Podem comparteix l'oposició veïnal a l'ampliació de la V21
Podem ha presentat de manera simultània en el Congrés dels Diputats, els Corts i l'Ajuntament de València una bateria d'iniciatives per a paralitzar el projecte i destinar la inversió prevista, de 30 milions del pressupost de l'Estat per a altres actuacions més sostenibles a consensuar amb el Ministeri de Foment.
Podem es suma a l'oposició veïnal a l'ampliació a tres carrils del tram Carraixet-València de l'Autovia V-21 mitjançant la presentació amb escassos dies de diferència sengles Proposicions No de Llei en el Congrés dels Diputats i en els Corts Valencianes que seran debatudes en les pròximes setmanes. També en l'ajuntament de València, on es comptaria amb el suport dels partits de govern, Compromís i PSOE.
L'eventual pronunciament a favor de la paralització del projecte per part del ple de l'ajuntament de València, vindria a sumar-se al rebuig acordat per unanimitat pel ple de l'ajuntament d'Alboraia el passat 12 de setembre.
El projecte d'ampliació a tres carrils del del tram Carraixet-València de l'Autovia V-21 es remunta a l'any 2009 i no havia eixit a licitació fins a agost de 2017 el contracte d'obres. La justificació del projecte és augmentar la capacitat de la V-21 en el seu tram final d'entrada a València. Un punt que suporta més de 70.000 vehicles de mitjana al dia i que conclou en un complex sistema de semàfors que regula l'accés i la distribució del cabal de vehicles feia diferents vies de la ciutat.
Els col·lectius veïnals que encapçalen l'oposició al projecte i diversos experts al·leguen que l'ampliació projectada d'un tercer carril no resoldrà el coll de botella que es produeix en l'entrada a València i que per contra generarà una expectativa que induirà una major pressió de tràfic inassumible per la ciutat. Critiquen també que l'alternativa triada tindrà un enorme impacte sobre una horta periurbana en vies de protecció a través de la Llei de l'Horta, ja en tràmit parlamentari i el Pla d'Acció Territorial de Protecció de l'Horta que acaba de concloure el període d'informació pública.
"La veritat és que el projecte de Foment suposa la desaparició de 80.000 metres quadrats d'horta en producció en una zona d'alta fertilitat, a més de la destrucció o va desviar de sèquies que formen part de l'estructura tradicional sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües, declarat per la UNESCO en 2008 patrimoni immaterial de la humanitat".
En línia amb els arguments esgrimits pels col·lectius veïnals i experts, la diputada en el Congrés dels Diputats, Rosana Pastor, qüestiona la necessitat real de l'ampliació i esgrimeix que «la tendència en tota Europa és a incorporar la lògica de la sostenibilitat a la planificació en matèria de transport i no a seguir apostant per inversions que estimulen el tràfic privat i el col·lapse de les ciutats que han d'abandonar la cultura del cotxe per a ser espais més habitables».
En aqueixa adreça apunta la moció que María Oliver, regidora de València en Comú, negocia amb els restants grups del govern municipal i que pot assegurar que l'ajuntament de València se sumeix a la petició al Ministeri de Foment de paralització de la licitació de les obres, en termes similars a l'acordat també per Alboraia, l'altre municipi afectat pel projecte.
Segons Oliver, «som a temps de fer que el govern central no comprometa 30 milions d'euros en una actuació rebutjable des del punt de vista tècnic i social i de dur a terme una reflexió sobre les alternatives que afavorisquen la mobilitat col·lectiva i sostenible pensant en el futur de la ciutat i l'àrea metropolitana».
Des dels Corts, el diputat Antonio Montiel, recorda que el passat 14 de setembre, en ocasió del debat de política general, el ple dels Corts, també a iniciativa de Podem, van aprovar per unanimitat que les inversions de l'Estat han de ser respectuoses amb la planificació territorial i urbanística de la Generalitat i els ajuntaments afectats i per a açò és necessària la creació d'una comissió de coordinació que examine amb antelació suficient les necessitats reals de la Comunitat Valenciana i els seus municipis baix principis de prioritat social, sostenibilitat i eficiència.
«El temps de rebre passivament aquelles inversions que l'Estat central decideix, quasi sense consultar a la ciutadania ni als seus representants, va passar. Hem d'exigir coherència territorial, ambiental i social en totes les inversions si volem fer d'elles una eina de desenvolupament equilibrat i sostenible de la nostra comunitat», afirma.
