El Port de València inspecciona cada any un milió de tones de mercaderies agroalimentàries

Com cada matí, els funcionaris del Lloc d'Inspecció de Fronteres (PIF) del Port de València comencen la seua jornada laboral. Són els responsables de revisar les milers de tones de productes agroalimentaris que pretenen entrar a la Unió Europea a través de València. Una gran responsabilitat per a estos vint professionals perquè són els decidixen si la mercaderia pot introduir-se en territori europeu o ha de ser rebutja i tornada o inclús destruïda.

Per a tindre una idea de la importància de la labor, cal destacar que cada any es comproven en este lloc entorn d'un milió de tones agroalimentàries de les quals es rebutgen unes mil. Elperiodic.com ha pogut passar una jornada amb ells i conéixer de primera mà com és el procés. A primera hora del matí ha entrat una partida de cacauets. És, per tant, hora de posar-se mà a l'obra per a garantir que el producte que anem a menjar-nos estiga en bones condicions.

Però, es revisa tota la mercaderia de dins del contenidor? Quins criteris se seguixen per a la seua anàlisi? Quant es tarda? Què es fa amb el producte que es rebutja? A totes estes preguntes ens respon el cap del PIF, Javier Niño: "Descarreguem una part del contenidor que l'inspector considera oportú, es pren una mostra i s'envia a un laboratori acreditat. Als tres dies obtenim el resultat i donem un dictamen autoritzat".

Si la normativa es complix el despatx és autoritzat encara que tot dependrà de l'autorització final de duana. En el cas que la mercaderia no complisca la norma no podrà entrar a la Unió Europea. "En eixe cas es rebutja i es torna al seu lloc d'origen, es destruïx o s'utilitza per a altres fins que no siguen per a l'alimentació humana".

Quan un producte d'origen vegetal, com en este cas els cacauets, no rep l'autorització és normalment pels additius que conté: "Els països que produïxen esta matèria tenen unes normatives pròpies que després no s'ajusten a la de la Unió Europea", explica Javier Xiquet. En el cas dels productes d'origen animal, el rebuig ve donat normalment perquè es declara una mercaderia diferent de la que arriba.

I quin és l'origen dels productes que entren a la Unió Europea a través de València? Estats Units i Xina són els països de procedència de la majoria dels productes agroalimentaris que arriben al port de València, però també arriben d'altres països com a Argentina, Índia, Brasil, Xile, El Marroc, Nova Zelanda, Perú, i Equador.

Es tarda menys i s'estalvia més

El delegat del Govern a la Comunitat Valenciana ha destacat la importància d'este lloc no sols pel pes del port de València sinó també per les garanties de salut públiques que genera: "El port de València és el quint d'Europa i hem de garantir que tots els productes que entren i ixen estiguen en bones condicions", ha defés Juan Carlos Moragues en la seua visita al PIF.

Un lloc de control, per cert, que ha disminuït els seus terminis d'actuació: "Hem passat en huit anys de tardar prop d'una setmana o deu dies a tan sols tres", ha explicat el cap del lloc referint-se als temps del laboratori. Una reducció de duració que es veu repercutida al seu torn en una reducció de costos.

Mateix control en tota Europa

Es tracta d'un control molt exhaustiu però que no es realitza per igual en tots els ports. Des del de València, el seu president, Aurelio Martínez, ha exigit que s'establisca el mateix nivell de control "perquè sinó la mercaderia entrarà pel port que més facilitats done i el prejuí per a la salut serà el mateix".