb un pressupost de 2, 7 milions d’euros i està formada per un consorci de nou entitats –CNR (Itàlia), Weizmann Institute of Science (Israel), Queen’s University (Regne Unit), CNRS (França), Università Tor Vergata (Itàlia), IST (Àustria), University of Kiel (Alemanya), Università di Palermo (Itàlia) i la Universitat de València mateix. A més, la xarxa compta amb col·laboradors associats, com ara l’empresa SIMUNE (Espanya), el centre tecnològic IMEC (Bèlgica) o el centre de computació d’altes prestacions CINECA (Itàlia), entre d’altres.

OWIN6G

OWIN6G (Optical and WIreless sensors Networks for 6G scenarios) és l’acrònim de la primera Xarxa de Doctorat dedicada a la formació d’una nova generació d’investigadors en fase inicial en el camp de les xarxes sense fil de sensors (WSNs) per a l’Internet del Tot i Internet de les Coses (IoE/IoT), com a part de les futures xarxes 6G. “Es tracta de tecnologies òptiques que faciliten aplicacions disruptives basades en sensors sense fil connectats a les futures xarxes 6G. Parlem de nous sensors millorats mitjançant aprenentatge automàtic, cèl·lules solars per a la recol·lecció d’energia i la detecció òptica, o tecnologies sense fil híbrides”, comenta Joaquín Pérez-Soler, coordinador de la participació de la Universitat de València en aquesta xarxa internacional de Doctorat des del Grup de Disseny de Sistemes Digitals i Comunicacions (DSDC), al Departament d’Enginyeria Electrònica de la institució acadèmica.

El projecte, que lidera la Universitat Tècnica Txeca de Praga (CTU), està participat per un consorci de 21 universitats, empreses i centres de recerca europeus i compta amb un pressupost de 2,7 milions d’euros per a quatre anys. La seua activitat s’iniciarà al setembre de 2023. El programa formarà deu doctorands europeus, dos dels quals investigaran en l’àmbit de les línies del DSDC i de l’empresa internacional de disseny microelectrònic Maxlinear, ubicada al Parc Tecnològic de Paterna, que també participa com a membre del consorci.

CaLiForNIA

El projecte CaLiForNIA pretén ampliar la frontera de la investigació en dos temes clau per a les Matemàtiques i la Física –la Teoria de grups de Lie i la Geometria de Cartan–, en sinergia amb les investigacions en l’àrea dels grups quàntics; tres camps que tenen en comú l’estudi de les simetries en física i en matemàtiques.

Lluny de tractar-se exclusivament d’un projecte de matemàtiques pures, el principal objectiu d’aquesta xarxa de doctorat consisteix a aplicar les noves matemàtiques originades per aquests camps de recerca a les àrees actuals i estratègiques de la computació quàntica i a la geometria de l’aprenentatge profund –deep lerning–, prioritats màximes d’HorizonEurope.

Liderada per la matemàtica de la Universitat de Bologna (Itàlia) Rita Fioresi, la xarxa està formada per universitats i centres de recerca de 8 països (Itàlia, Espanya, República Txeca, Suïssa, Alemanya, Holanda, EUA i Nova Zelanda) i diferents corporacions empresarials internacionals. La Universitat de València forma part d’aquest consorci. La seua coordinadora en la institució acadèmica, María Antonia Lledó Barrena, és titular del Departament de Física Teòrica i investigadora de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt de la UV i el CSIC.

La xarxa CaLiForNIA, que compta amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, formarà un total de 10 doctorands, dos dels quals arribaran a la UV.

Postdoctoral Fellowships

En el marc de les Accions Marie Skłodowska-Curie, Horitzó Europa finança també la incorporació de personal investigador de qualsevol nacionalitat a institucions del sistema de R+D+i a Espanya. Es tracta de la convocatòria Postdoctoral Fellowships, que en la seua última edició (2022) va aportar a la Universitat de València finançament per a quatre projectes en els panells de Ciències Socials i Humanitats –Begoña Espejo i Óscar Barberá–, Química –José Jaime Baldoví– i Ciències de la Vida –Rafael Sanjuán.

Amb aquestes, ja són set les ajudes postdoctorals –anomenades ‘individuals’ en l’anterior programa marc H2020– que rep la Universitat de València des de la posada en marxa d’Horitzó Europa el 2021. Cal recordar que, durant el període d’Horitzó 2020, la UV va rebre finançament per a 16 projectes en aquesta categoria d’iniciatives individuals.

Amb quasi 27 anys d’existència, el programa d’accions Marie Curie ha finançat la investigació de més de 150.000 doctorands i doctors a Europa i fora d’aquesta.