La Universitat participa en un estudi sobre nous tractaments contra paràsits intestinals
Els cucs blancs (oxiürs) són, dins dels nematodes paràsits humans, els menys patògens i més coneguts per la població general, ja que es troben en l’intestí gros de molts xiquets. La seua infecció provoca una picor intensa, encara que no es considera greu.
La malaltia de Crohn és un procés inflamatori crònic del tracte intestinal, principalment. Encara que pot afectar qualsevol part del tracte digestiu des de la boca fins a l’anus, afecta especialment la porció més baixa de l’intestí prim (ili) o l’intestí gros (còlon i recte). Es tracta d’una malaltia immunològica inflamatòria intestinal, i actualment no se sap amb certesa per què es desencadena.
La recerca, liderada per la Universitat de Granada i en la qual han participat per part de la Universitat de València M. Dolores Bernal (Departament de Bioquímica i Biologia Molecular) i A. Bolado-Ortiz i María Trelis (Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia) ha utilitzat com a model el cuc Aspiculuris, un paràsit intestinal present en ratolins, similar als oxiürs humans. Bernal i Trelis, que han establit el model paràsit-animal i han realitzat els experiments de tractament contra Aspiculuris, expliquen la importància de l’estudi de la resposta immunològica davant infeccions per paràsits intestinals, ja que entendre els mecanismes moleculars implicats pot ajudar al tractament de malalties intestinals de tipus inflamatori l’etiologia de les quals encara és desconeguda.
El treball mostra que la disminució dels nivells d’IL-23 (una proteïna que actua de mediador químic del sistema immunitari i promou respostes inflamatòries) produïts en administrar anticossos enfront d’ella, provoca alteracions en l’intestí que fa que els paràsits siguen incapaços d’implantar-se en l’intestí dels animals tractats.
Els resultats, publicats en la revista Scientific Reports (del Grup Nature), demostren l’existència d’un mecanisme de regulació entre la resposta inflamatòria (Th17) i la resposta al·lèrgica (Th2) a nivell de mucosa intestinal.
“Fins ara, es pensava que hi havia un sistema de regulació entre la resposta al·lèrgica (Th2) i la resposta antiviral (Th1). És a dir: quan hi havia molta resposta al·lèrgica la resposta antiviral estava baixa, i al contrari. Nosaltres hem comprovat que, en intestí, quan la resposta inflamatòria (Th17) és alta, la resposta Th2 (al·lèrgica) a nivell intestinal és baixa, i quan aquesta última és baixa, la inflamatòria puja”, ha explicat Antonio Osuna Carrillo de Albornoz, catedràtic de Parasitologia de la Universitat de Granada i autor principal del treball.
En aquest estudi, el personal investigador ha detectat i descrit per primera vegada que en l’intestí existeix aquesta regulació, amb les importants implicacions esmentades en el camp de les malalties inflamatòries intestinals.
